Lloguer assequible per retenir veïns i salvar escoles: els micropobles combaten el despoblament
Tranquil·litat, natura, una escola rural i un lloguer molt per sota dels preus habituals del mercat. La proposta podria semblar un anunci immobiliari, però és una de les vies que alguns micropobles catalans han trobat per atraure noves famílies i afavorir que s'hi estableixin.
En municipis petits, l'habitatge s'ha convertit en una qüestió primordial. No només perquè condiciona l'arribada de nous veïns, sinó perquè també determina la continuïtat de serveis bàsics com l'escola i de la vida comunitària.
A Vallfogona de Ripollès, l'alcalde, Esteve Font, ho resumeix així: "La gent que s'acull a aquests pisos té l'obligació de venir-hi a viure com a primera residència i de portar els nens a l'escola. És una cadena que no pot parar".
Habitatge per mantenir viu el poble
Vallfogona de Ripollès ha convertit l'habitatge en una eina per combatre el despoblament. A través de Can Rafart, un edifici municipal amb sis pisos de lloguer assequible, ofereix habitatges destinats exclusivament a primera residència. Tres estan reservats a famílies amb infants en edat escolar i tres més a persones o parelles que vulguin instal·lar-se al municipi. Fa poc, l'últim pis disponible ja ha estat adjudicat a una família amb tres fills.
Si tu dones vida a l'escola, dones vida al poble.
La vinculació amb l'escola és directa. El centre educatiu del poble té 19 alumnes, una xifra que en entorns rurals pot variar ràpidament. "Ara en tens 19 i en dos anys en pots tenir 10, perquè els nens es fan grans", explica Font. Per això defensa la necessitat d'assegurar un relleu constant.
L'escola com a motor comunitari
Per l'alcalde, la supervivència de l'escola va molt més enllà de l'àmbit educatiu. És al seu voltant on es construeix bona part de la vida social, ja que les famílies es troben diàriament, participen en activitats i mantenen actives entitats i espais de relació. "Si no entren més criatures, després sí que s'acaba el poble", adverteix.
Aquesta és també la filosofia que hi ha darrere del projecte dels pisos de Can Rafart. No es tracta només d'augmentar habitants, sinó d'afavorir l'arrelament de noves famílies que participin de manera estable en la vida local.
Fer arrels a la comarca
L'Aurora va arribar a Vallfogona fa cinc anys gràcies a aquest projecte. Ella, la seva parella i el seu fill, que aleshores era un nadó, ja vivien al Ripollès, però buscaven una oportunitat per establir-se definitivament en un entorn rural.
"La idea era venir al poble, que ens coneguessin i acabar d'arrelar-nos", explica. Considera coherent que l'accés als habitatges estigui vinculat a la presència d'infants i destaca els avantatges de l'escola rural: la proximitat, l'atenció personalitzada i la relació quotidiana amb la natura.
Tot i això, admet que el principal atractiu continua sent l'habitatge assequible en un context de preus cada vegada més elevats.
Però el repte no s'acaba amb l'arribada de noves famílies. Una de les grans incògnites per a molts beneficiaris és què passarà quan s'acabin els anys de lloguer protegit. L'Aurora explica que la seva intenció era trobar un habitatge definitiu a la comarca durant aquest període, però que l'oferta disponible és molt reduïda.
El repte de l'habitatge
L'alcalde de Vallfogona comparteix aquesta preocupació. Assegura que hi ha persones interessades a instal·lar-se al municipi, però que sovint no troben on viure. "Hi hauria més gent que vindria aquí, però no hi ha més habitatge", lamenta.
Segons explica, bona part dels habitatges són segones residències o immobles que fa anys que estan tancats i necessitarien reformes. L'Ajuntament ha intentat explorar convenis i ajudes per rehabilitar-los, però sovint topa amb la manca de resposta.
Ens costa molt parlar amb els propietaris privats.
Per això reclama més implicació tant dels propietaris com de les administracions. Considera que mobilitzar aquests habitatges podria ajudar a rejovenir el poble i donar vida a l'escola. Perquè, insisteix, "l'escola és la base d'un poble".
Una fórmula similar a Esponellà
A Esponellà, al Pla de l'Estany, l'habitatge també s'ha convertit en una eina per atreure població. Al nucli de Vilert, l'antiga casa de la mestra de l'escola, tancada fa una trentena d'anys, s'ha reconvertit en un habitatge de protecció oficial destinat a famílies joves.
És l'únic habitatge públic del municipi. L'Ajuntament n'ha regulat l'adjudicació mitjançant concurs públic amb l'objectiu d'oferir una primera oportunitat residencial a persones disposades a establir-se al poble.
Els últims adjudicataris són en Jac i la Gisela, una parella jove amb un nadó que, després d'anys vivint en habitatges provisionals, han trobat l'estabilitat. "Ha sigut el primer moment de dir: aterrem", explica en Jac Cobos. La proximitat de l'escola, els serveis bàsics i la possibilitat d'integrar-se en la vida del poble van ser determinants.
Més enllà d'atraure nous veïns
A diferència d'una solució puntual, Esponellà intenta ampliar l'oferta residencial. El consistori ha impulsat limitacions als habitatges d'ús turístic dins dels nuclis urbans i canvis normatius per facilitar la divisió de grans masies en habitatges més petits i assequibles.
Segons l'Ajuntament, més d'un terç dels habitatges del municipi no es destinen a residència habitual o estan buits. Una realitat que contrasta amb l'existència de famílies interessades a instal·lar-se en entorns rurals, però sense una oferta adequada.
Quan els pobles perden vida comunitària, es converteixen només en unitats residencials.
Els casos de Vallfogona de Ripollès i Esponellà reflecteixen una mateixa realitat: en molts municipis rurals, l'habitatge s'ha convertit en una eina de política demogràfica per mantenir l'escola, els serveis i la vida comunitària.
Les experiències demostren que hi ha famílies disposades a fer el pas quan troben una oportunitat assequible. Però també evidencien els límits de l'actuació municipal.
El gran repte no és només captar nous residents, sinó garantir que puguin quedar-s'hi. Sense més habitatge disponible i sense una major implicació d'administracions i propietaris, la porta d'entrada existeix, però l'arrelament continua sent l'assignatura pendent.