Zapatero demana confiança i nega davant del jutge haver influït per afavorir Plus Ultra
Els punts clau
- Zapatero declara durant més de tres hores a l'Audiència Nacional i respon només al jutge i al seu advocat.
- L'expresident nega haver exercit cap influència per afavorir l'aerolínia Plus Ultra, rescatada amb diners públics.
- La Fiscalia ha demanat la retirada del passaport i la prohibició de sortir d'Espanya, però el jutge ho ha rebutjat.
- En un comunicat, Zapatero ha demanat confiança a la ciutadania i ha dit que és "completament innocent".
L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha negat davant del jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama haver exercit cap influència per afavorir l'aerolínia Plus Ultra, que va ser rescatada amb 53 milions d'euros públics el 2021.
Zapatero ha declarat aquest dimecres en relació a les dues causes obertes: el cas Plus Ultra i el cas de les joies trobades al seu despatx, tot i que d'aquesta última no n'ha volgut parlar.
La declaració, a porta tancada, s'ha allargat més de tres hores. L'expresident ha respost les preguntes del jutge i les del seu advocat, però no les de la Fiscalia i les acusacions populars.
No s'aplicaran mesures cautelars
En acabar, el jutge Calama ha rebutjat les mesures cautelars que havia demanat la Fiscalia i l'acusació popular del PP, l'única present a la sala. Havien reclamat retirar-li el passaport, prohibir-li la sortida de l'Estat i fer-lo comparèixer quinzenalment davant el jutjat.
Tres peticions que el magistrat ha denegat valorant que "no hi ha un risc de fuga real" perquè considera difícil que Zapatero "se situï en una posició il·localitzable" pel fet de ser una persona de "notorietat pública".
El jutge també descarta que hi pugui haver destrucció de proves perquè, segons afirma, "ja s'han intervingut els elements rellevants".
Tot i no aplicar mesures cautelars, se'l continuarà investigant perquè el magistrat considera que la declaració de l'expresident "no ha aconseguit desvirtuar els indicis de criminalitat" del contingut dels dispositius intervinguts i per la "traçabilitat de diverses transferències" relacionades amb el rescat de Plus Ultra.
A més, el jutge ha remarcat que "encara no s'ha acreditat l'origen ni la liquidació tributària" de les joies per valor d'1,3 milions d'euros trobades durant el registre al despatx de Zapatero.
Abans de la declaració, les altres acusacions populars de Vox, Hazte Oír i Iustitia Europa han instat el PP a sol·licitar presó provisional per a Zapatero. El lletrat del PP, que és qui les ha representat dins la sala, ha decidit no incloure la petició.
Demana "confiança" i defensa que és innocent
En un comunicat posterior a la declaració, l'expresident espanyol s'ha declarat "completament innocent" i ha demanat "confiança" als ciutadans que puguin sentir-se decebuts pel que es diu d'ell:
No els decebré. Ens costarà més o menys temps demostrar-ho, però la veritat s'obrirà pas i tornaré la confiança a qui ara dubta.
Zapatero diu que se l'acusa de greus delictes "que no he comès" i defensa que sempre ha actuat "amb decència i honradesa". "Ara tinc la feina de demostrar-ho amb absoluta transparència i plena confiança", afegeix.
En l'escrit, diu que ha presentat una autorització universal voluntària per "constatar la inexistència de societats, diners, productes financers o qualsevol actiu amb titularitat meva directa o indirecta".
No tinc absolutament res fora d'Espanya.
Zapatero reconeix que ha estat "29 dies en silenci" preparant la declaració i per respecte a la justícia, i diu que en els propers dies donarà "les explicacions oportunes".
Coincidint amb la seva compareixença davant l'Audiència, el PSOE ha tornat a defensar la innocència de l'expresident i n'han reivindicat el llegat.
A través d'un comunicat, els socialistes han condemnat el que titllen de "judicis paral·lels i condemnes anticipades" i han fet una crida a respectar les investigacions que esperen que es facin "amb garanties".
Expectació mediàtica a les portes de l'Audiència Nacional
Zapatero és el primer expresident espanyol que declara com a investigat davant d'un jutge. Ha arribat amb cotxe a la porta principal de l'Audiència a les 8.49 i ha entrat a peu a les instal·lacions per on habitualment entren jutges, fiscals i funcionaris.
Per raons de seguretat, el president de l'Audiència ha autoritzat que es faci d'aquesta manera, en comptes d'entrar per l'accés que sol fer servir el públic en general.
Inicialment, havia de declarar el 2 de juny, però va demanar ajornar l'interrogatori quan es va aixecar el secret sobre els més de 4.000 folis del sumari.
La seu judicial estava blindada per un fort desplegament policial i una gran expectació mediàtica, amb uns 200 periodistes i mitjans gràfics.
També hi havia un grup de persones que cantaven consignes contra l'exlíder socialista, fins i tot un quartet de corda.
Pel cas Plus Ultra, s'acusa Zapatero d'organització criminal, tràfic d'influències, apropiació indeguda, falsedat documental i blanqueig de capitals i pel cas de les joies, de frau fiscal i contraban.
Els orígens del cas Plus Ultra
El cas Plus Ultra arrenca el 2024 arran d'unes investigacions internacionals de França i Suïssa que vinculen l'aerolínia amb el blanqueig de capitals.
Es demana la cooperació de la Fiscalia anticorrupció espanyola, que obre diligències davant la sospita que la companyia hauria fet un ús indegut de les ajudes públiques que va rebre, i presenta denúncia en un jutjat d'instrucció de Madrid.
Arran de les investigacions, la magistrada Esperanza Collazos ordena aleshores la detenció del president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, del conseller delegat de l'aerolínia, Roberto Roselli, i de Julio Martínez Martínez, amic de l'expresident Zapatero i responsable de la societat Análisis Relevante.
I és en el marc d'aquestes actuacions on surt el nom de José Luis Rodríguez Zapatero, i el cas es deriva a l'Audiència Nacional.
El registre de l'UCO
El 19 de maig agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica entren al despatx de Zapatero i s'enduen documentació, material informàtic i el contingut d'una caixa forta on hi havia joies que s'han taxat en 1,3 milions d'euros.
Segons les investigacions, l'expresident del govern espanyol hauria intercedit en el rescat de la companyia Plus Ultra a canvi de comissions. La Societat Espanyola de Participacions Industrials, la SEPI, el braç inversor de l'Estat, va concedir 53 milions d'euros a l'aerolínia.
El mateix dia, Zapatero va negar qualsevol implicació en el cas. "No he fet mai cap gestió davant de cap administració pública ni del sector públic en relació al rescat de Plus Ultra", va assegurar.
La punta de l'iceberg
Però la suposada implicació de Zapatero en el rescat de Plus Ultra, segons el sumari, seria la punta de l'iceberg d'una trama estable i jerarquitzada de tràfic d'influències dirigida, coordinada i supervisada per l'expresident espanyol.
D'acord amb les investigacions, l'expresident del govern espanyol hauria cobrat 2,6 milions d'euros procedents d'aquesta activitat delictiva, canalitzats a través de societats instrumentals, com ara What The Fav, propietat de les seves filles, o Análisis Relevante, encapçalada per qui el jutge considera lloctinent de Zapatero, Julio Martínez Martínez.
Tot sota una aparença formal d'assessorament, representació institucional o consultoria estratègica.
I en un esglaó més, segons el sumari, aquesta activitat delictiva es completaria amb societats i comptes opacs a l'estranger, i una xarxa de blanqueig de capitals amb vinculacions amb el mercat de l'or i petroli a Veneçuela.
El cas de les joies
Per les joies trobades a la caixa forta del despatx de Zapatero, el jutge va obrir divendres passat una peça separada, pels delictes de frau fiscal i contraban. Vol saber d'on provenen i si s'han pagat els impostos corresponents.
El magistrat va citar a declarar Zapatero per aquest cas derivat els mateixos dies 17 i 18 de juny, els que ja havia previst per a la peça principal.
L'expresident espanyol va demanar ajornar uns dies la declaració sobre les joies, per recollir tota la documentació, però el magistrat ho va rebutjar aquest dimarts.
