Un any després de l'apagada, arrenca la batalla judicial per les indemnitzacions milionàries
Ha passat un any de l'apagada i cap dels informes independents publicats fins ara s'atreveix a assenyalar responsabilitats. Just ara, 12 mesos després de l'incident, venç el termini perquè les empreses puguin presentar reclamacions pels danys ocasionats. En joc hi ha indemnitzacions milionàries.
Tot i que s'acabi el temps per reclamar, hi ha fórmules per aturar el comptador i guanyar temps. Ramón Vázquez del Rey Villanueva, soci d'energia a Fieldfisher Spain, explica que "les empreses que han tingut danys importants estan interrompent la prescripció enviant el corresponent burofax a les entitats que consideren responsables".
Comença el ball de reclamacions
Els primers a aturar el cop de les reclamacions han estat les companyies asseguradores. Els que en tenien contractada una van poder reclamar des de l'endemà. Clients que havien tingut defectes en electrodomèstics o que van perdre la compra de la setmana que tenien guardada a la nevera. També ho van fer negocis i empreses pels danys als seus equips.
Aquest és només el primer esglaó de la batalla judicial, que tot just comença ara. Les asseguradores també volen reclamar per aquestes indemnitzacions pagades.
Ho farà, per exemple, el grup Occident, que ha atès més de 9.600 clients. D'una banda, els que comptaven amb la cobertura per danys elèctrics però també els que no la tenien i disposaven de la garantia de defensa jurídica, que els ha ofert poder reclamar a través del mateix despatx d'advocats.
L'abast de les indemnitzacions
Però quin és l'abast de les indemnitzacions ateses per tot el sector assegurador?
Unespa, la patronal, no aporta dades, però en tot cas podrien ser només la punta de l'iceberg, com ens explica Ramon Vázquez, que porta casos a tot l'Estat.
Tenen intenció i propòsit de demandar grans empreses industrials i també franquícies d'establiments de restauració i d'alimentació que van tenir danys i els tenen acreditats i valorats.
I és que moltes empreses, tot i tenir una assegurança contractada, aquesta no li ha cobert totes les pèrdues.
"Generalment, les assegurances a tot risc són extraordinàriament cares quan parlem d'un entorn industrial", explica Pedro González, director general d'AEGE, l'Associació d'Empreses amb Gran Consum d'Energia. González afegeix que la fórmula escollida acostuma a ser la franquícia, és a dir, a partir de cert grau de danys entra l'assegurança a compensar. I després, "com a qualsevol pòlissa que tenim a casa, té un munt de clàusules on se't diu per què se't compensa i per què no".
I entre els danys més habituals no coberts, explica, hi ha ruptura de maquinària que es van produir dues, tres o quatre setmanes després de l'apagada. En aquests casos és difícil demostrar que són provocades per l'apagada, tot i que l'empresa estigui convençuda que ha estat aquesta la raó per l'estrès al qual s'ha sotmès la maquinària.
Algunes empreses d'aquesta associació reclamaran:
Som un total de 30 indústries amb més de 90 plantes de fàbriques per tot el país i, fent un balanç amb els associats, estimem unes pèrdues de 25 milions d'euros.
Per un costat hi ha el dany físic, "què s'ha trencat, quines avaries tinc, què he hagut de pagar en mà d'obra o en serveis externs". Això és una part dels danys. L'altre fa referència al que s'ha deixat de produir i no s'ha pogut recuperar.
De fet, l'impacte de l'apagada va ser molt desigual entre aquestes indústries; algunes van poder reconnectar-se a la xarxa en 4 hores i d'altres en van trigar 24. En alguns casos van trigar fins a 6 dies perquè la recuperació de l'activitat es va veure afectada per problemes als equips, als quals es van sumar processos d'arrencada complexos que les va obligar a mantenir l'aturada gairebé una setmana.
Altres grups que preparen demandes que es preveuen milionàries són les petrolieres Moeve o Repsol, que en el seu cas estima danys de 125 milions d'euros.
Tot plegat explica per què els diferents actors del sector elèctric estan immersos en una guerra d'acusacions mútues per veure qui paga la factura.
A qui s'ha de demandar?
El gran dubte és contra qui interposa la demanda. Després d'un any, cap informe independent assenyala responsabilitats clares i els expedients sancionadors oberts per la CNMC, una cinquantena fins ara, encara poden trigar a resoldre's fins a 18 mesos.
Com explica Ramón Vázquez, "és un tema de debat a nivell gairebé institucional de l'advocacia, se'n parla als fòrums, se'n parla a conferències, sobre qui és el responsable i com s'hauria d'articular". Amb tot, creu que tot i que no se sàpiga amb certesa qui n'és el responsable "si es té idea que almenys una entitat, com pot ser l'operador del sistema, pogués ser responsable i apareix com a tal a la majoria d'informes oficials, ja només demandant aquesta entitat podria ser suficient".
Evidentment, dependrà de cada despatx d'advocats optar per una estratègia o una altra.
La batalla judicial s'espera que sigui llarga, les sentències es podrien recórrer després davant l'audiència provincial i arribar fins al Tribunal Suprem, i entre les condemnades podria començar un segon capítol de denúncies per repartir les responsabilitats, que complicaria encara més el procés.
