Olalla Moreno: "Quan tenia la depressió el meu pensament anava més a no existir, a desaparèixer, a morir..."

Olalla Moreno s'ha obert com poques vegades en una entrevista al programa "Gent normal" de Catalunya Ràdio, on ha explicat la dura depressió que va arrossegar durant més d'una dècada. L'actriu, popular pel seu paper a "Com si fos ahir", ha descrit com era conviure amb la malaltia en una etapa especialment difícil.

"Quan tenia la depressió era profundament infeliç, no tenia il·lusió per res", afirma l'actriu en una entrevista amb el periodista Adam Martín.

Diferenciar la tristesa de la depressió: una clau per entendre-la 

Un dels missatges que destaca Olalla Moreno és la necessitat de diferenciar entre estar trist i patir depressió. Segons explica, una persona trista pot continuar sent funcional en el seu dia a dia, mentre que la depressió afecta tots els àmbits de la vida:

Tu pots ser funcional quan estàs trist, però si tens depressió, no.

Aquesta distinció és fonamental per combatre el tòpic que redueix la depressió a una simple etapa emocional passatgera. Segons el seu relat, és un estat molt més profund, marcat per la incapacitat de trobar sentit o motivació en accions quotidianes.

Una experiència extrema: viure amb depressió

L'actriu recorda com, en els moments més durs, fins i tot les accions més simples es convertien en un repte enorme: 

• Menjar era una tasca gairebé impossible
• No podia dormir ni tenir una rutina estable
• Va arribar a pesar només 44 kg

"Qualsevol cosa que facis quan tens depressió és meritòria", assegura, posant en valor l'esforç invisible de les persones que conviuen amb aquest trastorn.

També destaca el paper clau de l'entorn, especialment de la seva mare, que va ser un suport constant en els moments més complicats. Aquest acompanyament, explica, és essencial, perquè la persona afectada sovint no té capacitat per sostenir-se per si mateixa.

Adolescència i inici de la depressió

Olalla Moreno situa els primers indicis del seu malestar en l'adolescència. Es descriu com una jove tímida, introvertida i amb dificultats per relacionar-se. Amb el temps, aquestes experiències van desembocar en un diagnòstic de depressió als 20 anys.

Segons explica, ja hi havia alguns elements presents en aquella etapa:

• Tendència a aïllar-se
• Dificultat per expressar emocions
• Inseguretat

Allà s'estava gestant alguna cosa, jo ja anava una mica coixa.

El seu relat apunta a un procés progressiu, en què el malestar va anar a més.

El llarg camí cap a la recuperació

El procés de recuperació no va ser ràpid ni lineal. Olalla Moreno va passar anys en tractament, combinant teràpia i medicació, sense experimentar millores clares en una primera etapa. 

Va trobar un punt d'inflexió a través de la psicoteràpia, que va mantenir durant gairebé una dècada. Aquest treball li va permetre aprofundir en el malestar i abordar-lo de manera sostinguda. 

Vaig anar-hi com una última oportunitat." 

El seu testimoni descriu un recorregut prolongat en què la recuperació es construeix de manera progressiva i amb diferents tipus de teràpies.

El paper clau de l'entorn

Després de la seva experiència, Moreno insisteix en la importància de l'acompanyament, basat en la paciència, l'afecte i la comprensió. Explica que, en els moments més difícils, missatges optimistes com "te'n sortiràs" poden no tenir l'efecte esperat. 

En canvi, la presència i el suport sostingut en el temps poden marcar la diferència. En aquest sentit, el paper de familiars i amistats esdevé especialment rellevant al llarg del procés.

Una nova etapa amb esperança

Olalla Moreno assegura que ha deixat enrere aquella etapa, tot i que apunta que la depressió pot tornar en determinats moments. Des d'aquesta mirada, explica que afronta el present amb nous projectes i amb la voluntat de continuar, alhora que valora el recorregut fet. 

He sobreviscut… potser això diu alguna cosa bona de mi.