Endarrerir l'anglès perquè l'aprenguin millor: la decisió d'una escola basada en la recerca
Els resultats dels alumnes catalans al final de l'ESO en llengua anglesa es mouen, des de fa 15 anys, entre el suspens i l'aprovat just, en les proves de final d'etapa. A més, gairebé la meitat de l'alumnat acaba l'escolarització obligatòria amb un baix nivell de competència oral.
Per revertir-ho, molts centres educatius han apostat per avançar l'edat d'inici de l'anglès a l'educació infantil. Tot i això, un informe d'Equitat.org, que és com s'anomena ara la Fundació Bofill, assenyala que començar abans no garanteix millors resultats. Recomanen assegurar primer el nivell de competència lingüística en català i centrar els esforços a partir dels vuit anys.
Més català per millorar l'anglès
A l'escola Ciutat d'Alba de Sant Cugat del Vallès ja ho han començat a aplicar. Fa quatre cursos que van deixar d'ensenyar anglès a l'educació infantil i se centren en el domini del català.
Van prendre aquesta decisió després de col·laborar amb un projecte de recerca liderat per Elisabet Pladevall Ballester, directora del Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L'objectiu, encara que sembli paradoxal, és millorar l'aprenentatge de les llengües estrangeres. "No vivim en un entorn on l'anglès sigui la llengua habitual. Per tant, no podem donar les condicions favorables perquè els infants petits l'aprenguin de manera immersiva, i tampoc estan preparats per aprendre'l de manera explícita", argumenten. La conclusió és clara:
Fins que no siguin més grans, estem malgastant un temps que podríem dedicar a l'aprenentatge del català.
Com més coneixement lingüístic tinguem de les llengües que ja dominem, assegura la investigadora, menys ens costarà aprendre'n de noves.
Centrar esforços a partir de tercer de primària
L'informe d'Equitat.org, elaborat per Pladevall Ballester, recomana intensificar l'ensenyament de l'anglès entre els vuit i els nou anys, cap a tercer de primària, perquè és quan la majoria d'infants han consolidat les habilitats lingüístiques que els permetran adquirir una nova llengua amb més facilitat.
"Quan diem que en anglès l'adjectiu va davant del nom, si un nen no sap diferenciar en català què és un adjectiu i què és un nom, no sabrà aplicar-ho", posa com a exemple el cap d'estudis del centre, Jordi González.
Aquest plantejament els va fer reestructurar la plantilla i el currículum. A primer i segon de primària, l'alumnat "fa un primer tast" a través de jocs, i les dues mestres especialistes es focalitzen en els cursos superiors.
A partir de tercer de primària, a les classes d'anglès es desdoblen per treballar sempre en grups reduïts, i mentre mig grup fa anglès, l'altre mig reforça el català. "Tenim més temps perquè els alumnes interactuïn i podem atendre millor la diversitat", assegura una de les mestres d'anglès, Urgell Obiols.
Intentem formar grups heterogenis perquè es puguin ajudar entre ells
Un de cada cinc alumnes acaba l'ESO sense poder comunicar-se oralment en anglès
Treballar amb grups reduïts, destaca l'informe, també és cabdal per potenciar l'oralitat. Al centre compten aquest curs amb dos auxiliars de conversa, que es comuniquen sempre en anglès, i que ajuden les mestres a preparar activitats i els alumnes a millorar la pronunciació.
En el seu cas, són estudiants del màster en Estudis anglesos de la UAB. Els centres públics també poden sol·licitar aquesta figura al Departament d'Educació, però és molt difícil obtenir-ne. Aquest curs hi ha 145 auxiliars de conversa en anglès que donen suport unes hores a la setmana a escoles i instituts, la majoria amb un alt nivell de complexitat, mentre que l'informe proposa, com a mínim, arribar als 730.
Atrevir-se a parlar en anglès requereix confiança i domini de la llengua, i és un dels aspectes on hi ha més marge de millora. Segons les proves de final d'etapa, un 25% de l'alumnat de sisè de primària se situa en els nivells baixos en competència oral, i un 4% directament obté la qualificació de "no assolit", cosa que vol dir que no és capaç de respondre o de fer-se entendre oralment en anglès.
Aquestes xifres empitjoren a l'institut. Un 44% de l'alumnat de quart d'ESO té un nivell baix en competència oral i gairebé un 20%, és a dir, un de cada cinc, no assoleix les competències mínimes. Això, assenyala l'informe, representa quatre vegades més del que passa en català o castellà.
Deu anys aprenent anglès amb resultats insuficients
Al llarg de l'escolarització obligatòria, la majoria d'alumnes catalans estudien anglès uns deu anys de mitjana, però una quarta part acaba l'ESO amb un nivell baix. A la secundària, pràcticament es doblen els que no arriben al nivell mínim de competències per entendre i expressar-se en anglès.
"L'aprenentatge de l'anglès s'ha allargat en el temps, però s'ha fet menys eficaç", conclou Pladevall Ballester. I això, diu, també ha portat a la desmotivació de molts alumnes, que veuen com curs rere curs es repeteixen una sèrie de continguts i que no recullen prou fruits en el seu domini de la llengua.
L'anglès, a més, és la matèria on es noten més les diferències segons la complexitat del centre. Els centres d'alta complexitat obtenen 17 punts menys que els de baixa complexitat en les proves de final d'etapa.
Hi té a veure que prop d'un terç dels infants i adolescents fan extraescolars d'anglès, sobretot privades, cosa que accentua les diferències entre l'alumnat segons el seu nivell socioeconòmic.
Per això, l'informe recomana impulsar un programa d'activitats extraescolars als 236 instituts i 465 escoles d'alta complexitat, amb un cost estimat de sis milions d'euros, per garantir un mínim de tres mesos d'activitats per alumne i curs.
Més formació del professorat
Per ser mestre d'anglès cal acreditar un B2 de coneixement de la llengua i un C1 per ser professor de secundària. Representen, respectivament, un nivell intermedi i un nivell alt, segons el marc europeu.
Uns requisits que, segons l'informe, no són suficients, i proposa garantir la formació suficient perquè els docents consolidin el nivell C1 a primària i el C2 a secundària.
Pladevall Ballester també és partidària que els professors de secundària i batxillerat tinguin titulacions filològiques --actualment poden impartir anglès professionals d'altres titulacions amb el nivell de llengua-- i que els mestres de primària que es vulguin especialitzar en anglès cursin més crèdits en aquesta llengua durant el grau.
Demana, a més, més formació continuada per als docents, "molt dirigida a millorar la pràctica diària a l'aula i basada en la recerca".
Una altra de les recomanacions és crear un programa de mentoria amb 40 professionals especialitzats en anglès que visitin centres cada 15 dies per observar classes i donar suport en la millora de les pràctiques d'aula.
Diferents objectius segons l'edat
Si es vol mantenir l'aprenentatge de l'anglès des de cursos primerencs, l'autora de l'informe recomana fer-ho d'una manera "molt lúdica, sense expectatives i sense avaluar continguts".
A primer i segon de primària, exposa, es poden plantejar els primers objectius lingüístics de tipus lèxic, perquè els alumnes es familiaritzin amb algunes rutines i vocabulari.
I a partir de tercer i, sobretot, de cinquè de primària, "ja es pot intensificar molt més l'ensenyament i dedicar-nos a un aprenentatge més explícit amb objectius lingüístics, sense oblidar les habilitats comunicatives".
En aquest sentit, l'informe recomana, a tercer i quart de primària, un mínim de tres hores setmanals instrucció en anglès, amb almenys una hora en grup reduït als centres ordinaris i dues als centres d'alta complexitat.
A partir de cinquè de primària, plantegen un esquema de cinc hores setmanals: tres hores dedicades al treball explícit de la llengua i dues hores més per incrementar-ne l'exposició i l'ús actiu amb activitats orals i en connexió amb altres àrees.
Un increment que, segons l'informe, es podria assolir a primària amb una reorganització interna de la plantilla i que a l'ESO requeriria incorporar fins a 926 docents addicionals.
"Rebaixar la pressió" per aprendre anglès
En quatre cursos, a l'escola Ciutat d'Alba han notat millores en els resultats de les proves de final d'etapa a sisè de primària. "Ens situem per sobre de la mitjana dels altres centres de Catalunya que tenen la mateixa complexitat que el nostre centre", explica González.
Però més que això, el que ens interessa és la confiança que tenen els alumnes. Participen molt més, són capaços de detectar el que fan bé i el que els costa, com posar-hi remei... És la part més intangible i un dels grans beneficis d'aquest projecte.
Aquests resultats, asseguren, han donat confiança al claustre per tirar endavant una decisió que, al principi, va despertar suspicàcies entre docents i famílies.
Hi ha una pressió social enorme perquè els infants aprenguin anglès, especialment perquè les famílies volen donar als seus fills allò que potser ells no van tenir.
En un context com el nostre, remarca Pladevall Ballester, en què l'exposició a l'anglès és molt baixa, "hem de ser realistes i fer-nos càrrec que la llengua s'adquireix de manera molt progressiva".
Per això, demana "rebaixar la pressió" perquè els infants aprenguin anglès al més aviat possible, "cosa que no vol dir deixar de ser exigents, sinó ser-ho en la mesura que els toca i amb les condicions més favorables".
Si algú està motivat, té les habilitats i té la instrucció idònia en el moment idoni, l'aprenentatge de l'anglès hi és i hi serà.
