
Premi Sàkharov a la llibertat de consciència per a la Cort Penal Internacional i els seus treballadors
Redacció/Agències
El Parlament Europeu ha atorgat aquest dijous el Premi Sàkharov 2026 a la llibertat de consciència a la Cort Penal Internacional (TPI) i els seus treballadors.
L'Eurocambra ha decidit concedir-los aquest guardó per les pressions i amenaces que reben del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha imposat sancions contra els seus caps i fiscals.
El Sàkharov reconeix cada any persones o organitzacions destacades per la seva contribució extraordinària a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals.
La Cort Penal Internacional va néixer el 2002 amb l'objectiu que ni caps d'estat ni comandants militars quedessin impunes de crims greus de transcendència internacional. Actualment investiga conflictes com el d'Ucraïna, Palestina i l'Afganistan.
Entre els nominats al premi hi havia el líder de l'oposició de Tanzània i dues germanes iranianes condemnades pel règim. La cerimònia de lliurament tindrà lloc el 16 de desembre a Estrasburg, coincidint amb l'últim ple de l'Eurocambra de l'any.
Les sancions de Trump al TPI
El secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, anunciava fa un parell de setmanes la imposició d'importants sancions financeres al TPI, una acció sense precedents que arribava hores després que s'atorgués el Premi Nobel de la Pau a Navi Pillay, reconeguda jutgessa sud-africana d'aquest organisme que ha tractat conflictes de gran complexitat.
Pillay, per exemple, va presidir la comissió d'investigació de l'ONU que l'any passat va acusar Israel de cometre un genocidi a Gaza.
L'administració Trump va justificar les sancions com una defensa de la sobirania nacional davant d'una institució internacional que qualifica de polititzada i dirigida "injustament contra els nord-americans", per càrrecs de crims de guerra, o contra estats afins, com Israel.
La mesura, un dels atacs més importants contra la justícia internacional, suposa el bloqueig dels béns patrimonials del TPI que es trobin als Estats Units o sota control nord-americà.
Aquestes sancions han estat durament condemnades pels principals països europeus, el Canadà o el Japó, mentre que des de les Nacions Unides han demanat a Trump que les retiri.