L'esquerda basca i la mort del decret per prorrogar els lloguers
L'estrepitosa derrota parlamentària aquest dimarts de Pedro Sánchez en una de les seves mesures estrella, el decret del lloguer, ha arribat avui a la sessió de control, amb els ànims escalfats.
Era la mort d'un decret anunciat, que ja naixia mort, ja que era una iniciativa de Sumar, que els socialistes s'han fet seva a mitges i que no tenia des de bon inici el suport de Junts, que considera que no s'han escoltat les seves demandes per poder-hi donar el vistiplau. I a tot això se li ha sumat l'abstenció del PNB.
L'esquerda entre els socis d'investidura s'eixampla ara amb el malestar manifest dels bascos, que segueixen les passes dels catalans, evidenciant en les votacions al Congrés l'enuig per l'incompliment dels pactes de la investidura amb Sánchez: ni reforma de l'Estatut ni gestió dels aeroports.
L'últim intent de Sumar amb el decret de pròrroga de lloguers queda, doncs, enterrat davant de la majoria conservadora de la cambra, que prefereix que sigui el mercat qui reguli el lloguer sense topalls ni limitacions.
Desavinences amb el PNB
Tot plegat agafa Sánchez en ple judici del cas Mascaretes i amb la declaració de l'exministre José Luis Ábalos, a la qual s'afegeix la trencadissa amb el PNB, que aquest dimecres ha fet pinça amb el PP per carregar contra el govern de Sánchez per la vaga de metges.
Els bascos l'acusen de tirar massa de decret llei al Congrés, on justament no té majoria. I això fa que Sánchez sempre necessiti els socis, amb qui ha de mantenir les relacions.
Veient que la bancada del PNB avui està més lluny que mai, Sánchez ha suavitzat el to al Congrés, ha agraït les formes constructives dels nacionalistes bascos i els ha allargat la mà per mirar de mantenir viva la flama.
Una manera d'intentar acostar-los i de rebaixar, de retruc, l'incendi amb els socialistes bascos després que el líder del PNB, Aitor Esteban, cancel·lés una reunió amb el socialista Antonio Hernando sobre el nou estatut. Un gest dels nacionalistes bascos, que volen llançar un avís directe a Sánchez perquè s'impliqui directament en la crisi amb el PSE.
Sánchez, a la corda fluixa
Externament, Pedro Sánchez es construeix com la figura del no a la guerra, antitrumpista i flagell de l'extrema dreta. Però, internament, fa temps que camina per la corda fluixa.
L'oposició no para de demanar-li eleccions, però Sánchez, mentre no es vegi al precipici, malgrat que ho sembli massa sovint, és una línia que no té intenció de creuar.
Forma part del seu manual de resistència: aquest dimecres ha tornat a reiterar que les eleccions es convocaran quan toca, tant en temps com en forma, i tal com marca el calendari: el 2027.
Fins i tot s'aventura a augurar que per acabar de fer totes les reformes progressistes li calen 4 anys més a La Moncloa.