Per què l'aventura del Titan va acabar en tragèdia?: "Sense ficció" reviu el seu últim viatge cap a les restes del Titanic

El 18 de juny del 2023, cinc homes a bord d'un petit submergible, el Titan, es dirigien cap a les restes del Titanic quan van perdre tot contacte amb la superfície. Quatre dies després va arribar la notícia: s'havien trobat restes del submergible al fons de l'oceà. Tots els ocupants havien mort, incloent-hi els tres turistes que havien pagat 230.000 euros per cap per participar en l'expedició. 

Amb un relat que segueix hora per hora aquest viatge dramàtic, el documental "La implosió del Titan: El destí final cap al Titanic", del "Sense ficció", revela el destí d'aquest submergible, inquietantment semblant al del Titanic. A través dels testimonis d'experts en l'exploració de les profunditats marines, familiars de les víctimes i passatgers d'immersions anteriors, s'intenta entendre què va passar realment i com va ser aquesta aventura submarina que va acabar en tragèdia.

El Titan, un disseny revolucionari 

El Titan, un petit submergible de l'empresa americana OceanGate, va ser concebut per transportar turistes acabalats fins al derelicte més famós del món: el Titanic.

El seu creador va ser Stockton Rush, que tenia l'ambició de ser un pioner en tecnologia submarina. Amb la seva empresa, OceanGate, volia construir un submergible econòmic i eficient, que pogués pilotar qualsevol i que permetés a la gent visitar no només les restes del Titanic, sinó també d'altres naufragis.

Les dificultats del projecte eren evidents. Calia dissenyar un submergible capaç de baixar els turistes a una profunditat de 3.800 metres i de suportar la gran pressió de les profunditats.

Passats deu anys d'esforç per fabricar un prototip, va arribar la versió final d'aquest submergible, batejat amb el nom de Cyclops 2. Després d'una sèrie de proves encoratjadores, Rush va decidir canviar-li el nom per Titan. 

Amb aquest submergible de nova generació, Stockton Rush va oferir als turistes l'oportunitat de contemplar les restes del naufragi del transatlàntic més famós del món pel preu de 250.000 dòlars, prop de 230.000 euros per persona. 

Les primeres expedicions del Titan van ser un èxit rotund i ràpidament va créixer la llista d'espera per embarcar-s'hi.

Una expedició fatídica

El diumenge 18 de juny de 2023, a l'Atlàntic Nord, cinc homes van pujar a bord del petit submarí Titan. La destinació: el més fascinant dels naufragis, el Titanic, que descansa a 3.800 metres al fons de l'oceà.

Entre els passatgers hi havia tres turistes que havien pagat molts diners pel privilegi exclusiu de contemplar les restes del Titanic: Hamish Harding, un aviador americà; Shahzada Dawood, un empresari pakistanès, i el seu fill de dinou anys Suleiman. Els acompanyaven el seu guia turístic, Paul-Henri Nargeolet, i el pilot i dissenyador del Titan, Stockton Rush.

El que encara no sabien era que era un viatge només d'anada. Al cap d'una hora i 45 minuts d'immersió, el Polar Prince, el vaixell de suport del Titan, va perdre el contacte amb el submergible.

Els caps de l'expedició no van tenir cap més remei que demanar ajuda i alertar la guàrdia costanera. La informació es va difondre immediatament als mitjans de comunicació. En poques hores, el nom del Titan s'havia fet conegut arreu del món.

Un compte enrere desesperant

Durant 96 hores, el món sencer va contenir la respiració. Segons els experts, en el moment de la pèrdua de contacte, els ocupants podien sobreviure fins a quatre dies amb l'oxigen que quedava a bord. Va començar una cursa contra rellotge per trobar el submarí desaparegut. 

Al llarg de quatre dies es van mobilitzar tots els recursos nàutics, subaquàtics i aeris disponibles per localitzar el submarí i els mitjans de comunicació de tot el món van informar sobre el progrés de la recerca hora a hora, en un compte enrere. 

Tota l'esperança va revifar quan, dimecres, tres dies després de la desaparició, el sònar va detectar un so de cops regulars. Podria el Titan mostrar signes de vida? Però el temps s'acabava: aviat no hi hauria més oxigen a bord del petit submarí.

Dijous, quatre dies després de la sortida del submarí, es va difondre la notícia: s'havien trobat restes del Titan al fons de l'oceà. El temut escenari catastròfic semblava confirmat. La principal hipòtesi suggeria que el submarí havia implosionat i tots els seus ocupants havien mort a l'instant.

Més d'un segle després d'haver-se enfonsat, el Titanic, que continua fascinant, va causar cinc víctimes més.