Les vagues de metges i docents disparen la conflictivitat laboral a Catalunya fins a rècords estatals
Catalunya concentra la major conflictivitat laboral de tot l'Estat, on s'ha disparat el número de treballadors que fan vaga i les jornades no treballades.
El país ha passat d'ocupar la cinquena posició a la primera del rànquing estatal. Segons les dades més recents del Ministeri de Treball, de gener a agost d'aquest any, Catalunya liderava els registres de vaguistes i dies de feina perduts, quan en el mateix període de l'any passat estava en cinquè lloc.
Si ens fixem concretament en els treballadors catalans que han fet vaga, veiem que s'han multiplicat gairebé per 17 durant els primers vuit mesos de l'any en relació amb el mateix període de l'any anterior. Han passat de 12.117 empleats a 204.705.
Pel que fa a les jornades laborals no treballades, Catalunya també encapçala la llista, amb 276.537 dies de feina perduts. En aquest cas, la xifra s'ha multiplicat gairebé per 10 respecte del mateix període de l'any passat, quan se'n van registrar 27.868.
Els catalans són el 35% de les persones que fan vaga a tot l'Estat, encara que representen un 18% dels afiliats a la Seguretat Social. Aquestes dades mostren com Catalunya travessa un any de conflictivitat laboral extraordinària.
Això no vol dir, però, que hi hagi més vagues, sinó que la seva dimensió és més gran, tal com puntualitza Eusebi Colàs-Neila, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Pompeu Fabra:
Hi ha vagues molt més importants que afecten col·lectius molt més grossos.
Aquest patró es veu clarament en les protestes del sector educatiu, que mobilitzen desenes de milers de treballadors de manera simultània.
Sanitat i Educació les lideren
El sector que lidera les vagues és el de serveis, que concentra el 87% dels treballadors participants i el 80% de jornades no treballades a nivell estatal.
I l'educació i la sanitat són les activitats que més alimenten aquests percentatges, que segons Colàs-Neila explica aquest impacte quantitatiu tan important:
Més que parlar de conflictivitat generalitzada, hauríem de parlar de grans conflictes sectorials, especialment als serveis públics.
Prop de la meitat dels treballadors que han fet vaga aquest any pertanyen al sector de l'educació; són 10 punts percentuals més que en el període anterior.
El percentatge de jornades perdudes es manté igual, tot i que en números absoluts han passat de 135.883 dies a 494.198 jornades sense treballar.
Què hi diu la patronal?
Des del món de l'empresa, Foment del Treball assumeix l'augment objectiu de la conflictivitat laboral, però demana posar-hi context. La directora de relacions laborals i afers socials, Yesika Aguilar, diu que aquest augment no suposa un deteriorament generalitzat de les relacions laborals.
Per això, demana fixar-se en altres indicadors com la negociació col·lectiva i els expedients de regulació d'ocupació (ERO), que no evidencien aquesta conflictivitat.
Els convenis col·lectius registrats han augmentat un 8%, i les vagues derivades de processos de negociació col·lectiva han passat d'onze en la primera meitat de l'any passat a vuit, de gener a juny d'aquest any, segons dades del Departament de Treball.
Pel que fa als ERO, Foment argumenta que les últimes dades mostren que el nombre de treballadors afectats ha baixat, i que s'observa un canvi de tendència respecte de principis d'any pel que fa a persones afectades per expedients de regulació d'extinció.
La vaga, com a símptoma
Una vaga és un dret constitucional que tenen les persones treballadores per defensar els seus interessos. Enrique Rodríguez Ruiz, secretari d'acció sindical i atenció a les persones de CCOO a Catalunya, ho defineix com:
És l'eina més important que tenim per poder obrir espais de negociació allà on la patronal no vol negociar.
Des del sindicat majoritari expliquen que el que porta cap a un clima de vaga són situacions com l'actual, de repunt de l'IPC, marges empresarials alts i salaris baixos.
En la primera meitat de l'any, a Catalunya s'han convocat 103 vagues, segons l'última estadística de vagues i tancaments patronals de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat.
Colàs-Neila recorda des de la UPF que la vaga no crea el conflicte, sinó que el fa visible en els supòsits en què la negociació ordinària no l'ha pogut resoldre.