La defensa de Sànchez, Rull i Turull en demana l'absolució i avisa que recorrerà a Europa
Redacció
Les defenses de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull mantenen la petició d'absolució dels tres processats en el judici del procés. Les conclusions definitives arrenquen amb la denúncia de la vulneració de drets dels processats i avisen que si no hi ha absolució recorreran a Europa i a l'ONU.
En tres escrits de 74, 82 i 120 pàgines, la defensa, liderada per Jordi Pina, fa una llarga llista amb exemples de vulneració de drets: falta d'imparcialitat en la fase d'instrucció i durant el judici, falta de competència del tribunal -que provoca la privació dels acusats a recórrer a una segona instància-, negació de la traducció simultània, preparació del judici sense llibertat...
Denuncien que el tribunal no ha permès confrontar les declaracions testificals amb els vídeos, ha fet restriccions injustificades en els interrogatoris de les defenses i ha tingut un tracte diferent amb els testimonis de l'acusació i els de les defenses en els casos de desmemòria, o el fet de poder tenir notes.
La defensa creu que els magistrats han assumit el rol de l'acusació i, com a exemple, recorden quan el president Manuel Marchena va preguntar a Trapero després que a la Fiscalia se li va escapar la pregunta clau sobre una reunió de la Junta de Seguretat.
Sobre els fets, les defenses argumenten que no són delicte ni de rebel·lió, ni sedició, ni tampoc malversació de cabals públics. Creuen que no hi ha cap violència imputable als acusats i diuen que la pretesa violència d'aquells dies es redueix als danys en dos vehicles davant la conselleria d'Economia.
En els escrits de conclusions, la defensa afirma que els càrrecs que se'ls imputen són un "legítim exercici de drets fonamentals" com els de llibertat ideològica, d'expressió, de reunió pacífica i d'associació. Avisen que si hi ha condemna es vulneraran aquests drets i portaran el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans i al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.
Sobre l'1 d'octubre, argumenten que cap agent va haver de ser hospitalitzat, que els votants van tornar pacíficament a casa seva i remarquen que la Fiscalia va trigar setmanes a actuar contra els suposats rebels.
Les defenses comparen els fets jutjats amb el 23-F i en destaquen les diferències: l'any 81 hi va haver material bèl·lic i violència en diferents llocs d'Espanya, i res d'això va passar aquell octubre a Catalunya.