Les incògnites de l'error a les proves PISA: Niubó compareix avui, entre crítiques de mestres i oposició
La consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, compareix aquest dilluns al Parlament per donar explicacions sobre l'error en la selecció d'alumnes que van fer les proves PISA aquest any. Un incident que ha provocat que els resultats no siguin comparables amb els d'altres anys ni amb els d'altres països, i que hagin quedat fora de l'informe internacional que l'OCDE presentarà al setembre.
Niubó compareix a petició pròpia, tot i que tant Junts com el PP van reclamar divendres que la consellera donés explicacions a la Cambra. I ho fa després d'haver rebut "tot el suport" del president de la Generalitat, aquest cap de setmana, des del Vietnam, on està de viatge oficial. Illa ha descartat destituir-la i ha insistit que l'error és només una qüestió tècnica, sense "cap altra consideració".
Les direccions de les escoles i sindicats d'Educació com USTEC no estan d'acord a "banalitzar" l'error o restar-hi importància, i també han demanat que s'investigui a fons i es depurin responsabilitats.
La USTEC ha denunciat, en un comunicat, que "no es pot presentar com una simple "incidència tècnica" un problema de gestió, control i transparència". Mentre que des d'AXIA, l'Associació de Directius de l'Educació Pública de Catalunya, alerten que l'incident "compromet la credibilitat de les institucions i deixen el país sense una de les eines bàsiques per entendre la realitat".
Sense dades comparables, el debat educatiu torna a quedar orfe de diagnòstics fiables.
Per això, des d'AXIA alerten que "no n'hi ha prou de lamentar el que ha passat" i diuen que cal "explicar-ho, identificar-ne les causes, assumir les responsabilitats que corresponguin i, sobretot, garantir que no es repetirà".
Què ha passat amb PISA?
El Departament d'Educació de la Generalitat i el Ministeri d'Educació van explicar divendres que un 23,2% dels alumnes seleccionats per a les proves PISA 2025 van quedar exempts de fer l'examen, molt per sobre del màxim del 5% recomanat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que impulsa aquesta prova.
Per això, les dades no són comparables amb les d'altres anys ni altres països. Els resultats no s'inclouran en l'informe internacional –Catalunya no apareixerà a l'apartat que compara els resultats per regions de cada país–, tot i que sí que es faran servir per a l'informe estatal d'Espanya.
El secretari de Millora Educativa del Departament d'Educació, Ignasi Giménez, apunta a la hipòtesi de la "confusió" en l'aplicació dels criteris d'exempció d'alumnes, tenint en compte que en el mateix període s'estaven fent unes altres proves d'avaluació, les de final d'etapa de 4t d'ESO, amb uns criteris diferents. En declaracions a RAC1, Giménez ha eximit el professorat dels centres de qualsevol responsabilitat en aquest incident i ha explicat que estan "intentant dirimir" què ha passat i per què.
El secretari de Millora Educativa diu que tot i que l'error es va detectar al març, el departament no en va tenir "confirmació" oficial "fins fa relativament poques setmanes" i que es van obrir diligències prèvies per esbrinar-ne les causes. També ha assegurat que malgrat que els resultats no siguin comparables, segueixen sent "fiables". I que, sumats a les altres proves que es fan durant l'any, permeten analitzar els resultats educatius a Catalunya.
591 alumnes exempts
Les proves PISA es van fer del 31 de març al 16 de maig del 2025. I van coincidir amb les de final d'etapa d'ESO, que es van fer el 10 i 11 d'abril, i que tenen uns criteris d'exempció diferents. En les de final d'etapa queden exclosos tots els alumnes amb necessitats educatives especials, mentre que en les PISA aquesta exclusió no és automàtica, sinó que es fa una valoració individual de si aquestes necessitats impliquen o no l'exempció de la prova.
Les proves PISA les van fer menys alumnes dels que preveia la mostra original, fixada per l'OCDE en 2.545 estudiants. En concret, en van quedar fora 591 alumnes: 6 per discapacitat física, 493 per discapacitat cognitiva, conductual o emocional i 92 per domini insuficient de la llengua. Això suposa més del 23% de la mostra, molt per sobre del 5% màxim que recomana l'OCDE.
Amb una part tan gran de la mostra sense cobrir, les dades catalanes deixen de ser estadísticament equiparables a les d'altres territoris i a les d'anys anteriors, i per això no es podran comparar amb la resta de resultats.
La incidència es va detectar al març. El govern justifica que com que no tots els centres educatius fan la prova PISA el mateix dia, el problema no va aflorar fins passat un temps de l'aplicació. Va ser l'OCDE qui ho va comunicar al Ministeri d'Educació i aquest, al seu torn, ho va traslladar a la Generalitat.
Qui fa la tria?
El Ministeri d'Educació és l'encarregat d'enviar la llista dels centres amb alumnat nascut el 2009 que li han fet arribar prèviament les comunitats autònomes i que deixen fora l'alumnat d'educació especial. Una empresa contractada per l'OCDE s'encarrega de fer una selecció de mostra aleatòria i determina quins centres han de fer la prova a tot Espanya. Aquesta informació es retorna a les comunitats autònomes, que informen els centres educatius que han estat seleccionats. A Catalunya van ser 51.
Després, són els centres els que fan la selecció d'alumnes i indiquen quins tenen necessitats especials, i fan arribar la llista al ministeri. El Ministeri d'Educació envia aquest cens de tot Espanya a l'OCDE i una altra empresa subcontractada per aquesta entitat fa la mostra aleatòria de l'alumnat. Finalment, són els centres educatius els que trien els alumnes que fan l'examen, aplicant els criteris establerts per l'OCDE.
Fonts del Departament d'Educació i del ministeri han indicat a l'ACN que "no es va fer una validació prèvia de les exempcions que s'havien aplicat" i que va fer que la taxa d'exclosos fos tan alta.
Des d'AXIA expliquen que les decisions determinants sobre la mostra i les exclusions es concentren durant els primers mesos de l'any i rebutgen que es tracti d'un error sobtat o un incident inevitable: "És el resultat d'un procés que disposava de controls, terminis i responsables", asseguren, i es pregunten com pot ser que ningú s'adonés que Catalunya s'estava allunyant tant dels estàndards internacionals.
Algú es creu que 51 centres s'han equivocat alhora?
L'associació reclama saber qui va validar unes exclusions que multiplicaven gairebé per cinc el màxim admès i quins mecanismes interns van fallar. Denuncien que se'ls assenyali "com a responsables d'un problema que va molt més enllà del seu àmbit d'actuació" i asseguren que Educació no els va informar de l'error i que ho van seber per la premsa.
Els centres van elaborar les llistes de l'alumnat elegible el gener del 2025 i que després que el centre nacional seleccionés la mostra i revisés els possibles casos d'exclusió, la relació d'alumnes "es va validar administrant amb un paper clau de la inspecció" cap al febrer i març. Consideren que les conseqüències d'aquest error són "devastadores" i comporten un greu problema de "confiança institucional".
Catalunya, sense resultats PISA fins al 2029
Amb els resultats catalans del 2025 exclosos de l'estudi internacional, l'última dada comparable torna a ser la del 2022, i Catalunya no en tindrà de nous fins al setembre del 2029, quan es publiquin els resultats de l'edició del 2028.
Junts i el PP van demanar la compareixença de Niubó
En fer-se públic l'error, Junts i el PP van demanar la compareixença d'Esther Niubó al Parlament i la depuració de responsabilitats.
Mònica Sales, presidenta del grup parlamentari de Junts, va atribuir l'incident a la "incompetència" de l'executiu i va dir que era un nou exemple de "mala gestió".
Des del PP, la portaveu parlamentària, Lorena Roldán, va el va qualificar d'un error "extraordinàriament greu", sobretot perquè arriba "quan Catalunya passa pel pitjor moment en matèria educativa".