Veurem l'eclipsi total del 12 d'agost d'aquest 2026?
El 12 d'agost del 2026 passarà una cosa que a la península Ibèrica no es veia des de fa més d'un segle: un eclipsi total de Sol. Durant poc més d'un minut i mig, la Lluna taparà completament el Sol i es farà fosc en ple vespre d'estiu. A Catalunya, la franja on l'eclipsi serà total —la zona 100%— inclou bona part de Ponent, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Hi ha un detall, però, que ho condiciona tot: la totalitat serà cap a les 20.30 del vespre, amb el Sol molt baix, a pocs graus per sobre de l'horitzó oest, a menys d'una hora de la posta. No caldrà mirar amunt: caldrà mirar gairebé arran d'horitzó.
I la pregunta que tothom es fa és òbvia: farà bo? L'astronomia és exacta; la meteorologia, no. Però hi ha una manera senzilla de fer-se'n una idea sense recórrer a cap model: mirar què ha passat, exactament el mateix dia i a la mateixa hora, durant els últims 22 anys.
Com ho hem mirat
Hem recuperat de l'arxiu del satèl·lit europeu Meteosat la imatge de les 18.30 UTC (20.30 oficial) de cada 12 d'agost entre el 2004 i el 2025: vint-i-dues instantànies del mateix minut en què, el 2026, la Lluna taparà el Sol. I de cada any n'hem mirat dues versions, perquè el satèl·lit té dues maneres de "veure" els núvols que es complementen:
Infraroig realçat: el termòmetre
Color natural: la fotografia
Per què calen tots dos? Perquè, per tapar un Sol que és a cinc graus de l'horitzó, qualsevol núvol serveix: tant l'enclusa gegant d'una tempesta a 12 km d'altura com un modest banc d'estrats a 800 metres. L'infraroig ens diu on hi ha convecció i núvols alts; el visible ens ensenya la resta.
Amb els dos canals a la mà, hem classificat cada any segons les condicions a la franja de totalitat catalana (Terres de l'Ebre – Camp de Tarragona – sud de Ponent), valorant no només el cel de la zona sinó també l'horitzó oest, que és on hi haurà el Sol: favorable (cel serè i ponent net), marginal (núvols o tempestes a tocar: des d'alguns llocs s'hauria vist i des d'altres no) o desfavorable (núvols o tempestes sobre la zona o tapant ponent).
Imatges d'arxiu, any per any
El recompte
Sobre 22 anys: 7 anys favorables (32%), 7 anys marginals (32%) i 8 anys desfavorables (36%). Si comptem els anys marginals com a mitja possibilitat —perquè des d'alguns punts de la franja s'hauria vist i des d'altres no—, el resultat és:
Probabilitat de veure la totalitat en condicions des de la zona 100% al sud de Catalunya: al voltant del 48%. Una moneda a l'aire. (Amb una mostra de només 22 anys, el marge d'incertesa és d'uns ±11 punts: entre el 38% i el 58%.)
Un apunt honest: una primera anàlisi feta només amb l'infraroig sortia més optimista, prop del 60%. En afegir-hi la "fotografia" del canal visible —que ensenya els núvols baixos i els vels fins que el termòmetre no pinta— i els dos anys més recents, el percentatge va baixar. La lliçó és senzilla: per tapar el Sol no cal una tempesta; qualsevol núvol al lloc equivocat ja fa la feina.
L'enemic número u: les encluses de la Ibèrica
Si repassem els anys dolents, hi ha un patró que es repeteix amb una insistència notable. A mitjan agost, les muntanyes del Sistema Ibèric —el Gúdar, el Javalambre, el Maestrat, a cavall de Terol i Castelló— disparen tempestes gairebé cada tarda. I aquestes tempestes tenen una particularitat: quan maduren, formen al capdamunt un immens capell de núvols alts en forma d'enclusa de ferrer —d'aquí el nom d'enclusa— que el vent d'altura estira desenes i fins i tot centenars de quilòmetres.
Cap a on? Doncs amb els vents d'oest i sud-oest habituals en altura, cap a les Terres de l'Ebre. I a quina hora hi arriba, aquest vel? Al vespre. És a dir: exactament a la zona i a l'hora de la totalitat.
Els anys 2020, 2021, 2022, 2024 i 2025 en són exemples clars, amb graus diversos: des de l'enclusa aïllada del Gúdar del 2021 fins a la tempesta plantada directament sobre el litoral de l'Ebre del 2024 o el ponent completament tapat del 2025. De fet, els cinc últims anys de la sèrie (2021–2025) han estat tots marginals o desfavorables per aquest mateix mecanisme.
I aquí la geometria hi juga en contra: les encluses venen precisament de la direcció on hi haurà el Sol. Un vel de núvols que des de la vertical de l'Ebre només ocupa mitja volta de cel cap a ponent —i que un dia normal seria una anècdota, o fins i tot un regal per a la posta— és suficient per amagar un Sol a cinc graus d'altura.
Tres matisos abans d'acabar
1. L'hora hi juga parcialment a favor. Les tempestes del Pirineu, les més habituals a l'agost català, tenen el màxim entre el migdia i mitja tarda: a les 20.30 moltes ja s'esllangueixen o han marxat cap a França. Les de la Ibèrica, en canvi, tenen un cicle més tardà, i les encluses són justament el residu vespertí que perdura.
2. El satèl·lit encara és optimista. El satèl·lit veu els núvols des de dalt, però l'observador mirarà un Sol a tocar de l'horitzó: la seva línia de visió recorrerà desenes de quilòmetres en horitzontal. Un cirrus a 10 km d'altura situat sobre el Baix Aragó —a 100 km de l'Ebre, fora de la "zona" a la imatge de satèl·lit— tapa igualment un Sol a cinc graus d'altura. Com que aquest efecte només pot restar anys bons, mai sumar-n'hi, el 48% és, en tot cas, la xifra més optimista: la probabilitat real només pot ser igual o més baixa.
3. La mobilitat serà l'arma decisiva. A la mostra hi ha anys totalment serens, com el 2016, i anys totalment tapats, com el 2018 o el 2025. El missatge pràctic és clar: caldrà seguir la predicció els dies previs i estar disposat a moure's dins de la franja de totalitat, que a la península fa centenars de quilòmetres. Que tota la franja peninsular estigui coberta alhora és molt més improbable que el 50% local.
Conclusions
- La climatologia dels últims 22 anys dona una probabilitat al voltant del 48% —una moneda a l'aire— de veure la totalitat en bones condicions des de la zona 100% del sud de Catalunya.
- El principal enemic no és el mal temps general, sinó les encluses de les tempestes vespertines del Sistema Ibèric, que arriben amb freqüència a les Terres de l'Ebre al vespre i venen, per a més inri, de la mateixa direcció on hi haurà el Sol.
- Amb el Sol tan baix, el criteri no serà "cel serè", sinó "ponent net": caldrà triar llocs elevats i amb l'horitzó oest-nord-oest ben lliure, també de muntanyes.
- I sobretot: planificar amb flexibilitat. Seguir la predicció els dies previs —especialment què es cou aquella tarda al Gúdar i al Maestrat— i tenir un pla B de desplaçament dins de la franja de totalitat.
El 12 d'agost del 2026, a les 20.30, tindrem poc més d'un minut i mig de nit en ple vespre d'estiu. L'estadística diu que tenim una moneda a l'aire. Però, com sempre en meteorologia, l'última paraula la tindrà el mapa del dia abans — i, molt probablement, el que faci aquella tarda el Gúdar.
Metodologia: imatges Meteosat MSG/HRSEVIRI (EUMETSAT Data Store), canal infraroig 10,8 µm realçat i RGB de color natural, 18.30 UTC de cada 12 d'agost, 2004–2025. Classificació visual de la nuvolositat i de l'estat de l'horitzó oest sobre la franja de totalitat del sud de Catalunya.
