Philippe Aghion, Nobel d'Economia, defensa els beneficis de la IA "per als que pensen de forma disruptiva"
L'últim Premi Nobel d'Economia, el francès Philippe Aghion, ha defensat aquesta setmana a Barcelona els beneficis que pot aportar la intel·ligència artificial (IA) a l'economia. Lluny de criminalitzar-la, és optimista i creu que aquesta tecnologia és un dels motors de la innovació que permet fer créixer la productivitat, tot i els reptes que planteja.
Es crearan nous llocs de treball, però és evident que n'hi ha que tenen risc de desaparèixer.
En el seu diagnòstic per a Catalunya Ràdio, Aghion coincideix amb la visió del CEO de Palantir, Alex Karp, que defensa la neurodivergència com un avantatge competitiu.
El Premi Nobel d'Economia creu que en el futur tindran feina les persones amb un ofici i la gent neurodivergent, la que pensa diferent de la resta: "Hi haurà demanda de feines manuals, com un lampista. També hi haurà espai per a les persones capaces de pensar de manera disruptiva."
Socialdemòcrata convençut, Philippe Aghion defensa que els governs regulin els mercats perquè els treballadors es puguin adaptar als canvis. Per això proposa introduir el que anomena "flexiseguretat", inspirat en el model danès. En dos anys, la persona que s'ha quedat sense feina cobra pràcticament tot el seu salari i es forma per trobar una nova ocupació, amb l'ajuda de les institucions.
Ara bé, hi ha coses que la tecnologia no substitueix, segons Aghion: "Cal potenciar la capacitat de treballar amb altres persones, de liderar equips i de dur a terme iniciatives. Aquestes són les habilitats que hem de reforçar."
L'escola com ascensor social
El Nobel francès veu amb més bons ulls la tecnologia que no pas les institucions, a les quals posa deures.
Com a coautor de l'Informe Draghi sobre el futur de la competitivitat a Europa, demana als governs que regulin la indústria i la competència per fomentar el creixement econòmic i que amb el canvi tecnològic ningú es quedi enrere. Si no, un dels perills és l'auge dels populismes, creu.
El populisme s'alimenta de persones que se senten excloses dels beneficis de la globalització i de la revolució tecnològica.
Defensor acèrrim de la protecció social dels treballadors, també creu que cal reivindicar l'escola pública com a ascensor social, actualment en hores baixes.
Segons ell, tothom hauria de tenir accés a coneixements bàsics de càlcul, lectura i escriptura: "Necessitem una escola on qualsevol infant pugui prosperar, independentment del seu origen social o familiar. Això és el que et permet adaptar-te als canvis al llarg de la vida."
La teoria de la destrucció creativa
Aquest estiu Philippe Aghion celebra 70 anys. Nascut a París l'any 1956, a la seva època d'estudiant el model que explicava el creixement econòmic era l'acumulació de capital. Segons aquesta teoria de l'escola neoclàssica, molt criticada pel marxisme, la generació de riquesa depèn de l'estalvi i de la inversió de capital.
El progrés tecnològic, clau en l'augment de la productivitat, quedava fora d'aquesta explicació econòmica. Alguns economistes van introduir aquest factor en les teories del creixement econòmic. Però van ser Aghion i el seu col·lega Peter Howitt qui li van acabar de donar la volta a finals dels 1980.
Segons la seva perspectiva, perquè l'economia vagi bé cal innovació, emprenedors i destrucció creativa per reemplaçar les velles tecnologies. Tot plegat forma part de la teoria del creixement a través de la destrucció creativa, que l'any passat li va valer el Premi Nobel d'Economia.
Regular per superar contradiccions
Com a bon socialdemòcrata, Aghion defensa que els governs regulin els mercats per lidiar amb la contradicció inherent al seu model econòmic.
D'una banda, diu, les rendes que genera la innovació n'haurien de finançar de nova. Però, de l'altra, quan els emprenedors han aconseguit establir-se al mercat no volen que hi hagi nous productes que converteixin els seus serveis en obsolets, assegura el Premi Nobel: "Una economia que creix ràpid compta amb nous talents a qui els permet crear empreses i fer-les créixer. Però un cop estan madures, cal assegurar-te que no fan servir la seva situació i les seves rendes per impedir que arribi una nova generació d'innovadors."
El Premi Nobel d'Economia 2025 ha rebut aquesta setmana el Premi Europeu de Ciència Hipàtia de l'Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb l'Acadèmia Europae–Barcelona Knowledge Hub.