Campanes, patrimoni o soroll: com es busca protegir el toc perquè no quedi arraconat

A les dotze en punt, les campanes de l'església de Sant Llorenç de Lleida toquen per marcar l'hora. I ho fan soles. Com en molts altres campanars, el toc està automatitzat i, en dies assenyalats, han programat melodies com el Virolai.

Les ha gravat l'organista de l'església, en Josep Maria Currià, que també és membre de la junta de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, amb el repte de fer-ho només amb 8 notes. "He hagut de fer mans i mànigues per adaptar-les perquè la gent les pugui reconèixer", explica Currià.

On encara es conserva el toc manual és a pocs quilòmetres, a Albesa, a la Noguera. En Joan Jové n'és el campaner des de fa més de cinquanta anys. Va començar d'aprenent quan tenia 16 anys i encara avui puja al campanar per tocar pels enterraments o per la festa major, quan compta amb l'ajuda d'altres veïns.

Tocs que han quedat en l'oblit

Amb els anys alguns dels tocs que feien s'han anat perdent, com el toc de foc. "Quan hi havia algun incendi, es pujava aquí i es tocava aquesta campaneta i la gent corria", explica Jové.

I és que abans, les campanes avisaven de tot. Hi havia un toc específic per cada situació, per a quan hi havia foc, naixements o morts. "Ara es fa a través dels mòbils, la televisió, els altaveus del poble tot ha canviat molt", diu Jové.

A la parròquia, recentment, han recuperat un dietari del 1932 on mossèn Mateu Baraut Obiols va escriure totes les festivitats que se celebraven al poble i va dibuixar un gràfic els tocs de campana.

Entre ells, el de la "missa de partera", un toc que es feia quan un part es complicava. "Va ser un descobriment. No n'havia sentit a parlar mai", explica Jové.

El toc manual, protegit per la Unesco

El toc manual de campanes no és només una tradició sonora. És un codi compartit, un llenguatge propi de cada comunitat. Per protegir-lo, el 2022 la Unesco el va reconèixer com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

"És un llenguatge que s'ha transmès de generació en generació. Si això es perd, no ho recuperarem", explica Josep Maria Currià, membre de la Confraria de Campaners de Catalunya.

Currià també alerta que s'ha de treballar per buscar relleu i ensenyar aquesta tradició als més petits.

Quan el so es converteix en conflicte

I és que, tot i el seu valor cultural, les campanes també generen controvèrsia. En alguns municipis, les queixes veïnals han obligat a limitar-ne l'ús.

A Albesa mateix, per exemple, ja no toquen durant la nit. Arran d'una queixa veïnal, l'Ajuntament i el rector van optar per una solució consensuada, i és que anar per via judicial, ara mateix té un futur incert.

Segons el jurista Francesc Aran "hi ha un conflicte de lleis". Conviuen diverses normatives: les que regulen el soroll i les que protegeixen el patrimoni i, segons com s'interpretin, poden resultar contradictòries.

I a la pràctica, qui ho ha d'aplicar són els ajuntaments. Per això, Aran recomana que a les ordenances municipals s'especifiqui molt bé els tocs a preservar i quan quan es poden fer.

La clau: futura llei de patrimoni cultural immaterial de Catalunya

En tot aquest context, el Parlament està treballant en la llei del patrimoni cultural immaterial català que podria donar més cobertura legal al so de les campanes.

El projecte de llei, es va aprovar el febrer del 2025 i té com a objectiu salvaguardar, protegir i reforçar les expressions vives, tradicions, festes, danses, jocs i gastronomia pròpies de Catalunya.

Segons Francesc Aran, aquesta llei pot ser clau per blindar el so de les campanes perquè seria la que hauria de contemplar les excepcions i justificar-les perquè es pugui protegir.

Hi coincideix Josep Maria Currià, que defensa que cal que tingui una protecció clara "perquè no es puguin fer demandes que acabin fent-les desaparèixer".