Ha complert Trump la promesa de recuperar l'esplendor de l'automoció?

En aquest setè i últim capítol de la sèrie de reportatges "Ruta a la Casa Blanca" ens traslladem a Michigan, un estat crucial on Donald Trump va guanyar el 2016 per 10.704 vots. I ho va fer gràcies a la promesa de retornar al bressol de l'automoció mundial l'esplendor perduda en les últimes dècades. Però ha complert el president dels EUA el compromís de protegir i retornar els llocs de treball a la indústria de l'automòbil quatre anys després d'arribar a la Casa Blanca? Busquem respostes a Detroit, la "ciutat del motor".

La meva experiència és que no s'ha vist un canvi favorable per millorar o assegurar els llocs de treball o incrementar el nombre de plantes de fabricació. Hi ha hagut molts eslògans i moltes promeses però de forma tangible, realment no.

Aquesta és la visió de la Núria Garrote, una enginyera catalana que des de fa setze anys viu a Detroit, on treballa per una empresa espanyola que ven components per a l'interior dels cotxes a fabricants com Ford, General Motors o Chrysler. Les xifres confirmen les seves sensacions: en els últims quatre anys, els llocs de treball en la indústria manufacturera a Michigan han crescut només un 1%, comparat amb l'increment de prop d'un 15% registrat durant el segon mandat de Barack Obama. John Austin , director del Centre Econòmic de Michigan, explica:

Hi ha una gran nostàlgia dels dies gloriosos del passat i Trump els elogia i promet retornar el passat. Però no es pot recuperar la indústria de l'acer, del carbó o de l'automoció tal com solia ser. Avui dia és global, és d'alta tecnologia i no tornaran les enormes fàbriques amb feines ben pagades per a treballadors poc qualificats. Això simplement ha desaparegut.

Han quedat enrere els anys en què Detroit i rodalia eren l'epicentre de l'automoció mundial, quan desenes de milers de nord-americans sortien de l'institut i trobaven de seguida una feina ben pagada que els suposava la porta d'entrada a la classe mitjana. Esteban Castro té ara 40 anys i en fa divuit que treballa en una planta de Daimler a Detroit.

Em vaig presentar per a una feina en diverses companyies. Simplement t'hi apuntaves i t'esperaves, i vaig tenir l'oportunitat durant divuit anys. Aquest és un lloc on tothom vol treballar a Detroit. En aquell moment, quan era més jove, tenies encara l'oportunitat de desenvolupar-hi la teva carrera. Però no sento que ara em quedin molts més anys allà.

 

Als efectes de la globalització i la mecanització de les fàbriques s'hi va sumar la gran recessió, que va destruir més d'un terç del milió de llocs de treball que generava aquesta indústria a l'Estat. Això va crear un caldo de cultiu i Trump va saber dir a la gent el que volien sentir, tal com explica Austin:

Les comunitats que no han trobat un relleu per a les empreses que els donaven la feina, allà és on són els votants de Trump, perquè estan angoixats, indignats, les seves comunitats ja no són com abans i la gent jove ha marxat. I encara que segueixin patint i hagin perdut més llocs de treball sota el mandat de Trump, el seguiran votant, perquè ell respon a aquesta queixa de culpar els xinesos i els immigrants.

Sobre les promeses de Trump, Esteban Castro afegeix:

Hi ha un cert nivell d'ignorància amb el que diu i la seva idea de com funcionen les fàbriques. No en té ni idea, de com la mecanització ha afectat l'automoció. Està perillosament desinformat, puc dir.

La transformació de la indústria de l'automòbil a Michigan és inevitable i passa per centres de disseny i de tecnologia que requereixen un perfil de mà d'obra molt més especialitzat. Joan Canellas viu a Detroit i és el director de Ficosa als Estats Units, una empresa del grup Panasonic que fabrica components per a cotxes:

Aquestes inversions a Michigan s'estan fent. I la tendència és que els cotxes elèctrics nous es fabricaran a Michigan o a la rodalia, mentre que els cotxes de menys valor afegit, més econòmics, es porten cap al sud o fins i tot a Mèxic. Per tant, Michigan no ha de sortir perdent-hi, en aquest canvi tecnològic.

El repte més immediat és establir un pla per reciclar tots aquests treballadors expulsats de les cadenes de producció, que no tenen estudis i senten que els polítics de sempre i el sistema els han fallat. Tal com apunta John Austin:

Cal tenir un pla de desenvolupament econòmic que digui que per a aquestes comunitats encara en procés de transició o en crisi hi invertirem recursos de forma desproporcionada per donar suport als líders locals. Hem de centrar les energies en la gent que s'ha quedat enrere. Malauradament, el que Trump els ha promès és tornar al passat en lloc de fer alguna cosa constructiva que els ajudi a trobar un camí endavant cap al futur.