"Nicaragua necessita una cançó": El testimoni del cantautor Luis Enrique Mejía Godoy, emblema de la revolució sandinista

El músic nicaragüenc Luis Enrique Mejía Godoy evoca des del seu segon exili a Costa Rica com va esdevenir un dels músics més emblemàtics de la revolució sandinista juntament amb el seu germà, Carlos Mejía Godoy. Lluny de reprendre aquell procés, la tornada al poder del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) a les eleccions del 2006 ha derivat en una nova dictadura que persegueix tota veu dissident, fins i tot la dels seus antics companys de trinxera.

A partir del testimoni del cantautor Luis Enrique Mejía Godoy, emblema de la revolució sandinista, i d'altres joves nicaragüencs a l'exili, "Nicaragua necessita una cançó", que "El documental" estrena el 7 de novembre, retrata la persecució que pateixen els músics crítics per part del govern de Daniel Ortega. El documental rememora el paper de la cultura durant la revolució sandinista (1979-1990) i el rol que pot jugar davant d'un règim que ha traït els valors d'aquell període.

Jo no puc renunciar a aquest somni de llibertat. Malgrat les traïcions, malgrat la injustícia, malgrat tot, hi ha d'haver futur.

60 anys de música reivindicativa

A punt de fer els 80 anys, Luis Enrique Mejía Godoy prepara un gran concert a San José de Costa Rica per celebrar els seus 60 anys de carrera musical i emprèn una gira per tot l'estat espanyol per insuflar ànims a la comunitat nicaragüenca exiliada arran de les protestes reprimides amb violència l'any 2018.

Tot el que ha succeït en els últims anys a Nicaragua és terrible: treure la nacionalitat a intel·lectuals, periodistes, músics… De què estem parlant?" 

Amb Mejía Godoy hi viatja La Cuneta Son Machín, la primera banda nicaragüenca nominada a uns Grammy, liderada pels seus nebots també exiliats. En el seu viatge per la Península es troben una comunitat que els rep de forma entusiasta i que s'organitza per continuar denunciant la dictadura al seu país. La gira permet prendre consciència de les complicitats que la revolució dels anys 80 va establir amb Catalunya i que, dècades després, continuen actives malgrat tot.

Una de les coses que fa diferent la revolució nicaragüenca és que va ser una revolució amb una ment i una participació molt obertes de tots els sectors de la població.

La música com a forma de resistència i denúncia

El viatge de Luis Enrique Mejía Godoy també serveix perquè a Barcelona i a la mateixa Costa Rica altres artistes, sobretot joves, pugin a l'escenari per donar a conèixer la perspectiva d'una generació que, d'aquella revolució, només en coneix els relats familiars i les cendres del que va ser. 

A Barcelona, el jove músic exiliat Josué Monroy continua lluitant per fer de la música la seva forma de vida i resistència, després d'haver estat expulsat del seu país per interpretar una cançó en homenatge a les víctimes de les revoltes populars del 2018. 

A Costa Rica, Mejía Godoy entra en contacte amb Ceshia Ubau, una altra jove cantautora exiliada, que creu en el poder de la música per cicatritzar les ferides i fer comunitat de cara a un desitjat retorn a Nicaragua.