Les traduccions de llibres del català baten rècords el 2025: consulta els més traduïts aquest segle
Redacció/ACN
La traducció de llibres d'autors catalans a altres llengües passa per un gran moment i des de l'Institut Ramon Llull creuen que "encara falta molt per tocar sostre". Després d'una dècada de xifres en ascens, l'any passat es va batre el rècord dels últims 25 anys: 385 obres d'autors catalans traduïdes a altres llengües.
Les edicions en castellà predominen, amb un terç del total, però el 2025 també hi ha una xifra rècord de traduccions en el conjunt de les altres llengües.
Encara que la majoria són en castellà (128 llibres traduïts el 2025), comparteixen podi amb l'italià (37) i el portuguès (33), davant del francès, que en va sumar 22. La major part dels anys, el francès i l'italià s'intercanvien el segon lloc, darrere de la llengua castellana, que sempre lidera el rànquing.
En una entrevista a l'ACN, la directora de l'Àrea de Literatura de l'Institut Ramon Llull, Izaskun Arretxe, confirma "un creixement sostingut" els últims anys, però creu que encara hi ha marge per créixer més i destaca l'impuls de la literatura infantil i juvenil, que ara suposa prop de la meitat de les traduccions.
El mercat internacional de la literatura catalana
Arretxe explica que un dels motius per entendre l'èxit del català entre els editors italians és la feina que es fa a les universitats italianes, on "hi ha molts llocs amb docència de català". En aquests centres, diu, "es transmet coneixement de la literatura catalana" i els estudiants i professors esdevenen prescriptors.
Alguns membres de la comunitat universitària acaben sent editors o traductors, cosa que contribueix a un "caldo de cultiu" especialment destacable a Itàlia.
En idiomes com el portuguès o el francès també se sol explicar per la proximitat geogràfica, mentre que en l'anglès la situació està més estancada i s'editen aproximadament una vintena d'originals en català cada any.
És un mercat més difícil en què l'Institut Ramon Llull treballa per tenir-hi més presència i per això no falta cap any a la cita amb la Fira del Llibre de Londres.
Arretxe reconeix les dificultats de penetració de llengües estrangeres al mercat anglosaxó perquè "el sistema editorial anglosaxó és dels que menys tradueixen del món".
Altres llengües en què s'han traduït obres en català durant el 2005 són l'alemany, el grec, l'àrab i el serbi.
Els llibres per a nens i joves, els més traduïts
Pel que fa als gèneres, la literatura infantil i juvenil sempre és la que concentra més traduccions, en part, perquè la producció d'obres és molt més ràpida i hi ha més mercat per créixer.
L'any passat, es van editar en altres idiomes 173 llibres per a nens i joves originalment en català, un 45% del total. En els últims deu anys, aquest gènere ha representat el 55% del total d'obres traduïdes.
Els llibres de ficció es van situar en segon lloc el 2025, amb un 32% del total –en l'última dècada, la proporció ha estat aproximadament de tres de cada deu–.
De les 385 traduccions de l'any passat, 41 van ser obres de no-ficció, 32 van ser llibres de poesia, 11 obres de teatre i 5 còmics. La responsable de Literatura de l'Institut Ramon Llull destaca l'auge en la no-ficció, un àmbit en què cada vegada hi ha més producció. Fa uns anys, diu, "el gènere no tenia el vigor actual i no es podia exportar".
Les assignatures pendents són la dramatúrgia i el còmic, on Arretxe destaca un "petit creixement", però reconeix que "si no hi ha còmic en català, no hi haurà internacionalització del còmic en català".
En el cas de la dramatúrgia catalana que, segons diu, "és potentíssima", el problema no és la falta d'obres, sinó que se'n publiquen poques en format llibre fora del circuit teatral.
En conjunt, segons la base de dades de l'Institut Ramon Llull, les traduccions entre el 2000 i principis del 2026 han estat 5.902, de les quals un 42% és literatura infantil i juvenil.
Autors i obres
En aquests 25 anys des del 2000, Albert Sánchez Piñol es manté com l'autor traduït a més llengües (33) pel clàssic contemporani "La pell freda", empatat amb el best-seller infantil d'Anna Llenas, "El monstre de colors".
Els acompanyen a la llista d'autors més traduïts Mercè Rodoreda, amb "La plaça del Diamant"; Jaume Cabré amb dues obres, "Jo confesso" i "Les veus del Pamano"; i Irene Solà, també amb dues novel·les: "Canto jo i la muntanya balla" i "Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres".
Sobre els clàssics, Arretxe explica que estan en un "moment fantàstic d'internacionalització", un ressorgiment que no només afecta els que sempre s'havien traduït, com Mercè Rodoreda o bé "Incerta glòria", de Joan Sales.
"Hi ha tot un corrent de nous clàssics que es redescobreixen amb ulleres del segle XXI, i el cas més paradigmàtic és la Montserrat Roig", assegura. De Roig diu que "ara mateix és el gran fenomen de la traducció internacional del català".
Ajudes i subvencions
L'Institut Ramon Llull participa cada any en tretze fires internacionals de literatura, que és on es fa la venda de drets entre editors i agents literaris. El Llull acompanya aquesta dinàmica, assessora i produeix materials perquè els editors internacionals coneguin la literatura catalana.
A més, ajuda les editorials estrangeres amb subvencions a la traducció i promoció dels llibres.
Arretxe aclareix, però, que les ajudes no inclouen les despeses de publicació, així que les editorials han d'invertir en el llibre i, per tant, l'"han de voler" publicar.
En la majoria de les sol·licituds, les traduccions reben subvenció, de més o menys import segons determinats criteris, com qui és el traductor, el gènere o si l'idioma pot arrossegar altres llengües veïnes a fer també versions del llibre.
Per donar més impuls al sector, l'Institut Ramon Llull està organitzant una trobada amb traductors de català d'arreu del món que es reuniran a Barcelona entre el 23 i el 25 de novembre al CCCB i a l'IEC.