Marc Castellnou: "Dels 14 tipus d'incendis que hi ha a Europa, Catalunya els té tots"

Les particularitats geogràfiques i ambientals de Catalunya fan que sigui un territori exposat a qualsevol forma de propagació d'incendis de les que es coneixen a Europa, segons explica el cap del GRAF, Marc Castellnou, a l'espai "L'eclipsi" d'El Suplement" de Catalunya Ràdio. 

La situació del país, entre la vall de l'Ebre i els Pirineus, fa que estigui en el punt més curt de connexió entre el Mediterrani i l'Atlàntic pel que fa al flux de vent: "Dels 14 tipus d'incendis que coneixem a Europa, tots 14 són a Catalunya".

Si te'n vas a Castella en tenen 6 i si te'n vas a França en tenen 4. A Anglaterra en tenen 2. Aquí tenim els 14

Castellnou recorda que als grans incendis de Los Angeles del 2025, quan el seu grup de suport feia recomanacions als bombers americans sobre els incendis a contravent, no els entenien: "Hi va haver un moment en què em vaig adonar que l'idioma anglès, l'americà, l'anglosaxó, no té el concepte de contravent. No té el concepte de país totalment exposat al flux de l'Atlàntic. I nosaltres, que vivim a sotavent dels Pirineus, el tenim." 

De la mateixa manera que la gent del nord té molts de noms per al gel o el fred, apunta Castellnou, aquí en tenim molts per al foc: "És curiós, el nostre llenguatge té aquesta riquesa i també tenim molts noms per incendi: cremada, socarrat... El foc, ens agradi o no, forma part de la nostra cultura i de la nostra definició de ser catalans."

D'aliat a enemic

Culturalment, el foc ha estat un llegat per al país i un aliat per a la Catalunya rural que havia de crear pastures pels ramats que baixaven del Pirineu en aquesta època de l'any.

És un dels moments crucials de la transhumància: "Pels volts de Sant Joan, les Falles del Pirineu comencen a baixar per les valls. Es el moment en què es feia aquesta crema per facilitar l'arribada dels ramats. Per Reis, els sortíem a esperar amb fanalets o atxes que es feien servir per cremar el Sistema Ibèric." 

Era el nostre negoci anual i aquesta cultura encara la portem a l'ADN.

Castellnou creu que per aquest pòsit cultural "entenem molt bé la dinàmica dels incendis", però la Catalunya moderna, diu, s'ha apartat de la tradició d'una societat de pastors i pagesos que feia servir el foc com una eina per mantenir pastures i generar aliments.

"Quan el fosc comença a ser producte d'un món industrial, passa a ser l'enemic i després, durant 200 anys, ens oblidem d'aquesta relació. I ara hi ha un divorci. És l'enemic perquè no sabem com gestionar-lo, però el foc està tornant a ocupar el seu espai en aquest territori", explica.  

Final d'etapa 

Com a expert en l'anàlisi de focs forestals, Castellnou avisa que s'està arribant al final d'una època pel que fa als incendis i els mètodes d'extinció, i que ara cal una nova metodologia. 

Pel cap dels GRAF, el retorn del foc és imparable i és un procés natural.  

Des del punt de vista de l'ecologia del foc, mira d'explicar a la societat i als governs que la guerra contra els incendis "no la guanyarem". "Més camions, més helicòpters, més tecnologia no ens permetrà guanyar aquesta guerra", diu.

Perquè el foc, segons diu, no és el problema a combatre: "Els incendis no són la punta del problema. Els incendis són l'expressió del problema real: un bosc que ja no pot viure en un clima que no és el que tenia quan va néixer. Per tant, el bosc ha de canviar."

El que no pot ser, segons Castellnou, és afrontar aquests canvis amb els mètodes de sempre.

La nostra societat no pot anar enviant bombers a jugar-se la vida per lluitar contra un procés natural que ha arribat per quedar-se.

I què fan els polítics quan els explica això? "És un tema dur, però a Catalunya, com a mínim, el món polític comença a escoltar i ho comença a debatre. No acceptem que el nostre país canviarà i que, per tant, nosaltres hem de ser capaços d'adaptar-nos. Hem de corregir els desequilibris entre el món rural i el món urbà".

Un diagnòstic clar i una guerra llarga

El diagnòstic de Castellnou no es fàcil d'aplicar: s'ha d'anar més enllà d'apagar les flames. 

Cal que els boscos catalans es renovin i els ecosistemes siguin vius, una feina que tradicionalment havia fet la pagesia: "Hem d'invertir en aquest país per mantenir la pagesia al territori perquè és la que ens presta seguretat. En els incendis d'aquests dies, només la infraestructura agrícola ha servit per parar el foc. Necessitem això, perquè, si no, no ens en sortirem".

El responsable dels GRAF insisteix en la renovació planificada d'uns boscos malalts que ja no poden prosperar en aquest clima: "Hem de mantindre boscos sans, els nostres boscos no estan sans perquè el clima que tenen no el poden aguantar. S'han de renovar i reequilibrar. És una guerra a llarg termini, però el govern comença a entendre que això no va d'apagar incendis, sinó que va de preservar ecosistemes vius per tenir un país on puguem viure. 

És una guerra que implica molta més ciència i molt menys sensacionalisme

El foc ensenya, però no creu 

A Castellnou, el foc sempre li ha fet respecte i sempre l'ha intrigat. També el porta a la sang: el seu avi era dels retens de Tivissa i anava a apagar focs. El seu pare també sortia a apagar incendis, i ell, que era petit, li portava els entrepans. Quan va fer 15 anys ja es va apuntar per fer-hi de voluntari. 

Potser per això pensa que l'autoconfiança és el pitjor enemic d'un bomber: "Pensar que les eines que tens i la tecnologia que tens et permetran dominar la situació. No li pots perdre la por perquè és un element del planeta que no tenim controlat. La física encara no explica el procés. Hi ha una pregunta molt bàsica que encara no hem solucionat: per què es mou un foc?".

I contràriament al que es pugui pensar, no és pel vent. En els dies que no hi ha vent, el foc genera vent per si mateix, explica Castellnou. "El foc és un element estrany a l'atmosfera", continua, "i bàsicament tendeix a succionar aire cap a ell per poder respirar. No s'hauria de poder moure de nou i es mou. Si hi ha molta vegetació, és capaç de canviar la direcció del vent. Però com és que el foc modifica l'atmosfera, aquesta és la frontera del que sabem." 

I els bombers sempre s'han de moure en aquest límit: "Nosaltres sempre diem que el foc és un gran mestre, però molt mal alumne. Ell sempre t'ensenya el que pot fer, però mai et fa cas. Llavors hem de jugar en aquest límit. Jugar a l'estratègia amb un element com aquest permet generar tota la teoria de la gestió de la incertesa i la negociació amb una part que no escolta i que no vol negociar res."

"És tot un procés i això ens ha permès viatjar per tot el món i anar fins i tot al Fòrum Econòmic Mundial. És tot un art, i aquí és on estem creixent com a bombers", conclou el cap dels GRAF, que és un expert internacionalment reconegut en grans incendis forestals.