L'aire condicionat, necessari, però també combustible per a la calor

La calor mata. Només els primers 12 dies de juliol, a Catalunya, s'han registrat 211 morts directament causades per les altes temperatures, segons el Sistema de Monitoratge de Mortalitat Diària de l'Institut de Salut Carles III. Però, així i tot, l'aire condicionat continua considerant-se un luxe, molt més que tenir calefacció. 

I és que el preu de tenir aire condicionat es nota a la butxaca, fa disparar la factura de la llum, però també és un combustible per a l'escalfament, per diversos motius: extreu l'aire calent dels habitatges i el deixa anar als carrers, així que augmenta la temperatura de l'exterior. 

Però, a més, augmenta el consum energètic i, per tant, si l'energia utilitzada prové de combustibles fòssils, genera emissions de gasos d'efecte hivernacle. El 2022, any en què es van fulminar tots els rècords de temperatura a Europa i Catalunya, els aires condicionats van generar 1.000 milions de tones de CO₂ pel consum elèctric, segons l'Agència Internacional de l'Energia.

Però, així i tot, l'ús dels sistemes de refrigeració no ha de ser motiu de debat, ja que és una mesura d'adaptació a l'escalfament global, segons el catedràtic de la Universitat de Barcelona i director de l'Observatori Fabra, Javier Martín Vide.

Sembla contradictori dins del context del canvi climàtic fomentar l'aire condicionat, però la prioritat màxima és la vida.

I afegeix: "les onades de calor, amb temperatures màximes molt elevades i les nits tòrrides per sobre dels 25 graus, produeixen un efecte molt negatiu en la salut de les persones, sobretot de les persones grans, les més vulnerables", persones a les quals la calor els fa augmentar la morbiditat i, fins i tot, la mortalitat.

Però puntualitza: "la mitigació, la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, és en l'arrel del problema." Per tant, s'ha de buscar que els sistemes siguin tan eficients com sigui possible i, sempre, complementar-los amb altres mesures. "El debat no pot ser mai aire sí o aire no", puntualitza el catedràtic. Així doncs, no hi ha una sola mesura per adaptar-nos a l'augment de temperatura, ha de ser una combinació. 

"I el més important és que els governs es posin ja a aplicar mesures, per reduir les emissions i augmentar la nostra adaptació a aquest escalfament", demana.

Aire condicionat, però complementat amb mesures per enverdir la ciutat

Javier Martín Vide lidera des de fa anys l'estudi que monitoritza la calor en una de les zones de Barcelona més caloroses a l'estiu, el Raval. Van constatar com l'efecte illa de calor provoca que en barris com aquest les temperatures s'enfilin fins a 8 graus més que a la perifèria. 

"Els carrers estrets, el ciment, la falta de zones verdes... provoquen moltíssima més calor en barris com aquest", diu el catedràtic i climatòleg. 

Per això defensa que, si bé l'aire és necessari per salvar vides, ha d'anar acompanyat d'un esforç ingent de l'administració per enverdir les ciutats i els edificis, un esforç que encara és massa lent, mentre que l'escalfament avança a tota velocitat. 

"Calen mesures fermes d'adaptació a les noves condicions climàtiques que ens toca viure", diu Martín Vide. "Cal reverdir les nostres ciutats mediterrànies. S'ha de treure el terra impermeable per un terra més natural, per tal que l'aigua de reg o de pluja, en evaporar-se, refresqui l'ambient", però, en canvi, seguim veient com se segueixen reformant i inaugurant places dures o com es construeix en les zones verdes que ens queden. 

"També cal que les teulades de les ciutats o bé es pintin de colors clars perquè no s'escalfin els edificis, o bé posar-hi vegetació en els casos que es pugui." 

L'Ajuntament de Barcelona està fent una prova pilot per estudiar si l'efecte de pintar el màxim de teulades de Barcelona d'un altre color baixaria la calor tant de l'edifici com de la ciutat. Però, de moment, encara no se sap si s'aplicarà la mesura. 

Aire condicionat, però amb mesures d'aïllament dels edificis

Les onades de calor ja són el doble els darrers 25 anys que el darrer quart del segle anterior. I les nits tòrrides ja superen cada any les 30, quan fa només uns anys eren un fenomen esporàdic, gairebé testimonial. Aquesta acceleració dels efectes de la crisi climàtica contrasta amb uns edificis que no estan gens adaptats al nou escenari. El 90% del parc residencial català està construït abans que entressin en vigor les normatives actuals d'aïllament i eficiència energètica. 

Però, en canvi, 2 de cada 3 habitatges tenen algun tipus de refrigeració. O sigui, la majoria d'edificis tenen aire condicionat, però no estan ben aïllats, i això es tradueix en més necessitat d'energia i d'energia que es perd. De fet, ja hi ha hagut un augment de la instal·lació d'aires condicionats enguany del 20% respecte a l'any passat, segons el Gremi d'Instal·ladors de Catalunya.

Els ventiladors de sostre també han augmentat, tot i que, en casos de calorades brutals, com les que estem patint enguany, el sistema no és tan eficaç com la climatització. 

La paradoxa és que hi ha famílies que disposen d'aire condicionat i no l'engeguen perquè no el poden pagar. Però no tot el confort a casa o a la feina s'ha de basar en l'aire condicionat. "El primer de tot és tenir la casa ben aïllada", sosté Iu Gallart, director de Barcelona Energia i enginyer industrial especialitzat en termoenergia per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB-UPC).

"També recomanem, a les hores menys calentes, fer corrents d'aire. Fent això es pot baixar fins a cinc graus la temperatura." Això complementat amb mesures com protegir adequadament les finestres amb tendals, cortines i persianes. O, fins i tot, amb vidres tèrmics.  

I "en el cas que posem l'aire condicionat", diu Iu Gallart, "la nostra opinió és que sempre el que hem d'intentar és tenir la temperatura a partir de 26 graus, perquè augmenta molt exponencialment el consum a mesura que abaixem un grau més d'aquests 26". I concreta:

La despesa energètica augmenta un 8% més per cada grau més fred que tinguem l'aire condicionat.

I, sobretot, fer un bon manteniment dels equips. Per exemple, tenir els filtres descuidats fa que no siguin tan eficients, concretament un 10% menys. "També hi ha sistemes més eficients que uns altres, com l'aerotèrmia, que és el que aprofita més l'energia". 

Tot i que això n'incrementa el preu considerablement, també ens fa estalviar energia. Per això, segons Gallart, val la pena invertir en un bon equip: "l'aerotèrmia és més cara que un aire condicionat barat, sí, però també n'amortitzem la inversió en només 8 o 10 anys".

Una Europa poc acostumada a les onades de calor

A Europa, els dies amb alerta per calor extrema s'han multiplicat per quatre durant les últimes tres dècades. El continent s'escalfa aproximadament el doble de ràpid que la mitjana global, fet que ha provocat que les onades de calor siguin significativament més persistents, intenses i freqüents. 

Així que l'aire condicionat, una raresa en moltíssims països europeus, ara es veu com una mesura salvavides. Per exemple, a França, que ha viscut en punts concrets més de 44 graus per primera vegada des que hi ha registres, només tenen aire condicionat un 7% dels habitatges. 

I el que és una eina complementària d'adaptació a la calor s'està convertint en una arma per a l'extrema dreta, la mateixa que negava la crisi climàtica i que ara denuncia falsament que l'aire condicionat es criminalitza per part dels defensors de reduir les emissions d'escalfament global. 

Però el debat és fals. Segons la mateixa ONU, "la refrigeració està en la primera línia d'adaptació a la calor. Però s'ha de fer de manera sostenible, perquè, si no, produeix més emissions, desigualtat social i col·lapses elèctrics. La demanda durant les onades de calor augmenta el risc de talls de subministrament i posa en perill sistemes vitals."