Justícia demana explicacions a l'empresa de traduccions arran del desgavell en el judici de Roger Español
Redacció
El Departament de Justícia ha fet un requeriment a l'empresa adjudicatària del servei d'intèrprets judicials després que no tinguessin cap professional preparat per traduir del català al castellà en judici per les lesions a Roger Español durant l'1-O.
La conselleria vol aclarir de manera immediata els incompliments que s'hagin produït en el servei de traducció al català prestats als tribunals, per garantir que el servei s'ajusti a les condicions contractades. En un comunicat assegura que "el govern treballa intensament en promoure l'ús del català també a l'àmbit judicial i defensa els drets lingüístics de tota la ciutadania".
Vulneració de drets lingüístics
Situacions surrealistes com les viscudes durant la vista oral contra quatre agents policials per la pèrdua d'un ull de Roger Español surten a la llum en un cas mediàtic com aquest, però Ruth Carandell, de Plataforma per la llengua, alertan que no són fets aïllats.
Es va aflorar públicament una situació estructural que hi ha als tribunals de l'estat. És especialment greu perquè la llei diu que quan no hi ha un intèrpret facultat, si passa dins la sala, el propi jutge pot habilitar qualsevol persona del jutjat per fer aquests funcions.
Des del Col·legi de l'Advocacia, Josep Cruanyes, vocal de la comissió de Llengua Catalana, denuncia la deixadesa de les administracions, que acaben dissuadint l'ús de la llengua.
Ni els tribunals de Justícia ni el Departament de Justícia es prenen seriosament i fan efectiu l'oficialitat plena del català en l'àmbit de la justícia.
Entre les acusacions d'aquest judici hi ha l'ANC, Òmnium Cultural i Irídia, que han denunciat vulneració de drets lingüístics, titllant d'intolerable que els advocats s'hagin vist forçats a declarar en castellà per les contínues errades de les intèrprets designades.
A banda, les entitats també han denunciat "falta de transparència pública", denunciant els "ostacles" dels "acompanyants o persones interessades a assistir físicament al jucidi com a públic", cosa que afecta, diuen, mitjans de comunicació i les tasques dels observadors internacionals.
Errors i incapacitat de traduir del català
El Departament de Ramon Espadaler, encarregat de contractar els serveis d'interpretació als jutjats, s'ha reunit aquest divendres amb l'empresa encarregada de proporcionar intèrprets després de quedar palès que cap de les dues professionals tenia domini de la llengua, cosa que va enredar els interrogatoris.
Primer, es va haver de suspendre la vista perquè la primera intèrpret no entenia el català, però la segona intèrpret cometia errors de traducció que feien difícil seguir els interrogatoris. Finalment, els advocats de les acusacions particular i popular van optar per a traduir-se ells mateixos i, finalment, expressar-se directament en castellà per evitar malentesos.
Una falta de capacitat d'alguns interprets judicials que --segons professionals de l'àmbit, com Anna Gil Bardají, catedràtica de Traducció i Interpretació de la UAB– no és excepcional i s'arrossega fa anys. Un estudi fet el 2015 pel grup de Recerca de Mediació i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona revelava que més d'un 50% de les traducccions en un judici penal es feien de manera ineficaç, un fet que, alerten, pot tenir un gran impacte sobre la decisió judicial.
La raó és una manca de control de qualitat de les empreses adjudicatàries. Demanem al departament un major control de la qualitat pel que fa a les interpretacions judicials que garanteixin els drets dels acusats.
Justícia ha adjudicat el contracte de 2,2 milions d'euros a Ofilingua SL, una empresa amb seu social a Granada, pels serveis d'interpretació i traducció destinats als òrgans judicials i fiscalies de Barcelona ciutat i l'Hospitalet de Llobregat. Segons ha pogut saber "La tarda" de Catalunya Ràdio, la intèrpret contractada per aquest judici és graduada en Traducció i Interpretació a la UPF, especialitzada en ucraïnès i rus.
Català residual a la justícia
Aquesta polèmica del judici pel cas de Roger Español ha tornat a evidenciar que el català és residual en l'àmbit de la justícia. Si ens fixem en les sentències, l'any passat se'n van redactar més de 260.000 a tot Catalunya i només 16,700, un 6,3%, van ser escrites en català. Un percentatge que, a més, va a la baixa, enfront el 6,5% del 2024 i el 6,8% del 2023.
I pel que fa les interpretacions i traduccions en els judicis; l'any passat se'n van fer més de 47.000, en 90 idiomes diferents. I el català no és un dels 20 idiomes més utilitzats en les interpretacions davant els òrgans judicials a Catalunya.
Els ciutadans tenen dret a expressar-se en català en l'àmbit judicial i, en el judici pel cas de Roger Español, aquest dret es va veure clarament vulnerat.
La polèmica ha coincidit amb la visita del ministre de la presidència i Justícia, Fèlix Bolaños a Barcelona, que no s'ha pronunciat sobre la qüestió. S'ha reunit amb el president Salvador Illa, a qui ha traslladat la seva "total disponibilitat" per ampliar el Pla de Xoc contra la Multireincidència engegat l'any passat. El ministre ha destacat que rebaixa del temps d'espera de 8 mesos a 10 dies per a la celebració de judicis ràpids, així com ha celebrat l'augment d'un 63% més de sentències en un any.
El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha denunciat la vulneració de drets lingüístics dels catalans.
Es vulneren els drets del catalans cada dia i dels catalaoparlants en particular. I es vulneren en termes lingüístics quan un Estat és incapaç de tenir un intèrpret que faci bé la seva feina.x
Ernest Urtasun, dels Comuns, ha reivindicat que "el català ha de poder ser utilitzat amb normalitat" i ha demanat que s'investigui el que va passar en el judici contra l'activista de l'1-O.