Melitó Casals, Meli, molt més que un fotògraf de confiança de Dalí
Unes pastures a Sant Pere de Rodes, treballadors d'una indústria a Llers o una Costa Brava que, a mitjans del segle XX, tot just topava amb els primers turistes. La transformació social i econòmica de l'Empordà va tenir sempre un constant i lleial fotògraf per immortalitzar-la: Melitó Casals, conegut com a Meli.
La seva ciutat adoptiva, Figueres, li ret ara homenatge amb l'exposició "Objectiu Meli", un recorregut que s'estén per tres espais: el Museu de l'Empordà, la Casa Natal de Dalí i la Sala l'Escorxador.
Aquesta retrospectiva de Melitó Casals (Roda de Ter, 1910 - Figueres, 1990) explora tant la seva feina d'ofici --casaments, postals de paisatges o fotos carnet-- com el seu costat més personal i creatiu amb altres artistes empordanesos, especialment Salvador Dalí.
El seu fill, el també fotògraf Jordi Casals, ha fet bona part de la feina d'escanejar, ordenar i digitalitzar l'arxiu juntament amb la seva dona, Cristina Fàbrega:
Tenim fotos dels pobles de l'Empordà que es feien per fer postals, a finals dels anys 40 i començaments dels 50, que veus una mica els pobles com eren. Llavors, però, hi ha el gran canvi, que és a partir dels 60 amb el turisme. Veus uns canvis brutals".
"Un Man Ray a l'empordanesa"
A banda de l'evolució dels paisatges i la seva gent al llarg de seixanta anys d'ofici, l'exposició també destaca els moments compartits amb pintors com ara Koyama, Antoni Pitxot, Evarist Vallès o Alicia Viñas.
"Quan visites l'exposició t'adones que el mateix Melitó Casals era un artista més, un creador més d'aquesta generació empordanesa dels anys 60 i 70 que mirava cap a la modernitat", explica Mariona Seguranyes, historiadora de l'art i doctora en Humanitats.
Té una actitud divertida, de jugar mentre fotografia. És com una mena de Man Ray a l'empordanesa, perquè sap captar l'essència de cada artista."
Un exemple és el retrat d'Antoni Pitxot, que té els cabells aixecats de forma similar a les branques del pi del darrere, o bé una fotografia del pintor figuerenc Felip Vilà posant com el Charlot de Charles Chaplin.
"Té aquest do de fer una imatge adient per a cada artista", ressalta Seguranyes, que ara també ostenta el càrrec de regidora de Cultura a l'Ajuntament de Figueres.
Còmplice de l'obra surrealista de Dalí
És amb Salvador Dalí, però, amb qui porta la seva vena creativa a la màxima expressió. Esdevé el seu fotògraf de capçalera i treballen colze a colze durant més de quatre dècades, fins a la mort del geni surrealista el 1989.
La càmera de Meli va servir per estudiar formes, composicions i elements que Dalí integrarà a les seves obres. Alhora, també documentava la vida a Portlligat i el procés de creació del Teatre-Museu Dalí.
La confiança i proximitat del tàndem Dalí-Meli van traspassar la frontera professional i els va portar també a compartir espais i moments entre famílies, una quotidianitat que el fill de Meli, Jordi Casals, va viure de primera mà:
Hi ha moments en què Dalí està treballant directament a l'estudi i no li fa ni cas. I després hi ha fotos en què hi són tots dos i veus que s'ho passaven bé.
Tant és així, que fins i tot Dalí va fer una excepció en la seva estricta política --supervisada per Gala-- de no regalar mai cap obra. Va ser un intercanvi: Meli va entregar-li el retrat de casament i, a canvi, Dalí va obsequiar-lo amb un quadre inèdit, una pintura personalitzada.
"No és una obra qualsevol; és un homenatge", diu Seguranyes. Dalí hi representa el fotògraf, amb càmera i trípode, i també s'hi identifica tota una iconografia, com ara trets d'esfinx i d'au protectora, "com algú que vetlla i acompanya".
Inici d'una nissaga
La mostra és una selecció d'una vasta obra de més de 100.000 instantànies, que la família s'ha dedicat durant anys a ordenar i escanejar, amb més de 96.000 negatius.
Molta feina feta, si bé és cert que l'arxiu de can Meli segueix creixent amb la següent generació familiar. Poca opció li va quedar al fill, Jordi Casals:
Quan amb 12 o 13 anys ja estàs tancat al laboratori, ja estàs revelant i et fan aixecar a les sis del matí per anar a veure com surt el sol a cap de Creus... acabes així. Tampoc m'ho he plantejat mai... i ara ja tampoc sé fer res més.
L'exposició ha estat comissariada per Manel Gràvalos i Francesc Guillamet, amb el suport documental de Santi Coll i el disseny de Pep Canaleta.
Es pot visitar fins al 13 de setembre.