La investigació de la "cacera d'immigrants" de Torre Pacheco: un grup ultra, en el punt de mira
La investigació judicial sobre la plataforma ultradretana i supremacista Deport Them Now (DTN) continua oberta gairebé un any després dels incidents violents de Torre Pacheco, amb un interrogant encara per resoldre: si l'activitat atribuïda al grup responia a l'acció d'un o més individus o formava part d'una organització més àmplia amb capacitat d'actuar de manera coordinada.
La causa, instruïda al jutjat d'instrucció número 2 de Mataró, continua pendent de diversos informes dels Mossos d'Esquadra. Tot i que fins ara només hi ha hagut una detenció, la documentació policial incorporada al procediment identifica altres possibles integrants de la plataforma que, de moment, no han estat detinguts. Aquesta és una de les principals línies de la investigació: aclarir l'abast real de la xarxa i les responsabilitats de cadascun dels membres.
L'origen de la investigació es remunta als incidents registrats el juliol del 2025 a Torre Pacheco (Múrcia), quan diversos grups d'ultradreta van difondre a través de les xarxes socials missatges que animaven a organitzar una cacera contra persones d'origen magribí després de l'agressió a un veí del municipi.
Les convocatòries van derivar en diversos dies de tensió, amb concentracions, incidents violents i un ampli desplegament policial.
En aquell context, DTN va ser assenyalada pels investigadors de la Guàrdia Civil com una de les plataformes que haurien contribuït a la difusió dels missatges que van generar la mobilització.
La remigració, eix d'un nou activisme de l'extrema dreta
L'únic detingut fins ara és un home de 29 anys, veí de Mataró, que va ingressar a presó preventiva durant tres mesos. Posteriorment, va quedar en llibertat mentre continua la instrucció.
Segons la investigació policial, formava part de Deport Them Now, una plataforma de caràcter neonazi que defensa la denominada "remigració" com a resposta al fenomen migratori. A les xarxes socials es podia veure un vídeo amb la seva cara tapada en què afirmava que era el líder de l'organització a Espanya.
El concepte de remigració s'ha convertit en una punta de llança dels moviments identitaris europeus. Els seus promotors plantegen el retorn massiu de persones immigrades, especialment d'origen africà i àrab, estiguin regularitzades o no, perquè consideren que la immigració posa en risc la identitat cultural i la continuïtat de la civilització europea.
Es tracta d'un discurs que està arrelant en sectors de l'extrema dreta i que va centrar el debat de la Remigration Summit 2025, celebrada a Milà el 17 de maig.
La mateixa investigació assenyala que l'organització DTN fomentava trobades entre els seus membres per dur a terme activitats d'enaltiment i apologia del nazisme i el franquisme i, d'altra banda, feien acte de presència en grups reduïts però sorollosos a les concentracions i manifestacions d'agrupacions polítiques com Vox, amb els quals manifestaven compartir les mateixes idees sobre la immigració i la inseguretat.
Els Mossos d'Esquadra assenyalen que bona part de l'activitat del grup es desenvolupava a través dels canals de Telegram Deport Them Now Spain i Deport Them Now Europe. Segons l'informe policial, aquests canals s'utilitzaven per difondre contingut neonazi, missatges d'odi contra persones immigrants i propaganda que contribuïa a reforçar el discurs de la remigració.
Les plataformes digitals haurien actuat, així, com a principal eina de cohesió, difusió i captació de simpatitzants.
De la remigració al moviment al carrer
La investigació situa l'únic acusat en diverses concentracions convocades per Vox durant el primer semestre del 2025, tant a Terrassa com a Mataró. Segons els Mossos d'Esquadra, DTN aprofitava aquestes mobilitzacions per difondre el seu propi missatge i exhibir simbologia vinculada a la remigració.
Els informes policials remarquen que el grup comparteix amb Vox algunes posicions sobre immigració i seguretat, si bé la causa no atribueix cap vinculació orgànica entre les dues organitzacions.
Un dels episodis que va centrar la investigació és la manifestació celebrada el 22 de març de 2025 sota el lema "No a la islamització de Terrassa". Durant la protesta, l'investigat encapçalava un grup que sostenia una pancarta amb la paraula "remigration" i va intervenir amb un megàfon per pronunciar expressions que qualificaven la població islàmica de "bàrbars" i reclamaven combatre-la "amb ferro i amb força".
Per als Mossos d'Esquadra, aquestes manifestacions podrien tipificar-se com un delicte d'incitació a l'odi previst a l'article 510 del Codi Penal, en considerar que promourien la discriminació o la violència contra un col·lectiu determinat pel seu origen o religió.
Els informes policials també apunten que la resta de membres vinculats a DTN serien persones conegudes pels cossos de seguretat per la seva militància en entorns de l'extrema dreta i del neonazisme.
Banalitzar l'Holocaust amb vídeos d'IA
La plataforma DTN va publicar a través de les xarxes socials vídeos elaborats amb intel·ligència artificial en què es reproduïa l'estètica dels camps d'extermini nazis i es mostraven musulmans entrant en una cambra de gas.
Les seqüències incloïen la imatge del líder de Vox, Santiago Abascal. No és només propaganda. És un discurs que recupera la deshumanització de les víctimes i banalitza l'Holocaust.
Diversos mitjans italians s'han fet ressò d'aquests vídeos i han alertat sobre la difusió de continguts racistes i xenòfobs generats amb intel·ligència artificial. Aquests mateixos mitjans apunten que hi ha representants d'aquest moviment arreu d'Europa, almenys a Espanya, el Regne Unit, Itàlia, Rússia i Ucraïna.
Per Gabriel Cesere, subdirector del diari digital italià Malpensa24, els continguts atribuïts a la plataforma excedeixen qualsevol debat polític sobre immigració. Considera que es tracta de missatges que no només fomenten l'odi, sinó que inciten directament a la violència contra persones per la seva condició o origen.
Els Comuns, personats en la causa
La instrucció judicial també ha mobilitzat els Comuns, personats en la causa. La formació política reclama que la investigació no es limiti al primer detingut i que s'identifiquin la resta de persones assenyalades als informes policials.
Segons el diputat Andrés García Berrio, la documentació dels Mossos apunta a l'existència de més integrants vinculats a l'entorn neonazi, motiu pel qual demanen que la instrucció avanci per aclarir tots els responsables.
Més enllà de la responsabilitat penal de l'únic investigat fins ara, els Mossos i la Guàrdia Civil intenten aclarir si actuava pel seu compte o com a part d'una organització amb una estructura estable i capacitat de coordinació internacional.
El cas il·lustra una tendència que els especialistes en extremisme fa anys que descriuen: l'evolució de l'extrema dreta cap a xarxes transnacionals que combinen la mobilització a internet amb l'activisme al carrer.
La resolució judicial haurà de determinar les responsabilitats penals dels investigats, però la causa ja mostra com aquestes organitzacions utilitzen els canals digitals per difondre el discurs de la remigració, captar nous simpatitzants i coordinar accions més enllà del nostre Estat.