Per a què serveixen les campanyes electorals? De mobilitzar el votant a la pesca d'indecisos

Els partits ja no s'enfoquen a convèncer els votants, sinó a mobilitzar-los perquè el dia de les eleccions no es quedin a casa, mentre els politòlegs constaten que creix el percentatge de població que decideix el vot a l'últim moment

La campanya electoral ja està en marxa i durant 15 dies els partits demanaran el vot per al 29 de novembre. Aquest període està fixat per la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), que estableix que durant aquests dies "els candidats, partits, federacions, coalicions o agrupacions" poden fer actes "a fi de captar sufragis".

En aquestes dues setmanes oficials de campanya, les formacions intenten marcar l'agenda i centrar el debat en aquells temes on se senten còmodes per defensar les seves propostes. 

Ara bé, les campanyes han canviat. Els missatges a les xarxes socials i els actes de petit format han substituït les enganxades massives de cartells i els mítings multitudinaris. I cada cop és més difícil preveure quina campanya pot acabar sent decisiva per capgirar les enquestes. 

N'hem parlat, a 3CatInfo, amb els politòlegs Irene Rodríguez i Toni Rodon.

Són determinants les campanyes? 

Més que convèncer i persuadir els votants, els partits volen, aquests 15 dies, mobilitzar els potencials electors per activar-los, i fer-los anar a votar el dia de les eleccions.

"No hi ha esforços per persuadir la gent, perquè voti un partit o un altre, sinó que s'intenta que el públic que t'hauria de votar no es quedi a casa", assenyala Toni Rodon, professor en Ciències Polítiques de la UPF. 

Per això, les campanyes també s'adrecen als indecisos perquè, segons destaca la politòloga a la UPF i a la Universitat de Reading, al Regne Unit, Irene Rodríguez, "és díficil aconseguir canviar l'opinió d'una persona que ja la té definida". 

Els partits volen arrossegar la resta de formacions a parlar dels temes que a ells els són favorables i marcar així el debat polític. I aquí cada partit juga la seva estratègia per mirar de treure profit de l'actualitat, i portar-la cap al seu terreny. 

Fets tan marcats com l'accident de trens d'Urda, tot i que no hagi passat estrictament enmig de la campanya, sí que tenen un impacte clar, per les conseqüències polítiques que han tingut en el govern espanyol, i pel rèdit que hi ha buscat l'oposició. 

Les campanyes electorals han canviat molt els últims anys, amb les xarxes socials (EFE)

Quin és el moment clau? 

On els partits inverteixen més esforços, explica Rodon, és a la meitat de la campanya: "És quan hi ha més momentum". Coincideix normalment amb els grans debats de campanya als mitjans de comunicació, tot i que Rodon admet que, ara, ni els debats radiofònics, ni els televisius, aconsegueixen canviar gaire el vot de la gent. 

Durant els 15 dies, segons Rodríguez, el que és més determinant és que el missatge arribi al potencial votant: "És decisiu clavar l'electorat al qual et vols dirigir", afirma. 

Saber si una campanya serà decisiva per al resultat final de les eleccions és difícil de predir, apunta Rodon, i admet que n'hi ha que funcionen més que d'altres. 

Creix el votant d'última hora 

Acostuma a ser el votant d'esquerres qui es mobilitza més tard, però en general hi ha una tendència a l'alça de persones que esperen a l'últim dia per decidir quina papereta escolliran. 

Toni Rodon ho vincula al sorgiment de nous partits polítics, i als canvis de lideratges. "Es calcula que tres de cada quatre votants tenen bastant clar a qui votaran, i un de cada quatre decideix cap a les últimes setmanes o dies abans de les eleccions; fins i tot, a les enquestes, es detecta una part creixent de l'electorat que fins al mateix dia de les eleccions no ho decideix". 

Com han canviat les campanyes? 

Ara, electors i candidats estan en contacte permanent, i no només durant els 15 dies de campanya. Les xarxes hi han tingut un paper important. El consum ha canviat i "el missatge arriba més segmentat, perquè s'adapta a diferents canals, i al públic a qui s'adrecen", explica Rodríguez. 

Rodon subratlla, a més, que el públic tendeix a consumir aquells continguts que, d'entrada, ja els són interessants. "La informació es consumeix de forma més ràpida i fragmentada, i molts cops a través del mòbil, i a través de clips que duren molt pocs segons o minuts. Això fa augmentar l'autoselecció; tendirem a mirar aquells que ja ens resultaven convincents".