La frontera entre lobby i tràfic d'influències, un debat reobert amb la imputació de Zapatero
La imputació de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero per tràfic d'influències amb el rescat de l'aerolínia Plus Ultra ha reobert el debat sobre els límits del lobbisme.
Des de l'Associació de Professionals de les Relacions Institucionals (APRI), que representa els lobbistes, defineixen la seva funció professional:
La funció del lobby és la representació legítima d'interessos davant dels decisors públics, amb l'objectiu final de millorar les decisions i polítiques públiques.
És l'explicació que fa Laia Bosch, membre de la directiva d'APRI, que assegura que això "no té res a veure amb el tràfic d'influències, un delicte tipificat en el Codi Penal".
Però... on acaba la influència i comença el delicte? La línia és molt fina.
"És important que sempre existeixi transparència sobre qui és el representant de qui i que, quan es relaciona amb una autoritat pública, quedi molt clar en nom de qui ho fa i amb quin objectiu", aclareix Bosch.
Una llei per garantir la transparència
Perquè no hi hagi dubtes d'aquesta transparència, fa temps que el sector del lobby reclama una llei estatal que reguli l'activitat i deixi clares quines són les funcions.
La llei es va registrar al Congrés el gener de l'any passat, però hi ha moltes dificultats per arribar a un consens polític. S'hi han presentat més d'un centenar d'esmenes i continua encallada.
Els lobbistes volen evitar que la seva reputació quedi en entredit. Saben que sovint se'ls associa amb les grans corporacions, però reivindiquen que també poden representar interessos socials o d'ONG.
Comprar funcionaris per aconseguir beneficis il·lícits seria un exemple evident que ja entra en el tràfic d'influències, però la frontera amb el lobbisme s'hauria de definir amb un registre obligatori i un codi de conducta amb sancions.
Catalunya va ser la primera comunitat autònoma a regular els lobbies el 2015 gràcies a una llei que ja incorpora el registre i obliga els càrrecs públics a reflectir totes les trobades a les seves agendes.
Presó, multa o inhabilitació per tràfic d'influències
El Codi Penal recull el delicte de tràfic d'influències entre els articles 428 i 430 i preveu sancions que poden incloure penes de presó, multes o inhabilitació per càrrec públic.
No entra en concrecions, però considera un delicte la conducta de qui pretengui influir en un funcionari públic o autoritat "prevalent-se de l'exercici de les facultats del seu càrrec o de qualsevol altra situació derivada de la seva relació personal o jeràrquica amb aquest, o amb un altre funcionari o autoritat".
L'objectiu d'aquesta actitud és "aconseguir una resolució que li pugui generar directament o indirectament un benefici econòmic per a si mateix o per a un tercer".
En una intervenció al Senat, José Luis Rodríguez Zapatero va descriure la seva activitat com la d'un "consultor que estableix perspectiva, diàlegs o seminaris". També ha assegurat que tota la seva "activitat pública i privada s'ha desenvolupat amb absolut respecte a la legalitat".
En canvi, el jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama considera que Zapatero i la seva família s'han embutxacat dos milions i mig d'euros i que és el cervell d'una trama de tràfic d'influències.
L'Audiència es basa per imputar-lo en dos informes de la UDEF, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal.
Els documents recullen converses entre empresaris i directius de Plus Ultra en què parlen sobre com intentar influir sobre el govern espanyol i, fins i tot, torpedinar la investigació judicial sobre el rescat a l'aerolínia Plus Ultra.
Polític i lobby
Per tot plegat, els agents tributaris defensen restringir encara més les funcions dels lobbies i alerten que la manca de regulació afavoreix la desafecció política.
Carlos Cruzado, portaveu dels tècnics del Ministeri d'Hisenda, creu que cal "prohibir expressament l'activitat de lobby per a exalts càrrecs i exalts funcionaris i per a qui hagi ocupat llocs de responsabilitat política".
La realitat és que la figura del polític és molt apreciada en les empreses lobbistes, amb l'argument que tenen experiència en el funcionament de l'administració pública, combinada amb una bona agenda de contactes.