Moren un alt dirigent del Front Polisario i dos membres en un atac amb drons al Sàhara Occidental
Redacció
El Front Polisario ha anunciat la mort en combat del dirigent saharaui Lahbib Mohamed Abdelaziz, fill de l'històric dirigent del Polisario i fundador del moviment, Mohamed Abdelaziz. L'organització ha explicat que l'alt dirigent, una de les figures de més ascendència en la direcció politicomilitar, ha caigut "màrtir en combat" en un atac amb drons que ha atribuït al Marroc, juntament amb dos combatents més dels quals no ha transcendit la identitat.
En un comunicat, el Ministeri de Defensa Nacional ha informat que els tres membres del Polisario han estat abatuts per avions no tripulats mentre feien "accions de combat" contra posicions marroquines a l'anomenat "mur de la vergonya", que va erigir el Marroc i que separa el Sàhara Occidental en dos. Per la seva banda, Rabat no ha informat oficialment sobre l'operació militar.
Lahbib M. Abdelaziz, nascut al camp de refugiats de Tinduf el 1989, era comandant de la brigada de reserva i un membre destacat del secretariat nacional del Front Polisario, l'organització que defensa la independència del Sàhara Occidental. Havia ocupat diversos càrrecs clau de l'organització en les estructures militars i polítiques.
De fet, se'l considerava un dels principals candidats per rellevar el veterà dirigent del Polisario Brahim Gali com a secretari general de l'organització independentista saharaui i assumir el llegat del seu pare, que va liderar el moviment des del 1976 fins a la seva mort el 2016 i va portar la causa saharaui als despatxos de les Nacions Unides.
El Front Polisario ha decretat tres dies de dol oficial.
Un atac en plenes converses per reprendre les negociacions
Aquest assassinat selectiu per part marroquina, utilitzant tecnologia com la que s'ha fet habitual als conflictes de Gaza i d'Ucraïna, pot marcar un punt d'inflexió per part del Marroc en aquest llarg conflicte amb els independentistes saharauis.
L'atac ha tingut lloc durant la visita de l'enviat de l'ONU per al Sàhara Occidental, Staffan de Mistura, que aquests dies fa al campament de refugiats de Tinduf, al sud-oest d'Algèria, a tocar de la frontera saharaui i on el Polisario té el quarter general.
Les Nacions Unides intenten reactivar les negociacions entre el Marroc i l'organització independentista, que es van trencar a principis de maig després d'un atac del moviment contra una base militar marroquina a Esmara, al nord-est del Sàhara Occidental.
Tot i això, la situació a la zona est del Sàhara –a la banda no ocupada pel Marroc– és especialment tensa des del 2020, quan el Polisario va reprendre la lluita armada després de tres dècades d'alto el foc.
El desencadenant d'aquesta acció va ser que tropes marroquines van penetrar a la zona desmilitaritzada de Guerguerat –que separa els territoris saharauis de Mauritània– per desmantellar una seguda d'activistes. Des de llavors, el Polisario ha emprès accions militars freqüents contra el mur aixecat per Rabat.
La situació més delicada de l'últim mig segle
El Sàhara Occidental és un territori desèrtic ric en fosfats i amb molts quilòmetres de costa en aigües amb abundants bancs de peixos. Des del 1884 fins al 1975 va ser una colònia espanyola i des de llavors és considerat un territori autònom per les Nacions Unides, tot i que el Marroc ocupa de facto més de tres quartes parts del territori.
Cinquanta anys després que Espanya decidís abandonar el Sàhara Occidental, l'antiga colònia del nord d'Àfrica s'enfronta a un dels escenaris més delicats. I és que amb Donald Trump a la Casa Blanca, el mandatari nord-americà ha fet costat a Rabat i pressiona perquè s'accepti un pla d'autonomia saharaui dins el Marroc.
El Front Polisario, que defensa la independència del Sàhara, manté que el referèndum és innegociable i ha proposat a l'ONU un diàleg directe amb el Marroc sobre el futur del territori. Aquestes negociacions permetrien, segons el moviment, defensar "els interessos legítims del Marroc, si és que n'hi ha, però també les aspiracions legítimes del poble saharaui".
Donald Trump va acceptar la sobirania del Marroc sobre el Sàhara en el seu primer mandat, a canvi que Rabat establís relacions amb Israel. Els Estats Units van portar al Consell de Seguretat de Nacions Unides una proposta polèmica per dotar d'autonomia el Sàhara, sota sobirania marroquina, que van qualificar com la sortida "més factible" al conflicte.
Els últims anys desenes de països s'han sumat a la proposta de l'autonomia per al Sàhara Occidental, amb sobirania marroquina. Entre ells, destacats països europeus com França, Alemanya o Espanya, l'antiga potència colonial.
Des del 2026, l'ONU i els Estats Units han intentat en diverses ocasions iniciar negociacions amb representants del Marroc, el Front Polisario, Algèria i Mauritània per intentar buscar una sortida al conflicte que satisfaci totes les parts.
El Polisario denuncia el "doble estàndard" d'Espanya
El delegat del Front Polisario a l'estat espanyol, Abdullah Arabi, ha condemnat el "doble estàndard" mostrat pel govern de Pedro Sánchez pel seu "silenci" després de la mort d'Abdelazziz.
La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha estat l'única veu de l'executiu espanyol que s'ha referit a la qüestió. En un missatge a la xarxa Bluesky ha condemnat "rotundament" l'atac, i ha qualificat d'"assassinat intolerable" l'ofensiva contra membre del Front Polisario ordenada pel Marroc.
En declaracions a Europa Press, Arabi ha denunciat que l'atac se suma als diversos ja comesos "de forma indiscriminada", pel Marroc els últims anys, "especialment contra la població civil saharaui".
Segons el delegat, amb aquests atacs –la majoria dels quals mitjançant drons–, "el Marroc posa de manifest la seva nul·la predisposició per a resoldre el conflicte" del Sàhara Occidental, mig segle després de la retirada d'Espanya d'aquests territoris.