L'exdirector del CNI nega cap mena de relació amb el cas Kitchen, "ni per acció ni per omissió"

Félix Sanz Roldán, que va ser director del Centre Nacional d'Intel·ligència entre el 2009 i el 2019, ha negat aquest dilluns al matí que el CNI tingués "cap activitat, ni per acció, ni per omissió" sobre l'operació Kitchen.

Ho ha fet en la seva declaració com a testimoni davant l'Audiència Nacional durant el judici sobre la suposada operació per robar informació sensible a l'extresorer del PP Luis Bárcenas.

Zero absolut. El Centre Nacional d'Intel·ligència actua sempre amb absolut respecte a la llei.

Sanz Roldán ha insistit que el CNI no va cometre cap irregularitat sota la seva direcció, ni va col·laborar amb el presumpte espionatge a l'extresorer de PP Luis Bárcenas i la seva família per sostreure-li documentació, com manté Bárcenas que va passar mentre estava a presó preventiva. Ha concretat que "durant cap govern, de cap color" dels quatre que va servir, mai se li va demanar "que fes res il·legal, i això ho hauria estat", afegia.

La quinzena jornada del judici del cas Kitchen arriba després que divendres el protagonisme hagués tornat a recaure en Manuel Morocho, l'inspector que va ser l'investigador principal del cas Gürtel i que va denunciar haver patit vigilàncies i pressions.

El cas Kitchen investiga l'operació parapolicial impulsada des del Ministeri de l'Interior el 2013, amb Jorge Fernández Díaz al capdavant, per espiar i robar informació a l'extresorer del PP, Luis Bárcenas (que estava a la presó), amb l'objectiu de protegir el partit de possibles proves comprometedores. És una trama judicial separada del cas Gürtel.

La relació amb Villarejo

La seva relació amb l'excomissari José Manuel Villarejo també ha centrat part de la sessió. L'advocat del comissari jubilat li ha començat preguntant si tenia enemistat amb l'expolicia, atès que l'exdirector del CNI el va denunciar el 2017 per haver assegurat que va amenaçar Corinna Larsen, l'amiga del rei, tot i que el jutge el va absoldre el 2021.

Sanz Roldán ha rebutjat que existís aquesta enemistat i ha negat que la denúncia tingués cap connotació personal, "en absolut", sinó que la va presentar perquè era l'única persona al CNI que ho podia fer, "en ser l'única que tenia identitat", i perquè els seus subordinats "no mereixien el tracte que li estaven donant", amb "mentides cruels" incloses. 

"L'únic que tenia a mà [...] era denunciar-ho davant la justícia, sol·licitar de la justícia la meva protecció i, a través de mi, la de tots els membres del CNI."