Estudiar català a universitats d'arreu del món: "No som una anècdota"
A Liverpool fa 100 anys —tot un segle!— que s'estudia català. A Venècia i a Roma, en fa 50. L'any que ve el Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona, a París, també complirà mig segle de vida.
I aquest curs que ve, dues notícies positives més en relació amb la internacionalització del català: a Pequín es recuperaran les classes de català, que havien començat el 2015 però que la pandèmia va interrompre, i a Montreal, al Canadà, es posarà en marxa el primer Centre d'Estudis Catalans fora del continent europeu. Fins ara n'hi havia a la capital francesa i també a Londres, Siena (Itàlia) i Poznan (Polònia).
En total, a tot el món, hi ha estudis de català en 130 universitats de 30 països. Són classes de llengua, literatura o cultura catalanes que convoquen, cada curs, uns 4.000 estudiants.
La majoria d'universitats, 93 en concret, reben finançament directe de l'Institut Ramon Llull per impulsar l'activitat acadèmica. És important destacar que amb aquests diners en cap cas es paga als docents, que tenen els seus propis vincles laborals amb les universitats respectives.
A Espanya, per cert, diferents universitats de Madrid, Salamanca, Granada o Saragossa també imparteixen cursos en la nostra llengua.
Per a Josep-Anton Fernández, director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull, tot això configura una realitat feliç, gairebé un miracle cultural, que situa el català com una llengua de futur:
No som una anècdota al món. Tenim la consideració de llengua mitjana, amb xifres similars al neerlandès, l'hongarès o el txec.
Les jornades de Barcelona
De dimarts a divendres, Barcelona acollirà les 40es Jornades Internacionals per a Professorat de Català. L'acte inaugural es farà a la Universitat de Barcelona sota el lema "Ensenyar i aprendre en la diversitat". Per a Josep-Anton Fernández, "la mateixa llengua nostra, el català, és una mostra de la diversitat lingüística al món".
A la festa de benvinguda als més de 80 professors de català de 25 països que es trobaran a Barcelona hi actuarà el grup Fades, exemple de diversitat i que, en els últims concerts, han patit atacs homòfobs. "No patiu, els cuidarem molt", ha dit amb afecte la directora del Llull, Anna Guitart.
Consolidar i ampliar la comunitat internacional dels estudis catalans, impulsar la recerca acadèmica i eixamplar-ne la presència geogràfica —en àrees com Llatinoamèrica, els països àrabs, en especial Egipte, que concentra bona part de la indústria editorial, i també Àsia— són objectius de futur de l'Institut Ramon Llull, amfitrió de les jornades.
Tot i que fa un segle que s'estudia català fora de Catalunya, fa quatre dècades que es van instaurar aquestes trobades del professorat que serveixen per compartir metodologies pedagògiques i diferents inquietuds.
En aquests 40 anys, les trobades han itinerat per Palma, Andorra, Morella, Perpinyà, Girona, Gandia, Vic, Lleida, Castelló, Tarragona i València. Des del 2009, les Jornades es fan en centres de la Xarxa Vives d'Universitats, amb qui l'Institut Ramon Llull manté una fructífera relació.
Més dades curioses
Els cursos de català al món els fan uns 160 docents, la meitat dels quals es trobaran aquests dies a Barcelona. De les deu primeres universitats del món al rànquing de Times Higer Education, en quatre s'estudia català: Oxford, Cambridge, Stanford i Berkeley.
El Llull també impulsa unes trobades d'estiu amb 90 estudiants de català de 20 països de tot el món. Ara fa uns dies, es va inaugurar la de València.
L'any passat es van convocar les primeres beques doctorals en estudis catalans: es van rebre 19 candidatures de 10 països. El curs que ve s'obrirà una segona convocatòria.
Hi ha dues ciutats europees que, en aquests moments, tenen graus complets en estudis catalans. Són Brno (Txèquia) i Tolosa (França), on també es pot fer un màster sobre la nostra llengua.
El curs que ve també està previst iniciar la docència a la Universitat de Yale, als EUA; a Udine, a Itàlia, i també a la Universitat Nacional Oberta i a Distància, la UNAD, de Colòmbia.
La residència Faberllull d'Olot va acollir l'any passat una trobada internacional d'associacions de catalanística, i aquest any, una trobada de doctorands de català.
Nous aparadors internacionals
Quan passin les intenses Jornades del Professorat de Català, el pròxim gran repte del Llull és el Fòrum Internacional de Traductors de Literatura Catalana, que aplegarà, del 23 al 26 de novembre, 130 professionals de la traducció a Barcelona. Serà, en paraules d'Anna Guitart, "un gran esdeveniment, un acte de país".
De cara al 2027, ja s'ha confirmat que la literatura catalana serà la convidada d'honor al Saló Internacional del Llibre de Torí, a Itàlia, una de les cites europees més importants del sector.
