Indignació per l'assassinat de la Lyhanna: França revisarà 70.000 denúncies de violència a menors
Deu dies després de la desaparició de la Lyhanna, el principal sospitós de la seva mort està detingut sota les acusacions de segrest i assassinat. La nena d'onze anys de la petita població de Florença, a l'oest de Tolosa de Llenguadoc, va ser trobada morta el 29 de maig. Feia sisè, el primer curs de secundària, al mateix collège que la filla gran del sospitós, Jerôme Barella, de 41 anys.
Per ara, és l'únic detingut per aquest assassinat. És la darrera persona que va veure la nena en vida: primer ho va negar, però després de veure's a les càmeres de seguretat va explicar a la Gendarmeria que la va recollir en cotxe a l'institut i la va deixar a la piscina municipal la mateixa tarda de la desaparició.
Van trobar-ne el cos una setmana més tard en una sitja d'una explotació agrícola on ell havia treballat uns anys abans. Un excompany de feina de Barella va guiar als agents fins a un edifici remot d'un municipi proper.
El cas ha transcendit el departament del Gers. Tot França n'ha estat pendent durant la setmana en què es buscava la nena per tota la regió. Però, paral·lelament, periodistes i associacions de defensa dels infants han fet feina i han buscat si hi havia antecedents judicials del principal sospitós, un cop detingut.
Un cas de llibre
"El seu dossier judicial està net", es va dir inicialment des de la Fiscalia departamental d'Agen. Però, a poc a poc, traient la pols dels arxius, la Fiscalia va descobrir que Jerôme Barella havia estat denunciat almenys una vegada: per la violació d'una nena de set anys el 2022 davant la Fiscalia de Béthune, al departament del Pas de Calais, lluny del seu domicili habitual, per uns fets comesos dos anys abans.
Se sap que el principal sospitós, que té dues filles de sis i onze anys, havia treballat en una cooperativa agrícola i que entre el 2018 i el 2021 s'havia encarregat de la neteja de diferents instituts del departament del Gers. Però, precisament per les sospites d'agressió sexual sobre algunes alumnes, se li va obrir un procediment disciplinari i va perdre la feina.
De la investigació del seu telèfon es dedueix que el comportament que tenia amb nenes menors era inadequat: s'han descobert fotografies i missatges impropis d'un adult. Els pares de la Lyhanna, precisament, van tallar la relació amb ell després que la seva filla els expliqués carícies fora de lloc de Jerôme Barella una nit que es va quedar a dormir a casa de la que aleshores era la seva amiga.
La protecció de les dades personals i la presumpció d'innocència són elements sagrats en la tradició judicial francesa. Historials amb antecedents com aquests desapareixen dels dossiers si no han acabat amb una condemna. Un fet que, segons les associacions de defensa de les víctimes d'agressions sexuals, els pederastes aprofiten per continuar actuant.
El cas de la Lyhanna és de llibre, com es diu popularment. I és per això que el Ministeri de Justícia ha decidit agafar el toro per les banyes. L'única manera de saber quantes denúncies per violacions de menors hi ha és posar-les a dalt de tot de la pila de casos urgents.
70.000 dossiers per reobrir i investigar
El ministre de Justícia, Gérald Darmanin, ho va avançar diumenge al vespre: hi ha 70.000 dossiers relacionats amb violència contra els menors per reobrir i tornar a investigar. Encara que faltin mitjans i proves concloents, cal que la policia judicial vagi més a fons en la recerca de proves.
Aquest dilluns, Darmanin ha reunit els fiscals generals de la República que treballen per tot França per dir-los-ho personalment. En roda de premsa ha reconegut els errors i ha insistit en l'objectiu: abans del 14 de juliol, dia de la Festa Nacional, aquestes denúncies han d'haver estat revisades.
L'ordre ha tingut efectes immediats que exemplifiquen l'abast de l'embut que pateix la justícia francesa: un germà de Jerôme Barella ha estat citat a declarar aquest dilluns a la tarda per una denúncia de violació que una exparella seva havia posat el 2024 i que encara no s'havia tramitat.
L'altra dada rellevant és la del funcionament de les fiscalies regionals. França disposa només de tres fiscals per cada 100.000 habitants; la mitjana europea és d'entre onze i dotze fiscals per 100.000 habitants. Una manca d'efectius que el govern diu que està disposat a resoldre, però l'endarreriment és tal que ni amb una partida extra al pressupost actual o de l'any que ve podrà posar-se al dia.
La lluita contra el terrorisme ha estat aquests darrers deu anys una prioritat absoluta. Darrerament, la justícia ha encarrilat els esforços cap a la lluita contra el crim organitzat i el narcotràfic. Però, segons el ministre de Justícia, els crims contra les persones, sobretot dones i nens, sempre han estat una prioritat i no pensa dimitir.
Com a representant del govern, tampoc considera que la llei que ara tramita l'Assemblea Nacional per protegir els menors de la violència escolar o mitjans suplementaris haguessin impedit la mort de la petita Lyhanna. Darmanin creu que, malgrat els errors sistèmics, es trobarà un responsable, i per això ha obert una investigació administrativa per saber en quin punt de la cadena la justícia no va fer bé la feina.