Què implica la caiguda del decret dels lloguers: un escenari incert que obre la porta a litigis
El Congrés ha tombat aquest dimarts el reial decret del govern espanyol de mesures sobre l'habitatge que establia un topall del 2% en la pujada dels lloguers i una pròrroga de dos anys dels contractes de lloguer que vencien entre el 22 de març i el 31 de desembre del 2027.
Molts llogaters ja havien iniciat els tràmits per acollir-se a la mesura durant els 37 dies que ha estat en vigor, però ara no queda gens clar quins podran tirar-ho endavant.
De fet, l'únic clar és que ja no es podran fer més sol·licituds per acollir-se a aquesta norma.
Els efectes pràctics
Com ja va advertir el Col·legi d'Agents de la Propietat i, com confirma el Col·legi d'Advocats, la caiguda del decret obre el dubte sobre la vigència de les pròrrogues que s'hagin sol·licitat o fins i tot concedit durant les últimes setmanes, encara que el tràmit s'hagi fet dins el termini.
De fet, la norma ja havia nascut amb llacunes interpretatives per als juristes sobre quan i qui s'hi podia acollir, i amb el seu rebuig al Congrés s'obre un escenari encara més complex que, previsiblement, acabarà als jutjats en alguns casos.
Això sí; independentment que hagi decaigut el decret, cal recordar que, segons la llei de l'habitatge del 2023, tots els contractes es prorroguen automàticament tres anys, si el propietari no comunica al llogater quatre mesos abans del venciment que no el vol renovar.
Això passa en els pisos situats en zones tensionades, que en el cas de Catalunya són els municipis on viu el 90% de la població.
Pel que fa al topall de preus, la caiguda del decret del govern espanyol pràcticament no afectarà tots aquests pobles i ciutats, perquè ja s'hi apliquen topalls als preus del lloguer: els preus dels nous contractes no poden superar un índex de referència o el preu del contracte anterior.
"Ha fet l'efecte invers"
Cristina Vallejo, que és degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i experta en dret immobiliari, considera que l'important en cas d'impugnacions pel decret que ha tombat el Congrés no serà en quin moment s'hagi enviat la petició al propietari, sinó en quin moment ha vençut o vencerà el contracte.
Si ha vençut durant els dies que la norma ha estat vigent i el llogater ha sol·licitat la pròrroga, se li haurà de concedir d'acord amb el que establia el decret.
Però, basant-se en els precedents jurídics, l'experta considera que la norma ja no serà d'aplicació si el contracte venç a partir d'ara, que la norma ha caigut:
Si el contracte no ha vençut dins dels dies en què la norma ha estat vigent, el propietari no està obligat a concedir la pròrroga.
Si no hi ha acord entre les parts, doncs, "el propietari podrà al·legar que havia acceptat la pròrroga perquè tenia el convenciment que hi havia una norma en vigor, o bé que el contracte vencerà quan la norma ja no estigui vigent", considera Vallejo.
En aquest sentit, l'advocada lamenta que "una norma que volia protegir els arrendataris ha fet l'efecte totalment invers", i pot desembocar en un escenari d'inseguretat jurídica i litigis.
El Sindicat de Llogateres planta batalla
No és del mateix parer el Sindicat de Llogateres, que ja ha avançat que estan preparats per defensar totes les pròrrogues, després d'haver animat els llogaters a sol·licitar-les per burofax.
El seu portaveu, Enric Aragonès, ha defensat que la norma s'haurà de respectar a tothom qui s'hi hagi acollit:
Si algú es troba que li qüestionen això o li diuen el contrari, que vingui, perquè evidentment tenim una estratègia preparada per respondre.
En la mateixa línia, la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha lamentat que tombar el decret suposarà finalitzar "milers de contractes" en els pròxims dos anys, uns 300.000 segons les seves xifres.
