Mariona, diagnosticada amb càncer de mama als 25 anys: "Em deien que era normal, que tot era paranoia"

La Mariona Robert té 25 anys i fins fa poc es definia com una noia sana, amb una vida activa i sense hàbits de risc. Tot va canviar el febrer del 2025, quan va notar un petit bony al pit. El que semblava una alteració sense importància va acabar amb un diagnòstic que li va capgirar la vida: càncer de mama. 

En ple tractament, la Mariona relata la seva experiència a Christian Garcia, a "La tarda de Catalunya Ràdio".

"No penses que pugui ser res greu"

Al febrer em vaig trobar un bony petitó al pit; no penses que pugui ser res greu, perquè tens 25 anys i sempre has sigut una noia força sana

Després d'una primera visita mèdica, li fan una ecografia i li confirmen que es tracta d'un fibroadenoma, un tumor benigne habitual en dones joves. La recomanació és clara: control i revisió al mes d'octubre.

Amb el pas dels mesos, però, el bony no només no desapareix, sinó que creix. Al juny, la Mariona intenta avançar la visita, però no ho aconsegueix.

Em deien que era normal, que quan el toques s'inflama, que era paranoia

Fins i tot li recepten analgèsics i li recomanen deixar de tocar-se'l, aleshores ella pensava que potser exagerava.

El diagnòstic que ho capgira tot

La biòpsia arriba al setembre. I, amb ella, el diagnòstic de càncer de mama.

De cop t'adones que tot el que vas viure entre febrer i setembre ho vas viure amb càncer, però sense saber-ho

Durant aquells mesos havia viatjat al Marroc, als Estats Units i havia fet mitja volta al món. "La ignorància és felicitat", admet ara, amb perspectiva.

El moment del diagnòstic el té gravat amb una imatge molt clara: ella, el pare i la mare asseguts davant del metge, incapaços de mirar-se als ulls. "Empasses saliva i ja està", diu. En sortir de la consulta, fa una de les primeres trucades més importants: a les seves amigues de sempre.

 Fins que no ho vaig verbalitzar, no ho vaig assumir

El paper clau de l'entorn

La Mariona assegura que si ha pogut sostenir-se emocionalment, ha estat gràcies al seu entorn. La família, els amics, el germà. "Tenir tant d'amor al voltant et dona força, però també et genera una mena d'obligació d'estar bé", explica. A vegades, gestos quotidians --com sortir a passejar els gossos amb el germà o compartir una estona amb els amics-- són suficients per recarregar energies i continuar.

Parlar de les amistats l'emociona especialment. La Clàudia i la Maria són amigues seves des de l'escola. "Ens hem tret els mocs juntes, ho hem viscut tot", diu, somrient. Quan ella no té forces, elles hi són: deixant-li notes a la bústia o fent-li arribar flors. 

Jo visc el càncer per primera vegada, i elles també: el càncer de la seva millor amiga

Escoltar el cos, encara que siguis jove

El testimoni de la Mariona posa sobre la taula una realitat que sovint queda invisibilitzada: el càncer de mama també pot afectar dones joves. La seva experiència reforça la importància d'escoltar el cos, d'insistir davant de canvis que no són normals i de no restar importància als símptomes, encara que l'edat pugui semblar un factor tranquil·litzador.

Avui, en ple tractament, la Mariona parla amb una lucidesa colpidora. Explicar la seva història és una manera de donar sentit a tot el que està vivint, però també d'alertar, acompanyar i fer costat a altres dones que puguin recórrer aquest mateix camí.