Trump converteix l'estrada de l'Assemblea General de l'ONU en un míting: "Jo he construït la pau"

Treu pit de les seves accions en aquest mandat com a president nord-americà i carrega contra el multilateralisme després que Guterres remarqués que "cap potència resoldrà els reptes sola"

Redacció

L'Assemblea General de les Nacions Unides ha arrencat aquest dimarts amb un discurs del seu secretari general, António Guterres. La nova divisió de poders mundial, amb el perillós pes creixent de les grans corporacions i de les empreses tecnològiques i militars, guerra a l'Iran i al Iemen i el seu impacte en l'economia global, el conflicte a Ucraïna, la situació a Gaza, la desigualtat de gènere, i els reptes que planteja la intel·ligència artificial (IA) han marcat la seva intervenció, així com l'agenda del 81è període de sessions. 

Trump: "Jo he construït la pau"

Una de les intervencions més esperades era la del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha començat el seu discurs assegurant que el seu país "estava mort fa dos anys", abans que ell arribés al poder, i ara és "el més sexi" i poderós del món, gràcies a ell. Trump s'ha penjat totes les medalles possibles en un inici del seu parlament, que semblava més un míting electoral o una campanya de màrqueting que un discurs davant els líders mundials. 

"La nostra economia és l'enveja del món, el nostre exèrcit el més poderós de la terra, la nostra tecnologia no té igual i encapçalem tots els àmbits. La nostra energia inunda el planeta, els Estats Units creix, el nostre poder s'expandeix i el nostre futur és brillant", ha dit Donald Trump, abans de fer un llistat de 

I ha assegurat que gràcies a les seves polítiques, els Estats Units han passat de "tenir la frontera més perillosa del món a la més segura".

Ara no entra ningú als Estats Units a no ser que se'l convidi i tingui permís.

 El president dels Estats Units ha assegurat que mentre d'altres parlen de valors, ell actua i que ha aconseguit resoldre "problemes heredats que fa molt temps que s'arrosseguen:

Hem actuat de manera decidida per reconfigurar l'escenari mundial.

"Altres parlen, jo actuo. Jo he construït la pau. Mentre altres han ignorat les amenaces jo les he enfrontades", ha assegurat Donald Trump. I ha posat com a exemple l'Iran. 

Després que el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, alertés que cap superpotència pot arreglar el món sola i demanés enfortir les institucions davant el perill de polarització i la transferència de poder dels estats a les grans corporacions, Donald Trump ha assegurat que els Estats Units han aconseguit, "treballant amb moltes nacions aquí presents, resoldre temes que portaven dècades sent irresolubles".

Donald Trump ha dit que pot enviar l'Iran "a l'infern" si no accepten un acord (Reuters/Brendan McDermid)

Trump amenaça l'Iran però també diu que hi haurà acord

Donald Trump ha posat com a exemple l'Iran, a qui ha qualificat com un règim d'horror i "els assetjadors de l'Orient Mitjà", abans que ell arribés al poder. I ha assegurat que els va oferir un acord abans d'atacar-los, però que el règim dels aiatol·làs no el van acceptar. Ara, diu, ha evitat que tinguin la bomba atòmica i míssils que apuntaven Europa. I que ha evitat "l'aniquil·lació nuclear". "Espero que els europeus en siguin conscients", ha afegit.

El president dels Estats Units ha dit que ara ha de prendre una decisió: aniquilar l'Iran o arribar-hi a un acord:

"Arribarem a un acord amb l'Iran que els permeti reconstruir el país i crear un dels països més grans de l'Orient Mitjà? O aniquilo la república islàmica i ho faig ràpid, sense donar-los l'oportunitat d'assassinar i destruir persones i països mai més? Els porto a l'infern sense possibilitat de sobreviure, sense esperança per a les generacions futures?", ha preguntat Trump a l'auditori, abans d'assegurar que creu que arribaran a un acord, perquè no tenen cap més opció, i que l'Iran només estar esperant a veure com li va al president dels Estats Units en les pròximes eleccions de mig mandat:

Crec que arribarem a un acord després de les eleccions de meitat de mandat.

Intercanvi de gestos entre Donald Trump i Antonio Guterres, quan el president dels Estats Units ha acabat el seu discurs (Reuters/ Brendan McDermid)

El president dels Estats Units ha defensat la militarització creixent del seu país i també s'ha atorgat el crèdit de la resolució de la guerra de Gaza i la creació de "la junta per la pau" per a la reconstrucció de la Franja: "Vam salvar miler de vides i vam retornar tots els ostatges, tant morts com vius". 

Ha estat un honor per a mi resoldre vuit guerres.

Trump ha assegurat que s'ha fet amic dels líders d'aquests països que ha pacificat "després de dècades amb guerres en marxa" amb el comerç i "l¡amenaça d'aranzels", entre els quals, ha dit: Cambodja i Tailàndia; Kosovo i Sèrbia; la República Democràtica del Congo i Ruanda; el Pakistan i l'Índia; Armènia i l'Azerbaidjan; i la guerra a Gaza. I ha assegurat que també resoldrà la guerra entre Rússia i Ucraïna: "ho resoldrem abans del que la gent es pensa", ha assegurat.

Donald Trump ha advertit també que els Estats Units no permetran que cap amenaça s'estengui al continent americà, i ha posat Veneçuela com a exemple, abans de dir que "Cuba també caurà".

El president dels Estats Units també ha parlat de l'acord amb Dinamarca i Groenlàndia per enfortir la seguretat d'aquesta illa de l'Àrtic. Un acord que, ha assegurat, també beneficia Europa.

S'ha firmat l'acord sobre Groenlàndia

Al marge de l'Assemblea General, una altra de les imatges de la jornada ha estat la signatura de l'acord sobre Groenlàndia entre els governs de Dinamarca, Groenlàndia i els Estats Units. 

L'acord arriba després de les reiterades reivindicacions de Trump sobre l'illa. El primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, assegura que deixa clara la lleialtat de Groenlàndia i subratlla la importància de mantenir forta l'OTAN a l'Àrtic, on considera que l'Aliança té un paper clau. 

Per la seva banda, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, l'ha qualificat de positiu per als tres actors.

Donald Trump, Mette Frederiksen i Jens-Frederik Nielsen firmen l'acord sobre la seguretat de Groenlàndia (EFE/EPA/Mads Claus Rasmussen)

Guterres alerta de la pèrdua de poder d'estats i institucions

Guterres ha començat advertint que les bretxes i les desigualtats al món són cada cop més grans i devastadores. I que el poder s'està allunyant dels governs i transferint dels estats i les institucions a les grans corporacions, empreses i centres tecnològics. Una "transferència i fragmentació" de poder, ha dit, que està creant un món amb tensions creixents, desconfiances profundes, mercats fracturats i institucions debilitades. I també, ha dit, amb la crisi climàtica convertida en una realitat quotidiana i la IA avançant a una velocitat que espanta "fins i tot als que la van crear". Guterres ha parlat de tres transferències de poder: entre els estats, que passa de nous centres econòmics, polítics i tecnològics; el que s'allunya dels governs i passa a mans de corporacions i fins i tot persones físiques; i la que estan cedint els humans a les màquines, i agents tecnològics "que no funcionen bé, amb armes autònomes que han passat de la ciència ficció a la realitat militar", ha advertit.

Davant l'amenaça "d'un món dividit en dos blocs enfrontats que separen la part econòmica i tecnològica i els sistemes de seguretat", el secretari general de l'ONU demana apostar per "el treball conjunt en la multipolaritat i la interdependència i recolzat en connexions socials, econòmiques i tecnològiques, on conviuen diversos centres d'influència amb el marc comú del dret internacional i les regles compartides".

Cap potència resoldrà els reptes sola.

El secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, en el seu discurs davant l'Assemblea General (Reuters/Shannon Stapleton)

Institucions més fortes i eficaces

Guterres ha demanat generar un futur en xarxa començant perquè les superpotències reconeguin que el seu poder té límits. I ha reconegut que les institucions actuals no estan preparades per a la realitat del segle XXI, sinó per "les de fa 80 anys". 

"El poder militar per si sol no pot garantir la pau, l'econòmic per si sol no pot garantir l'estabilitat i el tecnològic no pot garantir la seguretat", ha dit. I ha advertit que cal ampliar el marc de cooperació i estabilitat, en comptes d'afavorir la confrontació, per afrontar els problemes globals "d'una forma més equilibrada, justa i representativa". 

"Farem que el poder estigui garantit per la llei o per la força? A través de la cooperació o de la coacció? La responsabilitat amb la gent jove i les generacions futurres o una indiferència amb el seu destí", ha preguntat Guterres als països membres de l'Assemblea General.

"Els reptes de la nostra època van de  la mà del poder i determinaran si aprofundim en la divisó i la inestabilitat o avancem cap a la cooperació, la justícia i la seguretat col·lectives", ha afegit. "La pau i la seguretat", ha dit, són la gran prova d'aquest segle.

Denuncia "l'assassinat de palestins a Gaza"

Guterres també ha advertit que en l'última dècada les guerres han tingut conseqüències devastadores, "seguides d'una crueltat espantosa", amb els civils com a objectius, i en les quals s'ha trepitjat els drets hmans, la fam s'ha convertit en arma, s'ha assassinat ttreballadors humanitaris i el dret internacional ha quedat apartat. I ha recordat que a l'Orient Mitjà hi ha conflictes arreu, i ha demanat maximitzar la desescalada i el diàleg. I, en concret, "la situació devastadora que hi ha als territoris palestins ocupats", on, ha dit, després dels atacs de Hamas "el que va venir després és l'assassinat dels palestins a Gaza, amb una escala de destrucció com no havia vist mai en els meus anys com a secretari general".

I ha demanat apostar per "la solució dels dos estats" i no per la "neteja ètnica". També ha denunciat la violació de la Carta de Nacions Unides a Ucraïna i a Rússia, al Sudan, a Myanmar. Aquests conflictes mostren "el que passa quan el poder perd el control i no hi ha diplomàcia, augmenten els pressupostos militars i no hi ha rendició de comptes". I ha denunciat que el continent africà segueixi sense representació permanent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides: "És indefensable, això ha de canviar", ha dit.

I ha advertit que en un món més ric que mai, "encara hi ha milers de milions de persones sense accés al més bàsic". I ha demanat alleugerir el deute dels estats que més ajuda necessiten.

Cap país hauria d'estar privat d'un futur sostenible perquè estigui al cantó equivocat d'un sistema financer profundament desigual.

 

Paritat a l'ONU

Guterrers també ha denunciat "la desigualtat entre homes i dones arreu", encara avui. "La pau és més sostenible i duradora quan hi ha dones a la taula de negociació, les societats són més resilients si les nenes poden aprendre i viure sense por, i les institucions són més eficaces quan el poder es distribueix de manera igualitària", ha dit. I ha anunciat que a les Nacions Unides s'ha aconseguit la "paritat de gènere per primera vegada a la història a la direcció sènior, les seus centrals i el personal professional". 

La igualtat no és un somni, és una decisió.

Pel que fa a la crisi climàtica, ha dit que "els perills són reals però també l'esperança" gràcies a l'avanç en energies netes a moltes parts del món. I ha demanat que la transició per deixar enrere els combustibles fòssils sigui justa i protegeixi els treballadors i les comunitats, i no sotmesa als interessos de les grans empreses petrolieres.

Després de 10 anys al capdavant de l'ONU, Guterres ha fet aquest dimarts una de les seves últimes intervencions davant l'Assemblea General, perquè el seu segon mandat de cinc anys finalitza aquest 2026. 

Entre els prop de 130 caps d'estat i de govern que es trobaran a Nova York del 22 al 28 de setembre, destaca la presència del president dels Estats Units, Donald Trump, en plena guerra amb l'Iran i un any després de qüestionar des d'aquest mateix faristol la utilitat de l'ONU. 

Trump prendrà la paraula al faristol després d'anunciar recentment acords amb Veneçuela per a l'explotació del 21% de les reserves de petroli i amb Groenlàndia i Dinamarca per "assumir el control permanent" de la seguretat a l'illa.

El mandatari de la Casa Blanca hi intervindrà aquest dimarts després del president brasiler, Luiz Inácio Lula Da Silva, en una sessió matinal en què també destaquen les intervencions dels presidents de França i Turquia. 

Abans d'emprendre el viatge cap a Nova York, el president iranià, Massoud Pezeshkian, ha promès que "defensarà amb fermesa" la posició de l'Iran davant l'Assemblea General de l'ONU. La reobertura de l'estret estratègic d'Ormuz continua sent el punt central del conflicte entre Teheran i Washington.