L'efecte de les xarxes socials en els adolescents és comparable a l'addicció a les drogues
Els infants i adolescents (i també els adults) poden mirar vídeos a les xarxes socials sense parar durant hores. Un comportament que, segons els experts, té conseqüències en el desenvolupament i la socialització dels més joves. És per això que el govern espanyol ha anunciat que prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys.
El psicòleg infantil i juvenil Francisco Villar Cabezas en compara l'efecte al del consum d'estupefaents. "Hi ha estudis que comparen els efectes que té, per exemple, TikTok amb addiccions a les drogues, perquè la gratificació és immediata", assegura.
I no és una forma de parlar: consumir vídeos efímers durant hores afecta l'activitat del còrtex prefrontal del cervell, que deixa d'utilitzar-se.
La conseqüència apareix en forma d'impulsivitat, menys empatia i menys capacitat per organitzar el pensament i la vida en general.
Els algoritmes trien continguts personalitzats
Veure un vídeo darrere l'altre provoca descàrregues constants de dopamina i això és addictiu. Un dels motius pels quals ens enganxa és la manera com es trien els continguts. Ho fan els algoritmes en base als nostres gustos i els dels nostres coneguts.
"Els mitjans socials són màquines d'optimització i tenen un objectiu específic, que és retenir la persona la màxima quantitat de temps davant la pantalla", apunta Carlos Castillo, director del grup de recerca en Computació Social i Responsable de la UPF.
I, de moment, els algoritmes ho fan molt bé. Castillo diu que "estan generant noves addiccions a joves i adolescents a tot el món" i preveu que la intel·ligència artificial perfeccionarà aquest procés i n'incrementarà l'efecte addictiu.
9 anys: primer contacte amb la pornografia
Entre els continguts que arriben als menors hi ha, molt sovint, pornografia. Segons la psicòloga especialitzada en violències masclistes, sexuals i coeducació Laia Argimon, el primer contacte és cap als 9 anys.
En la majoria de casos és accidental. "Mentre miren vídeos o juguen, els apareixen finestres amb contingut o anuncis pornogràfics", explica.
Aquestes imatges els causen "xoc i incomprensió", perquè no estan preparats per veure-les. L'educació i l'acompanyament és una de les claus.
Qui és responsable del que veuen els menors?
Però a l'hora de buscar responsabilitats, a qui cal assenyalar? Els experts ho tenen clar. "Hi ha unes empreses amb unes formes de funcionar, uns algoritmes i uns beneficis econòmics", diu Argimon.
Villar encara va més enllà: "Qui ha de tenir conseqüències és la indústria, no es pot fer negoci amb els menors."