"Déu-n'hi-do" encapçala la llista de paraules més buscades a Diccionari.cat
Els dubtes ortogràfics expliquen algunes de les cerques més habituals al diccionari, que no es consulta només per saber el significat d'alguna paraula. La gramàtica o la similitud amb altres paraules expliquen també moltes consultes. Cada any, set milions d'usuaris accedeixen al servei en línia Diccionari.cat, nascut el 1998, que ha fet una llista de les paraules més buscades.
"Déu-n'hi-do", "senyal" i "anàlisi" encapçalen el rànquing al "Gran diccionari de la llengua catalana" (GDLC), el primer dels quinze diccionaris que conté Diccionari.cat, durant tot el 2025 i en el que portem del 2026.
L'entrada de "biaix"
"No es detecta una evolució important, llevat de la paraula 'biaix', que no era tan consultada fa anys, segurament per la freqüència creixent en què es parla de biaix de gènere o del biaix de la IA", explica Núria Bord, cap d'edició de diccionaris d'Enciclopèdia Catalana.
Les cerques més habituals poden ser de quatre tipus: les paraules que tenen dificultats ortogràfiques ("déu-n'hi-do"), les que suposen dificultats gramaticals ("un anàlisi" o "una anàlisi"; "un senyal" o "una senyal"), les que tenen usos que per alguna raó han esdevingut més freqüents (com "biaix", "resiliència" o "esvoranc") i, finalment, les que els alumnes es troben en textos acadèmics o literaris i que no formen part del seu vocabulari habitual (casos com "basarda", "feréstec", "badoc" o "baliga-balaga").
Núria Bord explica que "hi ha molta gent que consulta perquè se sent insegura", perquè està aprenent l'idioma o perquè "té dubtes ortogràfics, gramaticals, etc.". Entre les raons que expliquen l'èxit d'aquest servei obert i gratuït també hi ha la curiositat o "fins i tot per fer jocs lingüístics", a més de les consultes evidents d'estudiants, professionals de la llengua o altres usuaris.
Admet que la IA fa la competència al diccionari i ha reduït una mica el volum de consultes. Tot i això, celebra que la intel·ligència artificial utilitzi els diccionaris de Diccionari.cat quan ha d'elaborar respostes a consultes lingüístiques, com es pot comprovar quan cita i sovint enllaça les seves fonts.
"Hi ha marge per créixer", assegura Bord, que creu que es pot millorar la funcionalitat del web o afegir més diccionaris útils.
El més buscat a Enciclopèdia.cat
En el cas del servei d'Enciclopèdia.cat, l'objectiu de la cerca és més de contingut que de significat. Guanya la història de Catalunya (sobretot, els articles dedicats a Jaume I, a la guerra dels Segadors i a la corona catalanoaragonesa). També hi ha humanitats (Jocs Florals de Barcelona, Renaixement, etc.), ciència (taula periòdica), geografia (Alt Empordà, el primer) i, dins de les qüestions d'interès general, destaquen els signes del zodíac.
La responsable d'Enciclopèdia.cat i de Divulcat.cat, Marga Prades, subratlla que "és una enciclopèdia viva", és a dir, que es continuen actualitzant els articles històrics "a partir de l'actualitat que es produeix".
Com fan a Diccionari.cat, un equip s'encarrega de la revisió i l'edició dels continguts de forma permanent. En tots dos casos, els usuaris també "tenen un paper important" i molt valorat. Hi ha formularis per poder enviar consultes i comentaris sobre els articles.
L'any 2025 es va commemorar el 60è aniversari de la Gran Enciclopèdia Catalana. La primera versió digital es va estrenar el 1997, un any abans que Diccionari.cat. Des del 2012, l'Enciclopèdia Catalana no es reedita en format físic i, per tant, Enciclopèdia.cat és la principal via d'actualització dels continguts.
