L'entrada de Vox a un govern és un punt de no retorn?

Santiago Abascal felicitava ahir Marine Le Pen pel resultat a les presidencials franceses. És el mirall de l'ascens que ell voldria per a Vox, i en el seu cas compta amb el PP com a aliat per estendre-li la catifa vermella. Abascal no se n'amaga: l'entrada de Vox al govern de Castella i Lleó és una "gran esperança per a milions d'espanyols" que voldrien una aliança així al govern estatal. 

Alberto Núñez Feijóo té més cura amb les formes, però aviat es farà la foto amb Abascal, probablement a la presa de possessió d'Alfonso Fernández Mañueco.

Que l'extrema dreta no ha marxat mai de les institucions espanyoles és tan evident com que Vox ha aconseguit que els seus diputats –i aviat un vicepresident autonòmic i tres consellers– hi passegin amb orgull les seves proclames ultranacionalistes, racistes, xenòfobes, antifeministes i LGTBIfòbiques. L'entrada de Vox a un govern és un punt de no retorn: la normalització definitiva de la ultradreta, de discursos i de polítiques que atempten contra drets humans. 

A Espanya no hi ha cordons sanitaris ni escrúpols ètics. El PP alimenta un monstre que se l'acabarà menjant.