Les deu claus de l'èxit educatiu d'Estònia a l'informe PISA

Estònia té un dels sistemes educatius més sòlids del món, segons els principals informes internacionals, com les proves PISA. En les proves fetes públiques aquest dimarts, sense els resultats de Catalunya pels errors detectats en la mostra, Estònia és el país europeu més ben situat. 

Els alumnes estonians han obtingut uns resultats excel·lents en matemàtiques i ciències --els millors d'Europa-- i en lectura --ocupen el segon lloc dins els països europeus, només per darrere d'Irlanda. Però no només destaquen pels bons resultats, sinó també perquè són un dels països més equitatius, és a dir, amb menys diferències de resultats entre centres i on el context socioeconòmic de les famílies no condiciona el rendiment a l'escola.

Aquest èxit no s'explica per un únic factor ni per una inversió excepcional en educació. És el resultat d'una sèrie de polítiques mantingudes durant més de trenta anys i d'un amplíssim consens sobre el paper de l'educació com a motor per a la igualtat d'oportunitats.

1. Construir un sistema educatiu des de la base

Començar de zero. Això és el que va fer Estònia a principis dels anys 90, quan es va independitzar de la Unió Soviètica. Van construir un sistema educatiu partint d'una pàgina en blanc, i això, segons Gunda Tire, directora del programa PISA a Estònia, és una de les claus del seu èxit educatiu

Són moltes coses: autonomia, digitalització, currículum, formació de mestres, les expectatives de les famílies...

Tire remarca que, en educació, no funciona el mateix per a tothom. Ells van crear el seu sistema recollint experiències d'altres països, especialment dels nòrdics. 

Calia modernitzar-se i la digitalització va ser un dels passos més determinants. Des del 1996 hi ha ordinadors als centres, però no han reemplaçat les eines tradicionals: 

Cal un equilibri entre la innovació i la tradició. Hi ha moltes evidències que indiquen que tant les habilitats com el coneixement són molt importants.

També cal tenir en compte el context cultural i social. El reconeixement social de l'educació és fonamental. Ho explica Kai Koort, directora de projectes Education Estonia, l'òrgan que desplega les polítiques educatives que marca el Ministeri d'Educació i Recerca: "L'educació ha estat sempre un element que et dona llibertat i noves possibilitats."

2. L'autonomia dels centres i del professorat

El Ministeri d'Educació i Recerca defineix les línies mestres del currículum nacional. Sobre aquesta base comuna, cada centre educatiu elabora el seu propi currículum, i el pot adaptar al seu projecte educatiu. "Els centres trien on posen el focus", exposa Koort. 

Les direccions poden decidir a quina hora comencen les classes, quina durada tenen, algunes matèries optatives, i en què inverteixen el pressupost. També contracten directament els docents.

"Faig entrevistes per trobar els millors especialistes", explica Kristina Mägi, directora de la llar d'infants Sipsik a Kohila. En aquest centre, a quaranta minuts de Tallinn, tenen una mestra i dos docents assistents per aula, a més de tres mestres d'educació especial i una logopeda per a tota l'escola. 

A més, és habitual que els centres publiquin anuncis al web i a les xarxes socials amb les vacants disponibles.

Aquest marge d'autonomia compta amb un ampli consens, fins i tot per part dels sindicats, segons assegura Kristiina Kröönström, del sindicat Estonian Educational Personnel Union, el principal del sector educatiu. 

També els docents tenen plena llibertat a l'hora de desplegar el currículum, fins al punt que, en un mateix centre, dos professors poden impartir una matèria amb metodologies diferents. "Un únic mètode no funciona per a tothom", afirma Triinu Orumaa, coordinadora a l'escola Rahumäe Põhikool. 

3. El context socioeconòmic pesa menys en els resultats

Una altra de les paraules que defineix més bé el sistema educatiu d'Estònia és equitat, i és que pràcticament no hi ha diferències pel que fa als resultats entre centres educatius.

La gran majoria de l'alumnat, fins a un 90% en funció de la matèria, arriba al nivell satisfactori de competències. 

També és un dels països europeus on el pes de l'escola privada és més reduït. Més del 95% dels alumnes estudien en centres públics. A Catalunya, set de cada deu estan escolaritzats a la xarxa pública, mentre que tres de cada deu ho fan en centres concertats o privats. 

Les famílies estonianes tampoc solen competir per matricular els seus fills en uns centres concrets, i la majoria escullen l'escola o l'institut del barri. 

Per atendre l'alumnat amb necessitats educatives, les direccions poden contractar professionals especialitzats com psicòlegs, logopedes o educadors especials, dins el pressupost del centre. 

Tot i que la bretxa entre famílies benestants i desafavorides s'ha eixamplat els últims anys, segons reconeix Koort, a Estònia hi ha molts menys alumnes vulnerables, i això afavoreix que hi hagi una distribució més equilibrada i, per tant, menys segregació escolar. 

A Catalunya, es detecta que prop d'un 30% de l'alumnat és vulnerable. Aquests alumnes tenen cobertes totes les despeses d'escolarització, a través de les motxilles escolars, que arriben a nou dels tretze cursos que hi ha des de l'etapa infantil fins al final de la secundària. 

A Estònia, tant l'escolarització com el material i el menjador són gratuïts per a tot l'alumnat. 

4. Més hores de llengua i matemàtiques

Quan arriben a l'escola, als set anys, l'aprenentatge de la llengua s'intensifica. Fan set hores d'estonià a la setmana, un terç de les hores lectives. 

"El text és la base de l'aprenentatge", explica Nelle Mariste, mestra d'estonià de l'escola Rahumäe Põhikool. 

A Catalunya, es fan unes cinc hores de llengua catalana a la setmana a primària, tres durant la secundària i dues al batxillerat.

El currículum estableix que entre primer i tercer curs de primària –és a dir, entre els set i els nou anys–, els alumnes han de llegir a casa deu llibres de ficció. 

Fins als deu anys, quan es considera que tenen ben assolida la seva llengua pròpia, no comencen a estudiar anglès, i als tretze anys aprenen una segona llengua estrangera, el rus o el francès. 

A Estònia hi ha uns 500 centres educatius, i a la gran majoria l'estonià és la llengua vehicular. 

Ara, el govern està impulsant una transició perquè adoptin també aquesta llengua la setantena de centres on les classes s'imparteixen en rus, una herència del sistema dual que es va crear durant l'ocupació soviètica. "Algunes són reticents al canvi i estem treballant per motivar-les", diu Koort. 

Un altre dels punts forts dels alumnes estonians són les matemàtiques, on se situen només per darrere de Singapur, el Japó i Corea en l'informe PISA. A Espanya, els resultats han caigut 16 punts respecte al 2022. 

Una matèria on no només és important dominar els continguts, sinó que també té un fort impacte l'autopercepció dels alumnes. 

"El principal problema de les matemàtiques és que els alumnes pensen que no se'ls donaran mai bé", exposa Mart Laanpere, que és professor de didàctica de les matemàtiques i de la informàtica a la Universitat de Tallinn.

I en aquest àmbit, el de la confiança en les pròpies capacitats, els alumnes d'Estònia excel·leixen. Són els primers, segons l'informe PISA, en "mentalitat de creixement", un indicador que mesura fins a quin punt els estudiants creuen que la intel·ligència es pot desenvolupar amb esforç i aprenentatge.

Si podem trencar el bloqueig i fer que els alumnes adoptin una mentalitat de superació, començaran a pensar que, si s'hi esforcen, podran aconseguir el que es proposin.

Això és precisament el que se centren a ensenyar a la universitat als futurs docents. 

Amb més de trenta anys d'experiència en didàctica de les matemàtiques, Laanpere també considera que un currículum coherent, l'alta qualificació del professorat i l'autonomia per impartir la matèria són altres factors clau al darrere dels bons resultats. 

5. Pioners en digitalització

El sistema educatiu estonià també es distingeix per l'alt grau de digitalització. El 1996, el país va ser pioner a dotar tots els centres educatius d'ordinadors i de connexió a Internet, en el marc del projecte Tiger Leap. 

Aquest programa es tradueix, literalment, com el "salt del tigre", en referència al pas de gegant que va suposar per a la modernització del sistema educatiu del país, que feia tan sols cinc anys que s'havia independitzat de la Unió Soviètica.

Des de l'escola bressol fins a la universitat, les eines digitals conviuen amb el llapis i el paper. A Estònia, restringir l'ús de la tecnologia a les aules mai no ha estat una opció, sinó que sempre han apostat per l'equilibri i per fomentar l'esperit crític sobre els riscos associats a les pantalles. 

Estònia continua sent pionera en tecnologia educativa, ara en la introducció de la intel·ligència artificial a l'aula. 

Han posat en marxa un ChatGPT que, en lloc de respostes ràpides, planteja preguntes als alumnes, amb l'objectiu de guiar-los perquè arribin a la resposta per ells mateixos. 

L'eina s'ha provat de manera pilot a batxillerat com a part del programa per fomentar un bon ús de la intel·ligència artificial a l'educació, batejat com a AI Leap, inspirant-se en el Tiger Leap dels anys 90. 

Aquesta àmplia experiència digital els va ser especialment valuosa durant el confinament. Escoles i instituts estonians estaven plenament capacitats per a l'ensenyament a distància i, tot i que també van retrocedir en resultats, van resistir molt millor que altres països l'embat de la pandèmia, segons va demostrar l'informe PISA del 2022.

6. Consens polític i inversió

A Estònia, les prioritats educatives es fixen a llarg termini i al marge dels canvis de govern. Una d'elles, segons apunta Koort, és que el currículum ha de preparar els estudiants pel mercat laboral, tal com recull l'estratègia nacional d'educació 2021-2035. 

Tots els partits polítics van consensuar aquest document. No hi ha distincions en la manera d'entendre els propòsits educatius.

Pel que fa a la inversió, Estònia dedica al voltant del 4,5% del PIB a l'educació. És una xifra lleugerament per sota de la mitjana de l'OCDE, que se situa el 4,7%, i que no dista gaire de la inversió de Catalunya –un 4,1% del PIB– i del conjunt d'Espanya –un 4,5%. 

La diferència és que, en el cas d'Estònia, la inversió s'ha mantingut molt estable durant l'última dècada, mentre que a Catalunya la inversió en educació va estar vuit anys per sota del 4%, arran de la crisi econòmica. 

7. Escola bressol majoritària i universitat gratuïta en estonià

A Estònia, l'escolarització obligatòria no comença fins als set anys, però la gran majoria assisteixen a l'escola bressol, que acull infants des de l'any i mig fins als sis anys, i per a la qual les famílies paguen una quota molt reduïda. 

L'escola bàsica engloba des de primer fins a novè curs. Seria l'equivalent a la nostra primària i secundària, amb la diferència que l'alumnat no ha de canviar de centre. 

No és fins als setze anys que fan el pas a l'institut. Allà cursen desè, onzè i dotzè curs, i poden escollir entre el batxillerat i la formació professional.

A més, l'escola és gratuïta per llei en totes les etapes obligatòries. També ho és la universitat sempre que s'estudiï en estonià. A la Universitat de Tallinn, el 85% dels estudiants tria aquesta llengua. 

8. Escolarització obligatòria fins als 18 anys

Des del curs passat, l'escolarització és obligatòria fins als 18 anys. L'objectiu és augmentar el nombre de joves amb estudis superiors i reduir la taxa d'abandonament durant el primer any de formació postobligatòria.

Es calcula que prop de 800 alumnes que acaben l'educació bàsica cada any no continuen els seus estudis, i que una xifra similar abandona el primer curs dels estudis postobligatoris, cosa que limita les seves oportunitats en el mercat laboral.

Actualment, un 83% dels joves del país d'entre 20 i 24 anys tenen estudis superiors –a Catalunya són el 79%–, i es vol arribar fins al 90% de cara al 2035.  

9. Tots els docents tenen un màster universitari

Per ser docent en una escola o en un institut, cal un grau i també un màster universitari, a més d'una qualificació docent que acredita les competències necessàries per exercir la professió. A les llars d'infants, n'hi ha prou amb un grau, però la majoria d'educadores també tenen titulació de màster. 

A més, mestres i professors fan formació contínua un cop ja estan als centres. 

El curs escolar s'estructura en set setmanes de classe i una setmana de vacances. Són dies lliures per als alumnes, però no pels docents, que els dediquen a fer formació al centre. 

"Preguntem al claustre quin tipus de formació necessiten i organitzem seminaris, convidem experts en temes específics… Intentem estar al dia", precisa Marju Tannberg, coordinadora pedagògica de l'institut Mustamäe State Gymnasium de Tallinn. 

10. Avaluació contínua i basada en dades

En educació, és fonamental avaluar les decisions preses, sobretot tenint en compte que els seus efectes no es veuen fins, almenys, al cap d'uns sis anys. A Estònia, es recullen dades del sistema educatiu de manera sistemàtica des del 2004.

Dins el portal "Education eye", es poden consultar, per exemple, els resultats de l'alumnat, l'edat i la formació del professorat, els dispositius digitals que hi ha als centres educatius, la inserció laboral dels graduats, etc.

Fins a novè curs, és a dir, quan els alumnes tenen setze anys, no es fan els primers exàmens nacionals per avaluar les seves competències. Abans, a quart i a setè curs, es fan exàmens mostrals, però moltes escoles i instituts hi participen de manera voluntària.

D'altra banda, l'alumnat de quart, vuitè i onzè curs respon cada any una enquesta sobre entorn escolar i benestar, amb preguntes com ara si han patit assetjament, si creuen que les tasques que fan a l'escola són motivadores o si utilitzen eines digitals a classe. 

Cada tres anys també es passen enquestes a docents i famílies. Aquestes dades, indica Koort, són sistematitzades pel govern i es retornen als centres.

Part del professorat no se sent part de l'èxit

Alguns docents, però, no se senten protagonistes d'aquest èxit educatiu. Fa dos anys 10.000 mestres i professors van sortir al carrer per reclamar millores salarials i protestar per la sobrecàrrega laboral, en un país gens habituat a les vagues.  

Arran de les mobilitzacions, el govern ha apujat el sou als docents un 8%. El sindicat majoritari ho considera insuficient: "El professorat d'Estònia cobra un 10% menys respecte a la mitjana", sosté Kröönström. Tampoc no s'ha reduït, afegeix, la burocràcia ni la sobrecàrrega de feina. 

El professorat hauria de treballar 35 hores a la setmana, però en realitat treballen, almenys, unes 45 hores a la setmana.

El salari no fa prou atractiva una professió que ja té greus problemes de falta de personal. Tant és així que moltes escoles han hagut de contractar docents sense la titulació oficial: representen prop d'un de cada quatre docents, uns 4.000 en total. 

Això se suma al fet que més de la meitat dels docents estonians tenen 50 anys o més, mentre que a l'OCDE aquesta xifra és del 34%. Molts s'acosten ara a l'edat de jubilació i no hi ha prou professors per substituir-los. "El 25% del professorat de Matemàtiques es jubilarà d'aquí a cinc anys", posa com a exemple Lanpeere.

Per intentar pal·liar el dèficit de professionals, s'han creat més places per formar docents a les universitats. A la Universitat de Tallinn, algunes classes es fan, fins i tot, en cap de setmana, pensades perquè docents que ja estan exercint puguin obtenir la titulació oficial. 

"Els altres països ens miren, però a Estònia no ens sentim reconeguts", assegura Kröönström. Per això, considera que l'èxit educatiu del país podria trontollar si no es reverteixen problemes estructurals com la falta de professorat o la insatisfacció laboral. 

Si continuem així, d'aquí a cinc o deu anys, Estònia no encapçalarà l'informe PISA.

Més de trenta anys després d'haver construït un sistema educatiu des de zero, Estònia s'ha erigit com un referent internacional, gràcies a un model basat en el consens polític, l'equitat, la confiança en els docents i  l'avaluació constant de les polítiques educatives. 

Un model que també afronta reptes importants, i que posa de manifest que, fins i tot als sistemes més ben valorats, els bons resultats no estan garantits per sempre.