L'ONU alerta que el planeta s'encamina cap a un escalfament de 2,8 graus a finals de segle

La proposta de l'ONU passa per reduir un 18% les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle abans del 2030

Redacció

L'Acord de París adoptat el 2015 fixava l'objectiu de limitar el sobreescalfament global a 1,5 graus, però aquest ja no és un escenari realista. És una de les principals conclusions de l'informe sobre la bretxa d'emissions del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

Després de dècades d'acció climàtica insuficient, l'organisme considera que ja no és possible mantenir l'escalfament per sota del llindar o superar-lo només de manera mínima i temporal. Així ho ha assegurat el secretari general de l'ONU, António Guterres:

El món ja no pot evitar superar el límit d'1,5 graus i les conseqüències ja són devastadores.

L'informe adverteix que "cada fracció de grau addicional" agreujarà els impactes del canvi climàtic, "com les inundacions mortals, les onades de calor i els incendis forestals que han assolat nombrosos països aquest any".

Amb les polítiques actuals, el planeta s'encamina cap a un escalfament de 2,8 graus a finals de segle. Fins i tot si els països compleixen tots els compromisos climàtics que han presentat, la temperatura global pujaria 2,6 °C. 

L'escenari més ambiciós que planteja l'informe preveu que l'escalfament arribi temporalment a un màxim d'entre 1,7 i 1,8 graus i que pugui tornar a situar-se en 1,5 graus a finals de segle.

Encara podem aconseguir que aquest excés sigui tan petit i tan breu com sigui possible.

Però per arribar a aquest escenari cal una transformació ràpida i profunda de l'economia mundial, que prioritzi una caiguda dràstica de les emissions de CO₂.

Les propostes de l'ONU

Per aconseguir-ho, les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle s'haurien d'haver reduït un 18% el 2030, un 45% el 2035 i un 69% el 2040, respecte del 2025. Això implica reduir-les de mitjana un 5,7% cada any entre 2025 i 2035.

Guterres també demana apostar per les energies renovables: "Són la font més barata de nova electricitat a la major part del món."

La implantació de l'energia solar i eòlica ha crescut molt més de pressa del que es preveia fa una dècada: la capacitat mundial de generar energia renovable ha crescut tres vegades més ràpid del previst el 2015, especialment pel que fa a l'energia solar fotovoltaica, que ha augmentat set vegades més ràpid.

El nombre de plaques solars augmenta a la Unió Europea (Europa Press/Acciona Energia)

Però amb això no n'hi ha prou. Segons l'informe, la transició dels combustibles fòssils va massa lenta i el consum mundial de carbó, petroli i gas continua augmentant. 

Amb les polítiques actuals, el carbó podria començar a baixar abans del 2030, però preveuen que el consum de petroli i gas continuï creixent durant aquesta dècada.

Pel que fa a la desforestació, l'informe assenyala que el ritme de reducció de la pèrdua de boscos hauria d'accelerar-se més de deu vegades.

Per revertir aquesta situació, l'ONU demana als governs que aprovin mesures més ambicioses, les apliquin de manera efectiva i mobilitzin finançament, especialment per facilitar la transició energètica als països amb menys recursos.

Guterres insta els països del G20, responsables d'una part important de les emissions mundials, a "assumir el lideratge" en la lluita contra el canvi climàtic.