La intèrpret del judici de Roger Español, incapaç de traduir del català al castellà. Què ha passat?

Es difícil trobar l'expressió correcta per definir-ho. Podem dir que és surrealista, que és trist, que és. No sé si dir sorprenent. Judici als policies que van fer perdre l'ull a Roger Espanyol durant el referèndum de l'1 d'octubre. La intèrprete habilitada per l'Audiència de Barcelona ha tingut seriosos problemes, per no dir incapacitat, per traduir del català al castellà els advocats. Què han hagut de fer els advocats? Traduir-se directament ells mateixos. Exactament, Judit, què ha passat? A veure, us heu de situar.

Avui, de fet, encara s'està fent la segona sessió d'aquest judici de Roger Espanyol. Avui han de declarar diferents agents de la policia espanyola. Molts d'ells són de fora de Catalunya. Per tant, com és habitual en aquest tipus de situacions, a la sala hi havia una intèrpret jurada que. En principi, diem, en principi, havia de traduir al castellà les preguntes que els advocats feien en català. Al començament de la sessió, aparentment, tot anava en ordre.

Ara recuperem fragments del que ha passat avui, mica en mica, capítol a capítol. Així començava el judici.

¿Cuál es el nombre y apellido de su intérprete? María Orenco, 844-26. Muy bien, ahora a las veces de

intérprete de catalán, ¿verdad? ¿Jura o promete desempeñar bien y fielmente su cargo de intérprete? Sí, juro. Muy bien, pues mire, le va traduciendo al castellano las preguntas que formule la letra.

Sí, això m'ha arrencat així. La intèrprete ha jurat

davant el jutge, ara ho sentíem, que estava habilitada per exercir les seves funcions, però només començar en el moment de traduir la primera pregunta en català que l'advocada d'Òmnium Cultural, que és l'acusació popular d'aquest judici, ha fet a un dels policies, ha quedat clar que aquesta intèrpret no estava capacitada.

Tiene la palabra la letrada.

Sí, amb la venida de la sala, bon dia. La primera pregunta és. Si ell va participar en el disseny de l'operatiu de l'1 d'octubre en relació als criteris d'ús de la força.

Pots tornar a repetir la pregunta?

Sí, la pregunta és si ell va participar en el disseny de l'operatiu policial de l'1 d'octubre, en concret sobre els criteris d'ús de la força.

Sí, pregunta si ha participado en el 1 d'octubre en el disseny. El disseny de l'1 d'octubre? Persona. Podría volver a repetir, por favor?

La pregunta, en principi, és una mica llarga, però tampoc. Vas fent paraula per paraula i semblen gairebé les mateixes. Bé, aquí s'atura, això, eh?

Fins a tres vegades ha demanat a aquesta intèrpret si li podien repetir la pregunta. Finalment s'ha bloquejat, com sentíem, i el jutge ha hagut d'intervenir.

Yo someto a la consideración de las partes dos opciones. O suspender el juicio hasta que se nos nombre un intérprete que pueda desempeñar adecuadamente las funciones. O arbitrar algún otro tipo de mecanismo que las partes consideren oportunas para que el testigo pueda declarar.

A partir d'aquí, què ha passat? Els advocats han decidit fer una pausa per veure què podien fer davant d'aquesta situació. Finalment, el judici s'ha reprès amb el compromís que els advocats farien primer la pregunta en català i després ells mateixos la traduirien al castellà.

En esta instrucción 4-2017, ¿qué mención explícita había sobre el criterio de uso de la fuerza o mantenimiento de la convivencia ciudadana? ¿Lo recuerda? Pues.

Las instrucciones que venían en la mencionada instrucción.

Han anat fent així, l'advocada mateixa feia la pregunta en català, la traduïa al castellà, el testimoni responia, han anat fent, però més endavant ha arribat una segona intèrpret jurada, ha tingut algunes dificultats per traduir correctament el català al castellà, però el judici ha pogut anar tirant endavant.

Com tots nosaltres, aquí a la taula hi ha un marc jurídic que defensa que això és un dret fonamental que s'ha vulnerat. I en aquest sentit, si tu no el pots exercir i no està garantit i el trasllades al ciutadà, doncs vulnerarem un dret fonamental i estem en situació d'emergència lingüística. Vull dir que som molt sensibles en aquests temes. Però és el que potser pensem, no? No hi ha una raó política darrere, sinó que vivim instalats en una cultura del nyap, d'aquesta manera de fer deixada, del bunyol, de la chapuza, que es diu en castellà, si volem ho traduïm, no, aquest joc? Chapuza, no? Aquesta cosa de que no estem a l'alçada dels requeriments que la realitat ens demanaria.

Clar, aquí si em diguessis no, és que han de traduir. De l'afganès, no sé, un dialecte de l'afganès, i només hi ha una persona aquí i no parla català. Mira, podríem arribar a entendre-ho.

Però igualment seria molt legítim reclamar-ho, perquè si no sembla que estiguem tractant el català com un idioma de segona.

Correcte, però pots trobar-te una casuística. Però del català al castellà, home, és el mínim. És el mínim.

Que alhora fa patir la senyora, perquè es veu que està passant un mal moment. El problema és que com és que era una persona que veien habilitada per fer-ho. Com és?

Què ha fallat aquí? No ens quedarem en l'anècdota, si és que és una anècdota. Anem a comprovar si és una anècdota o si això passa de forma habitual, perquè és una persona que està en un lloc oficial, en un lloc públic, no és la plaça del mercat, una senyora que passava per allà i que t'ajuda a fer la compra. Estem parlant d'un judici. Qui contracta els intèrprets en un judici i com funciona aquest servei?

El Servei de Traducció dels Tribunals els contracta el Departament de Justícia. Cada any es fa una licitació, es contracta una empresa d'intèrprets i a partir d'aquí els tribunals, en el cas d'avui l'Audiència de Barcelona, demanen a aquestes empreses, a la bossa que tenen disponible, si hi ha un intèrpret de l'idioma que necessitin en cada moment.

Segons hem pogut saber a la tarda de Catalunya Ràdio, la intèrpret contractada per aquesta sessió d'avui. Treballa per una empresa que té la licitació del Departament de Justícia, va guanyar aquesta licitació, i és una empresa que té la seu social.

Així és. L'empresa es diu Ofilingua SL. El Departament de Justícia li ha adjudicat un contracte de 2,2 milions d'euros pels serveis d'interpretació i traducció destinats als òrgans judicials i Fiscalies de Barcelona Ciutat i l'Hospitalet de Llobregat. Aquí entraria l'Audiència de Barcelona. Ens hem posat en contacte amb aquesta empresa. Ens confirmen que, efectivament, la intèrpret que sentíem, la intèrpret del judici d'avui, treballa per ells. Ens diuen que és graduada en traducció i interpretació a la Universitat Pompeu Fabra i que està especialitzada en ucranès i rus.

No només ens ho confirmen, sinó que hem pogut veure acreditacions acadèmiques conforme, efectivament, a. Cursat estudis a la Universitat Pompeu Fabra.

Des d'aquesta empresa ens expliquen que aquest matí s'han posat en contacte amb ells des de l'Audiència de Barcelona explicant-los que hi havia un problema amb aquesta intèrpret i que per això n'han enviat una altra més endavant.

Clar, la responsabilitat última aquí, de qui és? De qui és? És molt complicat perquè

a les licitacions representa que tu dius jo puc oferir aquest servei, però després ens trobem des de l'administració que de vegades, per exemple, rebenten molt els preus i després no es pot fer. Ara hi ha com una mena de cultura del llap, em sap molt greu dir-ho, però les coses no són tan ben fetes com la llei hauria de permetre.

Mira, clar, nosaltres aquí hem fet preguntes i em diuen que tenim resposta del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Resposta de qui contracta aquest servei d'intèrprets, resposta de qui fa la licitació. Aquesta és la resposta. El Departament de Justícia ens diu a la tarda de Catalunya Ràdio que descarten fer declaracions públiques sobre aquest tema. Però, i aquí el però és molt important, ens asseguren que ho estan seguint amb, i cito textualment, preocupació i que prendran les mesures necessàries. Recordem que és un contracte de dos milions d'euros que s'ha licitat i, per cert, afegeixo, Ofilingua, que és aquesta empresa que presta aquest servei, no només treballa per la Generalitat, també ha fet contractes per la Diputació, també ha fet contractes per l'Ajuntament de Barcelona, és una empresa molt gran i que, per tant, té certa capacitat.

I deixem afegir que en l'àmbit judicial aquesta empresa té adjudicats el 60% dels serveis en els tribunals d'arreu de l'Estat. Per tant, una empresa important.

Que esteu fent una feina d'investigació meravellosa, però veiem l'opacitat de l'administració i la dificultat de trobar responsabilitats últimes.

I una última pregunta. Això passa sovint? Això és el pa de cada dia o és un floc que no ha de fer estic?

Vaig fer-me el DNI fa una setmana i no vaig aconseguir que cap policia m'entengués en català. I jo, amb un somriure meravellós i amb una amabilitat meravellosa, vaig continuar en català i va ser bastant dur. Fins i tot vaig fer una petita traducció simultània, això, amb una policia. A mi em va passar el mateix. Va passar el mateix, ja. Vull dir que hi ha òrgans, com el judicial, la policia.

Tot el que és trànsit també fa patir moltíssim. Tu saps que hauràs de canviar de llengua, i és que és una vulneració dels teus drets com a ciutadana.

Sí, sí. Mira, hem anat a preguntar a l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya si això passa als jutjats. És a dir, si tu vols anar declarant català, et posen un intèrpret i resulta que aquest intèrpret no sap català. Tenim l'Anna Suárez Valls, que és una intèrpret d'aquesta associació. Anna, bona tarda. Hola, bona tarda. Quan tu sents tot el que estem explicant, i sobretot l'episodi d'avui als jutjats a Barcelona, a l'audiència, et sorprèn? És habitual?

Malauradament no em sorprèn. De fet, fa anys que les associacions professionals i les universitats denuncien la manca de qualitat en aquest tipus de serveis judicials. Però quan dius que no

et sorprèn és que, per tant, hem d'acceptar que la Generalitat contracta una empresa per dos milions d'euros i aquesta empresa et posa un intèrpret que no domina una de les dues llengües oficials del país?

No, de tot el contrari, no crec que s'hagi d'acceptar, sinó que s'haurien d'exigir força millores.

Però vull dir que, per tant, és així. Hi ha traductors o intèrprets, en aquest cas, que no entenen suficientment el català com per fer la seva feina i tot i això els posen a un judici. Lamentablement, sí.

Perquè els requisits de la licitació no especificen, tampoc amb prou precisió, quins coneixements ha de tenir de l'idioma la persona.

Deixeu-me dir que també hem intentat obtenir resposta del Departament de Política Lingüística de la Generalitat. En aquest cas no hem tingut sort. Avui també hem tingut molt d'altres temes i no ens han pogut respondre. Aquests requisits, per tant, són requisits molt baixos? O entendries que s'han de fer més explícits? Què es demana?

Si tu vols ser interpret jurat, què et demanen? Sí, doncs, per tenir-ho clar, me n'he anat al text. El text de la licitació del 2025 especifica que només un 40% dels intèrprets han de tenir titulació acadèmica. I la resta, l'altre 60%, poden acreditar l'idioma mitjançant la nacionalitat o, segons diuen ells, una concurrència de condicions, que per tant és molt ambigu.

Ah, o sigui que tu pots anar a fer d'intèrpret dient, hola, jo em dic Josep Maria i amb això ja parlo català.

No sé després com ho demostrarà aquesta empresa, la que ha guanyat la licitació, si realment el parles o no, però a priori hi ha un 60% que no ha d'acreditar un títol universitari.

Però clar, és a dir, a mi m'explota el cap, per què només un cura és a dir, per què hem de posar un percentatge? No es pot demanar que tots siguin titulats? És a dir, posar que tots siguin titulats, què passaria? Que no n'hi ha prou d'intèrprets a Catalunya per fer aquesta feina?

Jo diria que sí que n'hi ha prou, i el que crec que s'hauria de fer és buscar no només la titulació universitària, sinó afegir algun tipus d'acreditació, perquè interpretar els jutjats no és qualsevol cosa, com s'ha dit, vulnera drets si el servei no està a l'alçada. Però, per tant,

algú que no tingui formació en la interpretació, en la traducció, algú que no ha estudiat en profunditat un idioma, pot fer d'intèrprete els jutjats? Semblaria que sí.

Sí, qualsevol persona que conegui la llengua en principi, i sobretot a vegades persones de molt lluny, que hi ha algú que coneix la llengua, el jutge ja l'habilita per fer la traducció jurada. Però com es demostra?

Si no et requereixen una titulació, com demostra?

Jo és que he jugat molts anys a futbol, doni'm el títol d'entrenador

i m'has d'anar a la banqueta del Barça. Sorprèn-te'n en una època en què estem, que és de la titulitis absoluta, que demanen títol. Has de acreditar-ho tot. Per anar a comprar el pa et demanen un títol.

I com pot ser que aquí hi hagi un judici, no? Amb alguns idiomes és difícil trobar persones titulades. Vull dir, per exemple, en un departament de drets civils hi haurien moltes persones estrangeres.

Això és un bon punt. És a dir, potser hi ha un idioma molt complicat de trobar algú que es tingui la titulació. Que no és el català. Quedem abans, no? Un idioma perdut de no sé on. D'acord, aquí sí, agafa el senyor aquell que no sé quan duró la senyora. Però del català al castellà, no? Poder acreditar els dos idiomes recurrents i habituals?

O una prova de 15 minuts per sentir l'altre com ho fa, no? Sí, digue-li bon dia. Sí, sí, a veure si rutlla de perfecte.

Digues, digues. No, això que dèieu de com demostres,

Digues, digues. No, això que dèieu de com demostres, perquè és veritat que hi ha idiomes molt minoritaris que no es pot exigir que tinguin el títol, la carrera de traducció i interpretació, per exemple. Però hi ha altres països que ja han trobat solució a aquest problema i han fet uns exàmens, unes acreditacions, que hi ha una part escrita que és comuna en l'idioma del país. I has d'aprovar l'examen demostrant que tens coneixement de com funciona el sistema judicial, perquè és també fonamental conèixer on vas a interpretar. I després hi ha una part, una altra prova lingüística. I això ja es fa a alguns llocs i seria ideal veure-ho

aquí també. És un sector. Ara parlo dels jutjats, sobretot. Això es paga bé, aquestes feines? Sí. No. És a dir, clar, perquè si pots fitxar qualsevol persona, doncs potser tampoc cal que li paguis tant, llavors, no?

Clar, és que el problema o part del problema és la precarietat que té aquesta professió. La remuneració queda molt lluny de ser justa. I si fos més justa, potser atrauria a professionals qualificats.

Clar, perquè tu tens una mica allò de les tarifes, què es pot pagar per un judici, si va per sessions, per dies, per hores.

Va per hores, no sé exactament quan és per hora, només m'ha arribat rumorologia perquè no m'hi he ficat mai aquí a Barcelona, perquè des del principi he sabut que estava mal remunerat. Aquí parlo, per cert, Ramon, per la part penal, perquè pels judicis pel civil, allà a vegades sí que contracten directament les parts. I allà sí que he anat a treballar i allà les condicions les posa cada intèrpret. No va per licitació. Aleshores, varia una mica en aquest sentit. Però pel penal em consta que és molt baix. Però no volia dir exactament.

Em surt 30-50, podria ser?

No sé si això és el que percep l'empresa adjudicatària. Faltaria veure què percep l'intèrpret.

Intentarem esbrinar-ho això perquè les xifres poden ballar una miqueta.

Si es queda l'empresa una bona part, però és igual, no justifica que.

Cal tenir en compte que no és només ser allà, que s'ha d'estudiar la terminologia, saber com funciona el sistema judicial portar el cas preparat seria ideal poder tenir accés a les demandes, a tots els textos, que després et donen el contexte en què has d'interpretar.

I dos milions i pico no sembla pocs diners, la licitació. No sabem la quantitat de treball que genera, però sembla.

Fa difícil valorar-ho, però són diners, com per fer un bon servei. Bé, doncs, agraïm que ens hagi atès l'Anna Suárez Vall, intèrpret, i que, a veure si el Departament de Justícia, que ens ha dit que està molt preocupat per aquesta qüestió, doncs, acaba de posar-hi mà. Anna, moltes gràcies.

Moltes gràcies a vosaltres. Un abraçada. Gràcies a vosaltres per fer-nos vosaltres. Gràcies.