Marc Castellnou: "El foc és un bon mestre però un mal alumne"

El suplement, amb Roger Escapa. L'eclipsi, amb Roger Escapa.

S'ha fet fosc a l'estudio de Catalunya Ràdio quan la llum s'apaga es desperta un nou món. Cada diumenge al migdia fem l'eclipsi i perquè torni a sortir el sol, abans s'haurà de fer de nit.

Avui a l'eclipsi, un bessons que va arribar al món un dijous de lluna minvant, un home que va néixer el 8 de juny de 1972 i aleshores la cançó número 1 de totes les llistes era aquesta. I know I'm late.

Avui a l'Eclipsi del Suplement, les nits del cap d'àrea del grup de reforç d'actuacions forestals, el GRAF, la unitat de bombes especialitzada en incendis forestals, el Marc Castellnou. Bona nit. Bona nit. Com estem? Bé, cansats per el començament de campanya. A quina hora has anat a dormir avui, Marc?

Tard, era un solo destrés. Treballant? Sí, mirant models meteorològics i parlant amb la resta del món. Quan hi ha aquests moviments americans, australians, sud-americans, tots ens parlem a veure com està la situació. De què debatíeu avui? Debatim de com l'ona de calor aquesta que entra a Europa arribarà fins a Noruega, supera la intensitat de l'ona de calor del 22, del 5, del 3, i és un nou episodi. Tindré 38, 39 i 40 al centre i al nord d'Europa. La gent del Bàltic està relativament assustada. Llavors, tothom estem mirant a veure com hem de respondre amb això, sobretot com hem de fer perquè l'Europa sigui sent verda, els boscos com. Com els gestionem, com mos hi posem. Amb l'afegit que a Catalunya

tenim una celebració històrica que és la Rebella de Sant Joan, que coincideix aquest any amb la cega i amb aquesta onada de calor. Per tant, els ingredients no són per l'optimisme, suposo, Marc, per un bomber com tu.

Bueno, no són per l'optimisme, són per la precaució. Bàsicament coincideix la cega del cereal, que és una necessitat. Per la pagesia, amb l'auna de calor, amb el cap de setmana llarg de Sant Joan, i això afegís estrès al cos de Bombers, que ja està en moviment. Avui mateix hi ha gent de Bombers movent-se de Girona cap a Ponent, anant a reforçar també Terres del Lebre, vull dir, bàsicament estem preparant per donar resposta i perquè la gent pugui fer Sant Joan i perquè els pagesos puguin collir. Com celebres la Rebella, tu? Dalt d'un vehicle de bombers amunt i avall. Tota la vida ha estat així? Els últims 28 anys, sí.

Tens el record d'haver tirat mai petards per la rebella de Sant Joan? Molts. Una gran nit, Sant Joan. He sempre sigut una. Però és la infantesa. Bueno, la infantesa i molts anys,

per exemple, el 23, 24, que el Sant Joan va ser tranquil, o el 18, doncs arribes a temps per entrar a la rebella i jugar amb els teus fills. Quants fills tens?

Tres. Tres fills. De servei teniu temps per menjar coca?

Bueno, portem una coca, evidentment. El primer que fem al dematí de Sant Joan és anar a buscar la coca. I en concret la vaig a buscar dins. Bueno, la gent que està amb mi li agrada molt la coca de la Serra d'Almos i anem allà a buscar la coca. He vist que se t'ha mogut

el cos quan has sentit la primera cançó. Que la coneixies? La coneixia, però no sabia que fos la cançó que era. Les tape als singles, eh? Clar, Marc, jo tinc la sensació que tu t'has convertit una mica en el bomber mediàtic de Catalunya. Evidentment, no ho has volgut, no ho has triat, això, sinó que ha passat. Hem arribat a un consens als mitjans, que ets l'home que més en sap, i quan volem parlar de boscos, quan volem parlar d'incendis, et venim a buscar. Tens sensació d'espècie de celebritat catalana dins dels bombers? No. No volguda, encara que no ho hagis escollit tu, aquest camí?

No, i a més la fama dins del Bombers no és precisament algo que sigui positiu, diguem. Llavors intentes no tindre aquest rol.

Avui intentarem fer un retrato una mica diferent, tot i que el vestirem d'actualitat, perquè evidentment tenim al damunt tot el que tenim. Com descriuries la teva relació amb el foc?

És una relació estranya. És una relació estranya perquè, bàsicament, des de petit m'he dedicat al tema de l'extinció d'incendis, però professionalment la meua dedicació és la que és l'ecologia del foc. O sigui, com els boscos del món mediterrani i del món en general. Viuen o conviuen amb el foc. El foc és una perturbació necessària per la regeneració dels boscos i per l'adaptació dels boscos a moltes plagues i a molts canvis climàtics. I llavors fer possible viure i conviure amb el foc és la meva passió. Bàsicament, com a societat, nosaltres, com a pastors, com a pagesos, havíem fet servir el foc com a eina per mantenir pastures, per mantenir. Un bosc gestionat per poder entrar en producte, però quan el bosc comença a ser producte d'un món industrial, llavors el foc és l'enemic. I després, durant 200 anys, ens oblidem d'aquesta relació. I ara hi ha un divorci, i el foc és l'enemic perquè no sabem com gestionar-lo, però el foc està tornant i ocupant el seu espai en aquest territori. Llavors, com tornar a adaptar la societat és el repte i el que han fet els últims 27 anys és com transformar un cos de bombers en un cos de bombers punter a nivell global en tema de gestió d'incendis. I aquí estem, ara queda el repte, que ho farà la generació que diguéssim, jo i el meu equip hem format, que ho farà la generació que dirà endavant l'adaptació a la societat, perquè nosaltres ja estem arribant al final del nostre període.

Tu has sentit fascinació pel foc des de petit? La fascinació que pot sentir un piròman, per exemple? Jo he sentit por. Por? Por. Perquè el foc, bàsicament, és el que.

De repente aixeques un dia i el teu paisatge ha canviat, no? Llavors dius, hòstia. Dóna't bé aquesta por de petit, ja. De petit. El meu avi anava a apagar focs, en part dels retents del Tibisanes, en temes d'incendis. Mon pare va apagar focs i jo, de petit, li porto entrepans al foc. I jo, vaig 14-15 anys, vaig apagar foc. Vas començar a apagar focs amb 14-15 anys. Sí, bueno, com a voluntari a Tibisa, després ja quan pots fan campanyes a Tehuambés, i després ja vaig viatjar per mig món amb tema d'incendis, i al final em van cridar i m'han dit torna cap a casa, que hi ha feina.

El més típic, quan sés petit, de criatura, hi ha algun moment en què els nens i nenes diuen, jo, de gran, vull ser bomber, i els pares, quan tenim un fill de dos, tres, quatre anys, li comprem una disfressa de bomber. A tu també et va passar això? No, no, no. Jo, de petit, volia ser astronauta. També és un clàssic, eh? També, també. L'altre clàssic. O sigui, tu, entre bomber i astronauta, volies ser astronauta.

Sí. Però vas quedar a la Terra. Bé, arribes als 18 anys i. I has d'anar a la universitat, i has de fer diners, i t'has de pagar els estudis d'hivern, i llavors a l'estiu estàs collint fruita, però s'apareix l'opció d'entrar als bombers, perquè quan estàs collint fruita, quan hi ha foc el que fas és anar als incendis, llavors puc entrar a bombers. I des d'allí ja no he sortit. La carrera professional, la gent diu, t'ha anat bé la carrera professional. No he evolucionat gaire, perquè bàsicament vam entrar a bombers i allà ens hem quedat.

¿Els semblava bé als teus pares que escollissis aquest camí? Ser bomber? Sí.

Sí, i a meus pares, bueno, a ells sempre els ha agradat, i a mon pare sempre m'ha estirat, i als 18 anys, al 89, que va ser el primer incendi, que diguéssim. Vaig adelantar a mon pare amb el tema de pagar incendi.

Ella et portava els entrepans a tu aleshores? Bueno, sí, i el vaig treure.

El vas salvar? Bueno, salvar no. Treure d'algun incendi i allò, que estàvem enganxats allà. Bueno, agafes el lideratge una mica del tema, és normal. Ja tinc mon fill Pere, que té 13 anys, i espero que d'aquí 5 o 6 faci.

T'agradaria que fos bomber el teu fill? M'agradaria, però no ho serà, perquè estàs aquí, en els incendis. Però a la vegada, no sé com has portat aquest patiment de totes les famílies i de tot el que representa la teva feina, de perdre companys, no? Com l'has gestionat tu? I sobretot el teu entorn, la gent que t'estima.

Bueno, no és que l'hagis sigut conscient de gestionar, bàsicament és la teva obligació de fer les coses i tens una obligació cap als teus companys, que és l'altra família, que és la família professional, no? Llavors, bueno, com tothom accepta. Igual que hi ha famílies que tenen pilots d'avió no conductors d'autobusos o gent que passa el dia a la carretera. El risc no és el mateix, segurament. No és el mateix, però bé, quan neixes a les Terres de l'Ebre, el tema de viure amb el foc és un risc bastant proper. És molt ebrenc, això. Pot ser no tan metropolità, però és molt ebrenc.

Deies que a tu el que et genera el foc sempre ha estat por, respecte, per la capacitat que té per canviar un paisatge. El pitjon amic d'un bomber, quin és? L'autoconfiança.

Pensar que les eines que tens, la tecnologia que tens, te permetran dominar la situació. No li pots perdre el por al foc, perquè té una capacitat i és un element del nostre planeta que no tenim controlat. La física encara no explica el procés. Hi ha una pregunta bàsica, extremadament bàsica, que encara no hem solucionat avui dia, que és per què es mou. Un foc. Pel vent? No. Hi ha els dies que no deia vent, el foc genera vent. Llavors, el foc és un element estrany a l'atmòsfera i, bàsicament, un foc tendeix a succionar aire cap a ell per poder respirar. Llavors no hauria de poder-se moure. Si hi ha vent, se mou. Sí, si hi ha vent, se mou la direcció del vent. I si hi ha pendent, la direcció de la pendent. És evident. I si hi ha molta vegetació, la direcció de molta vegetació és capaç de canviar la direcció del vent. Però com el foc modifica l'atmosfera, aquesta és la frontera. I aquesta frontera és on estem ara. Perquè aquesta és la frontera que realment provoca accidents. El fet que el foc és una reacció que fa el que pot fer. Nosaltres sempre diem que el foc és un gran mestre, però és un molt mal alumne. Ell sempre t'ensenya el que pot fer, però mai fa cas. Llavors és jugar en aquest límit, jugar a l'estratègia. Amb un element com aquest, ens permet generar tota la teoria de la gestió de la incertesa i sobretot la gestió del diàleg o la negociació amb una part que no escolta i que no vol negociar. Llavors és tot un procés, i això ens ha permès viatjar al món i anar fins i tot al Fòrum Econòmic Mundial. És tot un art, i aquí estem creixent com a bombers.

Entens els piròmens, la fascinació, la psicologia?

No, no entenc per què la seva actuació. Provoca molts problemes a altra gent. I és un egoisme pur. O sigui, fer foc perquè t'agrada implica no considerar l'impacte que aquest foc tindrà sobre un ecosistema, sobre altra gent que es veurà en perill, sobre altra propietat, sobre altres interessos, sobre altra tranquil·litat, sobre altra felicitat, no? No ho entenc.

Som al Suplements, som a Catalunya Ràdio, som a l'Eclipsi, avui amb el Marc Castellnou. I arriba l'hora que ens expliquis la millor nit de la teva vida.

M'han fet aquesta pregunta diversos dies i no us l'he contestat. Perquè no tinc la millor nit de la meva vida. Tinc moltes millors nits de la meva vida. Des que neix el meu parell, o des que neix el meu fill, o moltes. Tot això t'ha passat de nit? No és que m'hagi passat de nit, però a la nit és quan n'he sigut conscient. Perquè la nit és quan te sentes i avalues el dia. Si he de dir una nit de la meva vida, No sé si encaixa el que t'esperaves, però tinc una nit de la meva vida cada any. I és quan, en algun punt del lago, setembre, octubre, plou. Aquesta és la nit. Te sents, sents l'olor a terra mullada i dius, ara, a dormir.

Anem bé. Fins que no plou, tu no pots descansar bé. Si t'has fixat el WhatsApp, tinc un. Estic sempre esperant que plogui. És el que hi ha. Has vingut d'uniforme, no amb l'uniforme d'apagar un incendi, no? Descriu-me'l una mica.

És l'uniforme de bombers, els pantalons blaus i el polo. Aquí damunt va el jaquetó i el casc i apagar foc.

És un uniforme que jo crec que admirem diferent, no? Sents la mirada de la gent diferent cap a tu per culpa d'aquest uniforme? No, no. Alguna vegada m'he fet un fart de riure. Des del respecte, eh?

Sí, sí, sí. Una vegada dic. Esclar, fer això de riure, per exemple, aquí mateix. Vaig anar un moment a comprar una aigua i la gent mira el bomber i un nen va dir, mare, mare, és molt petit aquest bomber. Va dir que no, no crec que crei res especial. La gent reconeix el bomber i els bombers estem reconeguts, però crec que són molt propers. No és com com veus la Guàrdia Civil. I hi ha fins i tot que diu que l'uniforme de bomber és sexy. En segons la percha del bomber que la porti, sí, suposo. Però hi ha altres perxes que no són sexys.

Tu t'hi has trobat mai, que sigui un alicient,

també, l'uniforme? No, no m'hi he trobat. He trobat O sigui, que ets un. En moment d'una emergència, pues te veuen i venen a buscar, no? Però. Però no que vagis de bomber, no.

Bé, hi ha un espai de l'Eclipsi que és la nit tòrrida, que per tu la nit tòrrida deu voler dir moltes coses, menys la que per molts convidats significa. Però bé, hi hem entrat, hi hem d'entrar, i t'hem demanat una cançó per a una nit tòrrida que diu així.

Què és això que sona, Marc? Tivissa, la dansa de Tivissa. La dansa de Tivissa. Sí.

És un ball on tots, els tivissans, ens agafem com un acert i ens encaragolam per aquells carrers i per aquelles places. És ancestral. I quan sents aquesta cançó és Sant Jaume.

Les nits tòrrides, Marc, tu les estimes, les odies? No m'agraden. Les desitges?

No, com t'he dit, m'agraden les nits de novembre, de desembre, de gener, és quan el meu cap descansa.

I una nit tòrrida en el sentit d'un calendari de bombers, hi has participat mai? No, no hi he participat mai. Aquest tòpic tampoc forma part de tu.

No, t'ho dic jo, si em faig metro 56. Sí, bueno, escolta'm,

però hi ha gustos per tots. Sí, hi ha gustos per tots. Jo faig metro 94 i això també em desclassifica per tot un sector. Bueno,

però la idea clàssica del bomber. És un. Els companys que venen amb mi avui sí que. Però vols dir,

això no era una mica de. Ara la normativa per entrar a Bombers crec que ha canviat una mica o no? Continua venint uns paràmetres físics molt determinants?

No, no hi ha uns paràmetres físics molt determinants. Necessites estar bé físicament, però és molt més ampli.

Quins horaris fas tu? Tu ets capaç de dormir un dia amb el telèfon en mode avió?

Normalment no acostumo, perquè, com he dit, formem part d'una xarxa internacional i hi ha molts dies que tu vas a dormir, però els australians s'estan aixecant, o hi ha problemes d'incendis a Xile, a Argentina, o n'hi ha als Estats Units, i intercanviem. Nosaltres treballem com un cervell global. És a dir, jo puc tenir un incendi ara esta tarda i jo tindré la meva visió concreta d'aquest incendi, però el company d'un altre lloc del planeta estarà mirant el mateix incendi i farà el mateix anàlisi que estic fent jo. I a molt bé nosaltres solaparem les anàlisis i si n'hi ha més d'altra gent no solaparem i llavors on tots coincidim estem segurs que allò és cert i on no coincidim com a mínim és un toc d'atenció que algú està veient algo que tu no veus i és la manera com funcionem i com aprenem i per tant sempre estàs connectat.

Com a català, sents que la teva condició, la relació que tenim amb el foc, és una mica diferent a altres punts del planeta? Per les fogueres, per Sant Joan, pels petards, pel correfoc, o això simplement és perquè ens agrada mirar-nos el melic?

Som un punt diferent, però ho som per obligació geogràfica. Catalunya està entre la Vall de l'Ebre i els Pirineus, i està el punt més curt de connexió entre el Mediterrani i l'Atlàntic, del flux de vent. Si mires l'aigua, evidentment tens l'estret de Gibraltar. Però el pas de les Borrasques, que ve del noroest, l'estret aquest del Golf de Viscaya, aquí a la costa catalana, la Vall de l'Ebre, Pirineus. Dels 14 tipus d'incendis que coneixem, 14 maneres de propagar incendis que tenim més o menys a Europa, els 14 estan a Catalunya. Si te'n vas a Castella en tenen 6, si te'n vas a França en tenen 4, a Anglaterra en tenen 2. Nosaltres tenim els 14. Llavors, vulguis que no, la diversitat dels nostres ecosistema i país fa que estem molt posats. A part d'això, culturalment, estem connectant el sistema ibèric amb Pirineus. Històricament, el que veurem aquests dies, que Sant Joan enllaça amb Sant Antoni, que són els dos moments de transhumancia del calendari d'una Catalunya rural que ja no hi és. Del Ibèric anaven al Pirineu, el Pirineu baixava en el Ibèric, i això vol dir que es cremava el territori per regenerar les pastures, com aquestes nits de Sant Joan les falles del Pirineu començaran a baixar pels valls, era el moment que es feia aquesta crema per facilitar l'arribada dels ramats, i que per reis, els fanalets, que sortim a esperar els reis, o els fanalets o les atxes, que es feien servir per cremar el sistema Ibèric. Llavors, aquesta cultura la portem encara a la nostra genètica, encara que. Catalunya és, diguéssim, la part Barcelona més marinera, més comercial, però la part del país rural és aquesta cultura. I aquest era el nostre negoci anual, i per tant encara portem això al nostre DNI. I entenem molt bé, molt bé, la dinàmica d'incendis. Jo recordo els incendis de Los Ángeles, del gener del 25. On els dèiem, això és un incendi de contravent, s'amaurà a dretes, no a la direcció del vent, anirà perpendicular al vent, i no ho s'entenien. I llavors va haver-hi un moment en què vaig adonar que l'idioma, l'anglès, l'americà, l'anglosaxó, no té el concepte de contravent, no té el concepte de contravent, és un país totalment exposat al flux de l'Atlàntic, i nosaltres que vivim a sota vent dels Pirineus tenim aquest concepte. I és curiós, el nostre llenguatge té aquesta riquesa. I també tenim molts noms per incendi, de cremada, de sucarrat. I això denota, igual que la gent del nord té molts noms per la neu o pel gel, nosaltres tenim molts noms pel foc. El foc, Monserrat diu no, forma part de la nostra cultura i de la nostra definició de ser catalans.

Per una nit d'insomni, el Marc Castellnou

es queda amb aquesta cançó. Era un chico de la calle que haciendo changa mantenía a su madre y en la flor de su inocencia tuvo romance con la delincuencia.

A ver, això m'ho hauràs d'explicar bé. Mona Jiménez del Federal.

2009, a la zona d'Iguazú i de la zona de Misiones, Argentina. Hem anat allà pel tema d'incendis. I a la nit, la gent de les unitats argentines diu. Anem, anem, que hi ha un concert. I tocava aquest, la Mona Jiménez. Però també allà em vaig trobar la part fosca d'Europa. O sigui, el món europeu que vol viure bé, que vol tindre parts nacionals i naturals, que vol cuidar i que està arrasant l'Amazònia perquè nosaltres hem escollit preservar el nostre ecosistema i arrasar com a colònia la resta dels ecosistemes del planeta. I per això esta música me recorda una frustració brutal. Que jo estava representant un continent allà perquè els ajudava. En contra dels incendis que l'economia que la meva Unió Europea implantava allà estava provocant. I hi ha la frustració, una frustració que encara no puc solucionar.

Has pensat mai d'aquest incendi no me'n surto? Vàries vegades. Però sempre te n'has sortit.

Sí, sempre m'he. Bueno, de moment, jo, per sort, me n'he sortit, però tinc compaix que no se n'ha sortit.

Això se supera? No.

No ho superes. I com hi convius, amb aquest dolor? Com tots, suposo. La ressegues. I has pensat mai d'aquest incendi no el guanyarem?

Sí, el 2012-2017 hem viscut un procés on li hem explicat al govern i a la societat que no guanyarem aquesta guerra. Més camions, més helicòpters, més tecnologia no mos permetrà guanyar aquesta guerra. Els incendis no són la punta del problema. Els incendis són l'expressió del problema real, que és un bosc que no pot seguir vivint en un clima que ja no és el que tenia quan ell va néixer. Per tant, el bosc ha de canviar. Nosaltres necessitem que els nostres boscos renovin. Necessitem que el nostre ecosistema sigui sent viu. I la nostra societat no pot seguir enviant bombers a jugar la vida per defensar un procés natural que ha arribat per acabar.

Els polítics, les autoritats, tens la sensació d'escoltar-te segur que sí que ho fan, però que et fan cas que prenen mesures en aquest sentit? Comencen a escoltar, comencen a escoltar perquè és una evidència. Bé, una evidència no està tan clara, perquè hi ha uns quants que tenen molt poder al món que neguen el canvi climàtic.

Negaran el canvi climàtic, però el que no neguen és el negoci que els aporta el canvi climàtic. És un tema. Dur, però a Catalunya, com a mínim, el món polític comença a escoltar i comença a debatre això. I acceptem que el nostre país canviarà i que, per tant, nosaltres hem de ser capaços d'adaptar-nos. Si volem seguir estant arrelats amb aquest país, necessitem corregir els desequilibris entre el món rural i el món urbà. De la mateixa manera que necessitem invertir en un país per crear infraestructures, com un aeroport o una autovia, necessitem invertir en aquest país per mantenir una pagesia del territori, perquè és la que ens presta seguretat. O sigui, els incendis d'aquests dies. Només infraestructura agrícola ha servit per parar aquests incendis, i necessitem això. Però és evident que no ens en sortirem davant amb els incendis si l'únic que fem és intentar apagar les flames. El que necessitem és mantenir boscos sants, i en aquest moment els nostres boscos no estan sants perquè el clima que tenen no el poden aguantar. Llavors necessiten renovar, necessiten reequilibrar-se. Llavors és una guerra en molt més llarg termini, però sí, en aquest moment el govern comença a entendre que això no va de paguença, sinó que això va de preservar ecosistemes vius i ecosistemes, diguéssim, en plenitud per poder demà seguir tenint un país on hi puguem viure. I és una guerra en molt més llarg termini que implica molta més ciència. I implica molt menys sensacionalisme. I això és una mica el que estem ara immersos.

Per una nit de festa el Marc Castellnou es queda amb aquesta cançó.

¡Vamos! ¡Vamos!

Tú también, Marc. Tú también. Sí, yo también, también. Mira, de tu no m'ho esperava. Per què? No ho sé. A vegades dius, mira, però tu també. Tu també ets del club de fans, eh? Sí, sí, soc del club de fans. Des de fa molts anys. Però d'aquests passats o ho portes amb reserves?

No, a mi m'agrada disfrutar de la música del Bruce i de les lletres, especialment, amb tranquil·litat. Això per mi no és una nit de festa boja, sinó una nit d'estar assegut amb els amics, amb una cervesa o un bon vi. I parlar i sobretot reflexionar de cap on vas, que estàs fent i si realment estàs deixant impacte en lo que fas en aquest món. És l'objectiu teu al final de la vida? Bueno, l'objectiu meu de la vida és haver generat un canvi o com a mínim haver deixat algo millor i formant part de la generació que formo. Excepto que el meu objectiu ara és, com a mínim, passar el relleu dient, nosaltres ens vam equivocar al començament perquè ens pensàvem que ens menjaríem el món, però com a mínim hem sigut capaços de reaccionar i. Que el món no se'ns mengi a nosaltres del tot. Sí, i encarrilar una mica, mantenir aquest lideratge i no aquesta resignació que tot ve donat o que hi ha una elite poderosa que ho determina tot. No, hi ha coses que les podem fer, les podem canviar. I si creiem en nosaltres podem tirar endavant. I ara ja estic en una fase, tinc els 54 anys i ja estic passant el relleu als que venen. I és ensenyar-los això que nosaltres als anys 90 teníem un món que ens pensàvem que la tecnologia ho canviaria tot i estem al 2020 i no és la tecnologia sinó és l'ús que en fas i sobretot com de creatiu ets per solucionar problemes i això és algo que a les generacions que pugen els costa creure-ho i jo crec que si fem això com a generació podem dir que tot i que vam ensopegar al final sortim mínimament.

El Bruce l'has vist gaires vegades en directe? Sí, unes 10 vegades, segur. 10 vegades, eh? Sí, més o menys. El mòdic. 10 vegades. Vull dir que endavant. Quan un té una passió, l'ha de poder gaudir i millor que sigui aquesta. Sobre les situacions dels dies que ens venen al damunt, que crec que ja ens has explicat una mica com de preocupats esteu, i el fet que coincideixi la cega, la rebella i l'onada de calor, és una tripleta difícil de tornar a coincidir, i per tant, màxima alerta. Vull preguntar per Collserola. Sí? Fins a quin punt et preocupa el tema de Collserola, un espai al cos dels bombers que pugui preocupar per la seva proximitat amb Barcelona, pel que representa Collserola?

No pel que representa, sinó per la quantitat de gent. Afectada i pel que bàsicament depèn de com com fos un incendi aquí doncs implicaria exposar moltíssima gent amb un risc innecessari llavors si tenim qualsevol gestionada doncs aquest risc no hi és i per tant.

Però el risc quin és? O sigui, a quina gent posarien perill més enllà de tota la gent que viu al parc o a l'entorn del parc?

Tota la gent que viu a l'entorn, i per la banda de Sant Cugat, i per la banda de Cerdanyola, i per la banda de Barcelona, la banda del Papiol, la banda de Molino, allà és. És un rovell de l'ou de la societat a Catalunya. Per tant, tenir un incendi aquí impacta moltíssima gent i això es fa en extinció molt complexa, molt difícil, perquè en algun punt has de decidir si apagues l'incendi o defenses la gent. Evidentment, defenses la gent, llavors no apagues l'incendi. Molta més gent se veu en risc i llavors és un.

Hi ha un protocol d'actuació molt marcat en què fer si passa aquest escenari, més enllà després de si el bosc de Collserola està canviant o no, que ara hi entrarem. És a dir, hi ha un protocol molt marcat de què fer de si passa una desgràcia a Collserola?

Bé, ja està bastant molt estudiat els incendis que hi tindrem i com es mouran. Pot passar? És realista pensar que. Sí, sí, és realista. La probabilitat és baixa, eh? És molt baixa, però. Un incendi normal a Collserola és un incendi de 200, 300, 500 hectàrees. Bé, relativament és gran, però és relativament difícil. El que a nosaltres ens preocupa és un incendi amb situació de ponent que pugui aguantar 24-48 hores amb aquest ponent fort en aquesta zona, llavors sí que pot recórrer tot Collserola. Llavors aquest és un episodi estrany i he dit moltes vegades que és l'1-2% de les possibilitats que tenim, però el fet que hi sigui fa que s'hi comenci a actuar. De fet, el patronat de Collserola ja està actuant amb aquesta situació. En aquesta prevenció i començant a compartimentar el massís. Vull dir que, bueno, a vegades l'emergència, a vegades, no es veu només com, bueno, quan hi ha una emergència surten i comencen a fer alguna cosa, no. Quan identifiques una emergència potencial, ja s'ha de començar a treballar. I el que han fet en Collserà és verbalitzar que hi ha una emergència potencial i que per tant sí treballem i arribarem a temps.

La prevenció passa per canviar el bosc?

La prevenció passa per fer un bosc sa i un bosc madur. Què vol dir un bosc sa i un bosc madur? Un bosc sa vol dir un bosc que no tingui estrès, que no que plogui la primavera i que abans arriba l'estiu ja hi hagi evapotranspirat la major part de l'aigua que té i que acumuli la biomassa en tronc i per tant sigui un ecosistema que frena l'abans de l'incendi. Un bosc. Els nostres ecosistemes, nosaltres diem, no hi fem res. Amb els nostres bosques hi falten molts herbívoros, hi falten moltes parts d'aquests ecosistemes. Llavors, un bosc no és només l'arbre, és tot l'ecosistema viu i és tota una successió d'espècies fins a arribar a uns nivells que segueixen evolucionant però que són bastant més estables. Llavors, tindré un bosc molt distratificat en aquest país. És algo que és relativament modern, perquè si no, tindríem un bosc molt més madur, molt més adevesat, estaria molt més pasturat i estaria molt més gestionat en aquest sentit.

Un missatge per tota la gent que amb tota la tranquil·litat del món celebrarà la Rebella aquests dies envoltat dels amics, a l'aire lliure, amb tot el que comporta, amb. Amb el mar a prop, potser amb petards, amb castells de foc, amb coca.

Seny, bàsicament apliquem el que mos defineix com a país, que tinguem seny. Però també tenim rauxa, eh? Tenim rauxa, però si una cosa no la veiem clara, no la fem. No sé, ahir mateix estava amb un foc a Flix, que arribés allà i és una persona que viu en una casa a la zona del bosque i que estava cremant les deixalles al vidó que sempre les crema. Però és que a 39 graus de temperatura i una humitat tan baixa si no ho podem fer un altre dia o no ho podem fer i fer-ho en un altre lloc és anar a buscar el que no tens i si volem fer una rebella tranquil·la i passar-nos-ho bé i riure i fer broma i fer tot el que vulguem doncs ara tirarem els petards si tens un nervi sec a la vora potser ja els tirarem un altre dia els petards no toca els bombers es jubilen?

Tant que et jubilen, i tant, com tothom, i els hi toca. Tu t'has jubilat de pagar focs, ja, o els apagues d'una altra manera?

No, no, segueixo estant allà, al primer punt. Sí que he començat el procés de dedicar-me molt més a A la gestió. A la recerca, a la recerca, no a la gestió. He tingut un límit, i gestionant. Paperassa no és lo meu ara, motivar gent jove a tirar endavant i sobretot fer les preguntes i començar a fer la recerca també i llavors bombers ara ens hem adonat que som quan tens un incendi i t'hem desplegat un munt de bombers cada bomber pot portar un munt de sensors a sobre tenim moltes dades i llavors hi ha un divorci entre el coneixement dels incendis i el que estem vivint els incendis en aquest moment en canvi climàtic. Perquè les dades que tu tens, fins que no fan cap a l'acadèmia, passa temps, i de l'acadèmia, com que no he viscut els incendis, no ho entenc, i fins que no O sigui, fa 10 anys que vam formular a Xile el concepte de sisena generació. Ara comença a estar de moda aquí. O sigui, no podem estar 10 anys. Aquest concepte de sisena generació, que tothom diu, això són incendis nous, són 10 anys vells, aquests incendis. Llavors, hem començat a crear equips de ciència molt més aplicada. Dins el món dels incendis. I amb això és una mica el que estem ara, o em toca fer, a nivell d'experiència.

Per acabar, resposta d'una sola paraula. Quina és la màxima qualitat que ha de tenir un bomber, creus? Insistència. Insistència. El Marc Castellnou, avui, les nits del cap d'àrea del grup de reforç d'actuacions forestals del GRAF, la unitat de bomberos especialitzat en incendis forestals. Bona rebella, malgrat tot. Gràcies, i vosaltres també. Ara tornem.

La versió televisiva de l'Eclipsi, ja disponible a la plataforma 3CAT.