La indústria demanda mesures extraordinàries per afrontar la crisi de preus energètics

L'escalada de preus energètics ha posat en estat d'alarma la indústria, que ja ha fet números de quin sobrecost haurà de pagar fins a finals d'any per la crisi a l'estret d'Ormuz. En total, 7.400 milions d'euros. D'aquests, més de la meitat, 4.220 milions, es deuen als increments en el preu del gas, la resta a l'encariment de l'electricitat.

Són els càlculs que fa l'Aliança per a la Competitivitat de la Indústria Espanyola, l'organització que aplega els principals sectors industrials. I d'aquests 7.400 milions, el 70% es podria concentrar només en l'últim quadrimestre de l'any.

"A l'estiu hem vist un empitjorament enorme de les condicions dels mercats energètics, amb un increment de costos inassumible per a les indústries, el pitjor està per arribar", explica Carlos Reinoso, el seu portaveu.

És una situació límit en molts casos, que està arribant a regulacions de la producció, a parades parcials.

Les empreses, explica Reinoso, hauran de prendre decisions en funció de com es desenvolupi per un costat la situació geopolítica, però per l'altre, demana un paquet al govern espanyol per resoldre "aquesta situació conjuntural extraordinària".

No és l'única entitat que ha fet una crida. La patronal terrassenca Cecot també alertava fa uns dies de l'efecte d'aquesta nova escalada de preus que mina la competitivitat de les empreses, però que també acabarà traslladant-se a tota la cadena de subministrament.

En el mateix sentit, la Unió Patronal Metal·lúrgica defensava un front comú entre patronals per exigir solucions. Segons el seu president, Jaume Roura, "el teixit industrial ja no disposa de marge per absorbir aquests sobrecostos".

Torna el fantasma del 2022

Divendres, el gas TTF, el de referència a Europa, tancava per sobre dels 70 €/MW, alguns dies ja ha fregat els 80.

És cert que encara som lluny del sostre dels 340 €/MW a què va arribar a l'estiu del 2022, però la pujada que la cotització del gas ha experimentat els darrers mesos pesa a la indústria, que ha vist com el preu que paguen s'ha més que duplicat, gairebé triplicat, des de l'inici del conflicte de l'Iran.

I si puja el gas, això també ho vam aprendre el 2022, puja l'electricitat. La mitjana del MW/h al mercat majorista ja supera els 140 €/MWh al setembre. Aquesta xifra és una mitjana del que portem de mes, vol dir que hi ha dies que hem fregat els 180 €/MWh.

Ens hem de remuntar al 2022 per veure mesos amb mitjanes de preus similars, però és cert que no s'ha arribat a la situació de vertigen d'aleshores. Aquell agost el preu mitjà mensual superava els 308 €/MWh, va haver-hi dies aquell estiu que el preu mitjà diari va excedir àmpliament els 400 €/MWh. 

Un déjà-vu per a les empreses 

Un dels sectors més afectats és el tèxtil, molt dependent del gas per bona part dels seus processos. Xavier Gali Cornet, director general de Velluts S.A., està convençut "que aquest setembre la factura de gas serà la més alta del que portem d'any, exageradament més alta".

Mentre passegem per la fàbrica, ens explica que les màquines on tinten la roba de color fosc han de funcionar de manera ininterrompuda entre 4 i 5 hores. Són màquines que només funcionen amb gas: "Ens està creant un problema perquè el consum que tenim d'aquest tipus d'energia és molt alt."

Han hagut de recuperar el que anomenen "forfet elèctric", una mesura que ja van aplicar a la darrera crisi de preus del 2022. La idea és traslladar una petita part de l'increment de preus energètics als clients: "Tants metros compren, tant de més paguen, però, evidentment, això no ens compensa el 100% de l'increment que tenim."

A més reconeix que si el 2022 gairebé no trobaven resistència perquè la pujada era tan evident que els clients se'n feien càrrec, ara que no s'han assolit aquells pics no resulta tan fàcil.

Quan les comercialitzadores trenquen el contracte

Algunes coses, però, sí que es repeteixen. En aquella crisi, moltes empreses van veure com els seus contractes eren trencats per les comercialitzadores de gas, que davant l'escalada de preus no podien seguir oferint els preus que havien pactat amb els clients, els sortia més a compte rescindir el contracte i indemnitzar els clients.

L'empresa que dirigeix el Xavier en va ser una. Des de llavors, han optat per tenir un contracte vinculat a preus diaris, però aquesta pràctica diuen torna a repetir-se.

Sé d'empreses que els hi està passant això: estaven tenint tarifes fixes i les comercialitzadores ja els hi estant tornant a canviar.

Algunes empreses, amb consum energètic més moderat, han aconseguit esmorteir part de l'impacte amb l'autoconsum. És el cas de Delmàs Tubes, una empresa de la Roca del Vallès, que es dedica a fer tubs d'acer de precisió que després trobem a l'automòbil, les bicicletes, els carros de la compra, les escales mecàniques...

El 2022, arran de la crisi de preus provocada per la invasió d'Ucraïna, van decidir invertir en plaques fotovoltaiques i amb la instal·lació de la coberta aconsegueixen autoabastir-se del 70% de l'electricitat que necessiten.

Ara bé, això no els immunitza completament. Exporten entre el 70 i el 80% del que produeixen i "el preu del transport s'ha incrementat d'una forma molt evident i això ens penalitza a nivell de competitivitat", explica Frederic Delmàs, conseller delegat.

També els penalitza el preu d'algunes matèries primeres: "La nostra és l'acer, que es produeix amb moltíssima energia, i aquí sí que hi ha una repercussió en el preu."

Quines mesures reclamen?

Des de la gran indústria, confien que aquest dimarts el govern espanyol aprovi un nou paquet de mesures, perquè l'actual, el segon aprovat des de l'inici del conflicte, expira just a finals de mes. Des de l'Aliança per la Competitivitat defensen que "la situació és de tal gravetat que no es pot descartar cap mesura".

En el primer paquet, que va entrar en vigor a mitjans de març, es va rebaixar l'IVA de l'energia del 21% al 10%, l'impost especial i el gravamen a la producció elèctrica. La indústria, a més, es beneficiava d'una bonificació dels peatges elèctrics del 80% que s'ha mantingut en el segon paquet d'ajudes, el que va entrar en vigor al juliol i que expira a finals de setembre. Aquest segon reial decret ja no recollia la rebaixa de l'IVA a l'energia ni la rebaixa de l'impost especial sobre electricitat, però sí que establia una minoració esglaonada de l'impost a la producció elèctrica fins a eliminar-lo completament el 2028. 

Carlos Reinoso defensa que ja li han fet arribar al ministeri les seves propostes. Per exemple, mantenir la reducció del 80% dels peatges elèctrics: "No és suficient que s'apliqui només durant un àmbit temporal concret, perquè les inversions industrials es fan a llarg termini i hem de tenir previsibilitat".

També voldrien accelerar el calendari d'eliminació de l'impost especial sobre l'electricitat, l'anomenat 7%. Volen recuperar també la rebaixa de l'impost especial al 0,5%, el mínim permès per Europa (ara està al 5,11%). 

Però fora d'aquest marc, demanen també canvis en la factura. D'ençà de l'apagada, els serveis d'ajust del sistema s'han disparat, per l'operació reforçada de Red Eléctrica, i demanen incloure aquest sobrecost en els peatges de la factura i no el preu del kilowatt com passa ara.

Aquest sistema s'ha convertit en un gravamen, no només per la indústria, també per al consumidor privat, ho hem de repensar. 

L'excepcionalitat ibèrica revifa 

Va ser una de les mesures estrelles per pal·liar la crisi del 2022, i ara ha entrat novament a debat. El topall al gas, que va entrar en vigor en virtut de l'excepcionalitat ibèrica que el govern espanyol i el portuguès van aconseguir que Europa reconegués, consistia a posar un topall artificialment al preu del gas per evitar que la seva escalada contagiés la resta de tecnologies i limitar així l'escalada de preus a l'electricitat.

Va funcionar des del juny del 2022 fins al desembre del 2023. Sumar i els sindicats CCOO i UGT han demanat al ministeri recuperar la mesura. Des de la gran indústria no ho descarten i sense defensar-la de forma clara, diuen que cal valentia i atreviment, com el que es va tenir en aquell moment: "Hem d'entendre que davant una situació extraordinària, calen mesures extraordinàries."

La patronal elèctrica, AELEC, ja ha sortit al pas per oposar-s'hi, creu que no es donen les condicions per revifar el topall del gas. Recorda que entre el 2022 i el 2023, el gas marcava el preu de l'electricitat al 75% de les hores, un percentatge que ara només arriba al 15%. 

Josep Graell, soci de la consultora elèctrica Grupo Trébol creu que seria una bona mesura. "Això faria respirar molt les empreses", diu, però es mostra escèptic: "Crec que jurídicament és més complicat tornar-la a defensar, perquè es va defensar pel fet que Espanya era una illa energètica. Ara mateix, com que pràcticament tot Europa es subministra també, ja no per gasoducte, sinó amb vaixell, en el fons, tot Europa és la mateixa illa".

Què pot passar en el futur?

Els mercats de futurs apunten que aquesta situació podria allargar-se fins al 2028 i 2029, llavors les cotitzacions que pronostiquen donen per solucionat el problema. Ara bé, com explica Josep Graell, "el curt termini pot ser molt agressiu", i més tenint en compte que Europa afronta l'hivern amb unes reserves per sota del que seria esperable en aquesta època de l'any.

Si arribés un hivern fred, els preus podrien tensionar-se encara més. Segons Graell, si la situació s'allarga en el temps podria conduir-nos a un escenari més complicat que el viscut el 2022 perquè "en aquell moment, quan es van tallar els gasoductes que portaven gas de Rússia a Europa va ser un xoc molt gran, però hi havia un pla B, podies transformar-te i rebre el gas per vaixell".

"Estem més diversificats, estem millor que en aquell moment, però si això s'allargués en el temps indefinidament seria pitjor, perquè en aquell moment hi havia solucions clares, ara no hi són", conclou el consultor.