Les Preses recupera el toc manual de campanes: "Servien per informar de tot"
En Xavier s'enfila per una llarga escala de cargol per arribar fins a dalt del campanar de les Preses. Col·loca una cadira al mig i es lliga les mans i els peus amb unes cordes que li permeten controlar les quatre campanes.
Abans de posar-se a tocar, agafa el mòbil i escolta la gravació que ell mateix va fer a Joan Güell, un veí del poble que vivia just davant de l'església. Recordava perfectament els tocs tradicionals de les Preses, i la seva memòria oral ha estat clau per arribar fins aquí.
Al mòbil sona una cançó: "Que contenta que la gent està, de poder tenir un infant". Així sona el trillo, "el toc de campanes manual més bonic que es tocava a les Preses", admet Xavier Pallàs Mariani, director de l'Escola de Campaners.
Per a en Xavier, és el toc més bonic perquè era el so que anunciava els batejos. També perquè anava acompanyat d'una cançó que els veïns cantaven per damunt del repic de les campanes.
"El trillo s'anava repetint mentre la família presentava el nadó a les portes de l'església i s'anaven llançant caramels als veïns", recorda Daniel Tarradellas, veí i excampaner de les Preses.
Xavier Pallàs ha dedicat hores i hores a entrevistar la gent gran del poble que encara recorda com sonaven les campanes quan calia informar els veïns de qualsevol esdeveniment: l'arribada del mal temps, una festa, una situació de perill, un incendi, un bateig o un enterrament, entre d'altres.
"Servien per tot, les campanes", admet l'excampaner de les Preses: per passar-ho bé, per moments tristos, per marcar les hores, avisar d'una tempesta. Eren el mitjà de comunicació de l'època.
Adequació del campanar
Per recuperar el toc manual de les campanes també ha calgut adequar el campanar. El primer que s'ha fet ha estat retirar les reixes que impedien l'entrada dels coloms i que, alhora, dificultaven l'accés a les campanes. Amb les reixes instal·lades, els campaners no les podien tocar manualment.
La solució ha estat instal·lar un sistema de xarxes que es poden recollir i tornar a col·locar. Això permet que el campaner tingui accés a les quatre campanes quan les vol tocar i, posteriorment, pugui tornar a abaixar les xarxes per evitar l'entrada de coloms.
Unes campanes "més petites del que tocaria"
Francesca, Maria, Miquela i Campana Gran. Així es diuen les quatre campanes de les Preses. La seva història comença després de la Guerra Civil. Les campanes originals es van despenjar durant la guerra per aprofitar-ne el bronze i convertir-lo en material bèl·lic.
Acabat el conflicte, el rector va reunir els veïns i els va demanar que es posessin d'acord per decidir com pagarien les noves campanes.
La història local explica que els habitants de les Preses no es van posar d'acord i que, davant d'aquesta situació, el rector va decidir agafar quatre campanes de diferents ermites del municipi i traslladar-les al campanar principal.
"I és per això que les campanes de les Preses són més petites del que tocaria", conclou Xavier Pallàs.
Unes campanes petites, però que continuen sonant amb força per explicar la història de les Preses i dels seus veïns.