Barcelona
Les retallades als pressupostos afecten sis infraestructures clau del país
Els diners que l'Estat destinarà a Catalunya en concepte d'infraestructures aquest any 2012 són 1.400 milions d'euros, un 45% menys que l'any passat. D'aquesta manera, alguns projectes importants per al país en quedaran afectats perquè la quantitat de diners disponibles és del tot insuficient. Entre aquests projectes, hi ha el desdoblament de la N-II, l'arribada del tren a la nova terminal de l'aeroport del Prat o l'accés ferroviari al port. En total, Catalunya rebrà un 11% de les inversions del conjunt de l'Estat, per sota del que li pertocaria pel seu pes econòmic.
TV3
Comarques de Barcelona
El servei de Rodalies és un dels grans perjudicats pels comptes presentats pel govern de Mariano Rajoy: només tindrà un 1% de les inversions compromeses. El Pla de Rodalies, que té pressupostada una inversió de 4.000 milions d'euros per al període 2008-2015, fins ara ha rebut només el 7% d'aquesta inversió. Aquest any, els pressupostos només atorguen a la xarxa de Rodalies, utilitzada diàriament per 400.000 persones, 34,5 milions d'euros. En canvi, aquestes retallades no afecten les inversions previstes en el nou AVE a Galícia ni l'alta velocitat entre Espanya i Portugal
En els comptes tampoc hi ha cap partida destinada per poder arribar amb tren a la nova terminal de l'aeroport del Prat, una de les prioritats que es demanaven des de Catalunya. L'única opció d'anar-hi amb Rodalies continua sent arribar a l'antiga terminal 2, caminar per un llarg túnel i, des d'allà, agafar un autobús llançadora.
Els accessos al port, tant viaris com ferroviaris, també es queden sense diners. Aquesta obra, que té un cost de 400 milions d'euros, és una altra de les grans reivindicacions en matèria d'infraestructures del govern català, que la considera imprescindible i fonamental per poder posar en marxa la nova terminal de contenidors. Als pressupostos es preveuen 22 milions d'euros però són per als accessos provisionals, ja que no hi ha cap partida destinada als accessos definitius malgrat que la ministra de Foment s'hi havia compromès.
Una de les inversions que sí que estan previstes és l'enllaç de l'AP-7 amb l'A-2 a l'alçada de Pallejà, unes obres iniciades l'any 2006 però que van quedar aturades quatre anys després per un ajustament pressupostari. S'hi invertiran 9 milions d'euros, una quantitat necessària per poder continuar l'obra, però no el que fa falta per acabar-la. De fet, seguint aquest ritme d'inversió, l'any 2016 encara no estarà acabada.
Una altra gran obra que havia estat parada és el Quart Cinturó. Els comptes del govern espanyol destinen 11 milions d'euros a la B-40 entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, un tram de 6 quilòmetres. En canvi, no preveuen cap inversió per al tram entre Terrassa i Granollers, que permetria acabar la infraestructura.
Comarques de Girona
A les comarques gironines, la principal inversió són els 15,9 milions destinats a reprendre les obres de la carretera nacional II entre Sils i Caldes de Malavella, un tram de menys de 7 quilòmetres que no s'acabarà fins al 2015. De la resta del traçat, tan sols hi ha una dotació d'un milió d'euros per seguir redactant el projecte del tram Sils-Maçanet.
Aquesta partida queda lluny de les reiterades demandes del territori. L'N-II acumula múltiples greuges, però el que més indignació causa és l'alta sinistralitat: només aquest any, nou persones hi han perdut la vida. La resta de la xarxa viària gironina rep inversions mínimes.
Comarques de Lleida
A Lleida, els pressupostos no preveuen començar cap obra nova. La inversió que es farà a les terres de Ponent servirà únicament per finançar obres ja començades, com les del canal Segarra-Garrigues, que rebrà la partida més important de la inversió estatal: 82 dels 179 milions pressupostats.
En carreteres també hi ha una reducció pressupostària. L'autovia A-14, que va a la Vall d'Aran, és una de les que més se'n ressentiran, ja que rebrà una partida de poc més de 4 milions d'euros que no servirà per començar les obres de trams nous encara pendents.
Una altra de les vies perjudicades és l'A-27 en el tram de Lleida, que només compta amb una assignació de 34.000 euros, una quantitat amb la qual només es podrà impulsar algun estudi.
Comarques de Tarragona
Tarragona i les Terres de l'Ebre rebran 118 milions d'euros, 85 dels quals aniran a parar a infraestructures diàries. La via que rebrà més diners és l'A-27, de la qual es podrà finalitzar el tram entre Tarragona i el Morell, que rep 26,8 milions d'euros. Però, en canvi, la comunicació amb Lleida queda aturada.
A les obres de la T-11 entre Reus, Tarragona i l'aeroport, s'hi destinen 10,9 milions d'euros i el termini d'execució s'allarga fins al 2015. En canvi, l'autovia A-7 ha quedat fora dels pressupostos i no se n'executaran més trams. Les variants també han tingut retallades, ja que no es preveuen ni la de Gandesa ni la de Riudecols. Sí que es destinen, però, 9 milions d'euros a la variant de l'N-340 a l'Aldea.
Però la gran decepció és amb les infraestructures ferroviàries, com el corredor del Mediterrani. La UE ja va recalcar que era una infraestructura prioritària i que necessitaven que es fes amb urgència la connexió amb Europa a través de la via d'ample europeu. El tram entre Castelló i Tarragona, però, només rep una partida de 14,3 milions d'euros, una quantitat que es considera insuficient si es té en compte que per executar tot el corredor fan falta 6.000 milions d'euros.
Recorder critica la retallada en infraestructures a Catalunya
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, desaprova la dotació dels pressupostos de l'estat per a les infrastructures catalanes. El govern espanyol hi destinarà gairebé 1.300 milions d'euros, un 45 per cent menys que en els comptes anteriors. Això suposa deixar pendents d'execució obres estratègiques i indispensables per al desenvolupament econòmic de Catalunya, i fer-ho mantenint la inversió en alta velocitat.
"L'Estat, tant el govern popular com abans el govern socialista, continua invertint en cul-de-sacs d'alta velocitat i, en canvi, descuida el que són les obres fonamentals per als ciutadans i per a l'economia del nostre país", ha dit el conseller.
Per exemple, només a l'alta velocitat a Galícia, s'hi destinen 1.100 milions d'euros, que és gairebé l'import total del que es destina a Catalunya. Segons la ministra de Foment, Ana Pastor, els pressupostos de l'estat no rebaixen un 45% la inversió en infraestructures a Catalunya, sinó un 14%. I és que per a Madrid no compta el que es va pressupostar anteriorment, sinó el que es va executar.
El servei de Rodalies és un dels grans perjudicats pels comptes presentats pel govern de Mariano Rajoy: només tindrà un 1% de les inversions compromeses. El Pla de Rodalies, que té pressupostada una inversió de 4.000 milions d'euros per al període 2008-2015, fins ara ha rebut només el 7% d'aquesta inversió. Aquest any, els pressupostos només atorguen a la xarxa de Rodalies, utilitzada diàriament per 400.000 persones, 34,5 milions d'euros. En canvi, aquestes retallades no afecten les inversions previstes en el nou AVE a Galícia ni l'alta velocitat entre Espanya i Portugal
En els comptes tampoc hi ha cap partida destinada per poder arribar amb tren a la nova terminal de l'aeroport del Prat, una de les prioritats que es demanaven des de Catalunya. L'única opció d'anar-hi amb Rodalies continua sent arribar a l'antiga terminal 2, caminar per un llarg túnel i, des d'allà, agafar un autobús llançadora.
Els accessos al port, tant viaris com ferroviaris, també es queden sense diners. Aquesta obra, que té un cost de 400 milions d'euros, és una altra de les grans reivindicacions en matèria d'infraestructures del govern català, que la considera imprescindible i fonamental per poder posar en marxa la nova terminal de contenidors. Als pressupostos es preveuen 22 milions d'euros però són per als accessos provisionals, ja que no hi ha cap partida destinada als accessos definitius malgrat que la ministra de Foment s'hi havia compromès.
Una de les inversions que sí que estan previstes és l'enllaç de l'AP-7 amb l'A-2 a l'alçada de Pallejà, unes obres iniciades l'any 2006 però que van quedar aturades quatre anys després per un ajustament pressupostari. S'hi invertiran 9 milions d'euros, una quantitat necessària per poder continuar l'obra, però no el que fa falta per acabar-la. De fet, seguint aquest ritme d'inversió, l'any 2016 encara no estarà acabada.
Una altra gran obra que havia estat parada és el Quart Cinturó. Els comptes del govern espanyol destinen 11 milions d'euros a la B-40 entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, un tram de 6 quilòmetres. En canvi, no preveuen cap inversió per al tram entre Terrassa i Granollers, que permetria acabar la infraestructura.
Comarques de Girona
A les comarques gironines, la principal inversió són els 15,9 milions destinats a reprendre les obres de la carretera nacional II entre Sils i Caldes de Malavella, un tram de menys de 7 quilòmetres que no s'acabarà fins al 2015. De la resta del traçat, tan sols hi ha una dotació d'un milió d'euros per seguir redactant el projecte del tram Sils-Maçanet.
Aquesta partida queda lluny de les reiterades demandes del territori. L'N-II acumula múltiples greuges, però el que més indignació causa és l'alta sinistralitat: només aquest any, nou persones hi han perdut la vida. La resta de la xarxa viària gironina rep inversions mínimes.
Comarques de Lleida
A Lleida, els pressupostos no preveuen començar cap obra nova. La inversió que es farà a les terres de Ponent servirà únicament per finançar obres ja començades, com les del canal Segarra-Garrigues, que rebrà la partida més important de la inversió estatal: 82 dels 179 milions pressupostats.
En carreteres també hi ha una reducció pressupostària. L'autovia A-14, que va a la Vall d'Aran, és una de les que més se'n ressentiran, ja que rebrà una partida de poc més de 4 milions d'euros que no servirà per començar les obres de trams nous encara pendents.
Una altra de les vies perjudicades és l'A-27 en el tram de Lleida, que només compta amb una assignació de 34.000 euros, una quantitat amb la qual només es podrà impulsar algun estudi.
Comarques de Tarragona
Tarragona i les Terres de l'Ebre rebran 118 milions d'euros, 85 dels quals aniran a parar a infraestructures diàries. La via que rebrà més diners és l'A-27, de la qual es podrà finalitzar el tram entre Tarragona i el Morell, que rep 26,8 milions d'euros. Però, en canvi, la comunicació amb Lleida queda aturada.
A les obres de la T-11 entre Reus, Tarragona i l'aeroport, s'hi destinen 10,9 milions d'euros i el termini d'execució s'allarga fins al 2015. En canvi, l'autovia A-7 ha quedat fora dels pressupostos i no se n'executaran més trams. Les variants també han tingut retallades, ja que no es preveuen ni la de Gandesa ni la de Riudecols. Sí que es destinen, però, 9 milions d'euros a la variant de l'N-340 a l'Aldea.
Però la gran decepció és amb les infraestructures ferroviàries, com el corredor del Mediterrani. La UE ja va recalcar que era una infraestructura prioritària i que necessitaven que es fes amb urgència la connexió amb Europa a través de la via d'ample europeu. El tram entre Castelló i Tarragona, però, només rep una partida de 14,3 milions d'euros, una quantitat que es considera insuficient si es té en compte que per executar tot el corredor fan falta 6.000 milions d'euros.
Recorder critica la retallada en infraestructures a Catalunya
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, desaprova la dotació dels pressupostos de l'estat per a les infrastructures catalanes. El govern espanyol hi destinarà gairebé 1.300 milions d'euros, un 45 per cent menys que en els comptes anteriors. Això suposa deixar pendents d'execució obres estratègiques i indispensables per al desenvolupament econòmic de Catalunya, i fer-ho mantenint la inversió en alta velocitat.
"L'Estat, tant el govern popular com abans el govern socialista, continua invertint en cul-de-sacs d'alta velocitat i, en canvi, descuida el que són les obres fonamentals per als ciutadans i per a l'economia del nostre país", ha dit el conseller.
Per exemple, només a l'alta velocitat a Galícia, s'hi destinen 1.100 milions d'euros, que és gairebé l'import total del que es destina a Catalunya. Segons la ministra de Foment, Ana Pastor, els pressupostos de l'estat no rebaixen un 45% la inversió en infraestructures a Catalunya, sinó un 14%. I és que per a Madrid no compta el que es va pressupostar anteriorment, sinó el que es va executar.