La ratafia d'un pagès del Japó, al concurs d'aquest licor de Santa Coloma de Farners

És una de les més de 340 ratafies que s'han presentat a aquest certamen que aquest any ret homenatge al "Jovent del poble", els qui van organitzar la primera festa

Daisuke Igarashi és un pagès del Japó que s'ha enamorat de la ratafia. 

Tot va començar l'any passat quan la Confraria de la Ratafia –organitzadors de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners– va fer una sessió al Casal català del Japó "però no trobaven ningú que cultivés nous al país asiàtic per fer ratafia", explica Xavi Amat, membre de la confraria.

Buscant, van localitzar Daisuke Igarashi, qui, en conèixer la història, "ara ell ha elaborat la seva recepta pròpia" i l'ha presentat al concurs de la Festa de la Ratafia, que es fa aquest cap de setmana.

El mateix elaborador japonès explica el perquè:

Elaborava Nocino italià amb nous de casa i quan vaig conèixer la ratafia també en vaig voler fer

Ha preparat aquest licor amb ingredients de casa nostra –per exemple, menta o romaní– combinats també amb d'altres típics del Japó –com ara iuzu o pebre de Sichuan, conegut popularment com a pebre japonès.

45a edició amb homenatge al "Jovent del poble"

La primera edició del concurs de ratafia va néixer el 1982 de la mà del grup de joves anomenats "Jovent del poble". I és que en aquells moments, la festa major l'organitzava el Centre Cultural Colomenc i ells no s'hi sentien representats.

 Joan Ferrà, un dels impulsors, ara té 75 anys i recorda que "era una festa major de corbata i vestit. I els joves marxàvem. Vam organitzar el concurs com un acte de rebel·lió, en l'època d'inici de la democràcia".

Pep Solà, que ara té 65 anys remarca que el jovent era gent amb empenta, inquietuds, alguns del centre excursionista, i que van voler recuperar el que era un element de la tradició catalana: la ratafia. 

"S'estava perdent la tradició de fer ratafia a casa, l'any 1982. Abans, molta gent n'havia fet, però en aquell moment ja només en feien algunes bosqueroles", recorda.

En aquesta edició, el "Jovent del poble" seran els confrares d'honor de la festa, com a reconeixement. 

Joan Ferrà i Pep Solà, de "Jovent del poble", amb el primer cartell i el capgròs de la Francisca Pastells i Turà (3CatInfo/Laia Claret)

Homenatge a la figura de Francisca Pastells i Turà

Una d'aquestes bosqueroles era Francisca Pastells i Turà (1906-1988). Una dona apassionada pel bosc, gran coneixedora de les herbes i l'art de cuinar. Hi havia fins i tot qui anava a buscar les herbes per fer ratafia a casa seva. 

Els organitzadors expliquen que de cada poble que visitava s'emportava herbes o que quan anava en autobús feia aturar el vehicle per agafar herbes del marge. Aquest any, la confraria li ret un homenatge en forma de capgròs. La seva família ha seguit la tradició d'elaborar ratafia de generació en generació. 

Ratafia Maimoris, elaborada amb la recepta de Francesc Rosquellas el 1842 (3CatInfo/Laia Claret)

Com cada any, per a la festa s'elabora una edició especial limitada d'una ratafia, i aquest any és la Ratafia Maimoris, feta segons la recepta del 1842 del colomenc Francesc Rosquellas.