Putin i Xi Jinping exhibeixen sintonia i avisen que l'unilateralisme porta a "la llei de la selva"
Redacció
Bones cares i bones paraules aquest dimecres a Pequín entre els presidents rus i xinès Vladímir Putin i Xi Jinping en la vint-i-cinquena visita que Putin fa a la Xina des que és el màxim mandatari de Rússia.
Putin hi ha arribat quan fa només 4 dies que en va marxar el president dels Estats Units, Donald Trump, cosa que permet a Xi Jinping lluir capacitat diplomàtica i presentar-se com a garant de l'estabilitat mundial.
Estabilitat en "un món ple de turbulències"
Durant la visita, aquest dimecres els dos països signen una quarantena d'acords, i en les primeres paraules en públic tots dos mandataris han expressat una sintonia notable, començant per Putin:
Actualment, les nostres relacions han assolit un nivell sense precedents, com a veritable exemple de socis integrals i amb un lligam estratègic.
Per la seva banda, Xi Jinping ha assegurat que les relacions entre els dos països "injecten contínuament una estabilitat i una certesa valuoses en un món ple de canvis i de turbulències":
Els intercanvis entre la Xina i Rússia han guanyat popularitat i han establert un nou paradigma de relacions basat en el respecte mutu, la justícia, la imparcialitat i la cooperació, i amb resultats beneficiosos per a tothom.
Es presenten com a garants contra "la llei de la selva"
En una referència que sembla dedicada a Donald Trump, un text oficial pactat pels dos presidents assegura que l'"unilateralisme" i l'"hegemonisme" fan mal al món, i han alertat del risc que el facin tornar a "la llei de la selva".
La trobada és per aprofundir en l'"aliança sense límits" acordada pels dos líders el 2022, només 20 dies abans que Rússia llancés l'intent d'invasió llampec d'Ucraïna que encara està en marxa.
Segons Xi Jinping la situació ara és "un nou punt de partida" per anar més enllà amb Rússia i, per parlar-ne, hi ha programada una trobada de tots dos sols durant cerimònia del te.
Condemnen els atacs d'EUA i Israel a l'Iran
Putin i Xi Jinping han aprofitat la trobada per condemnar els bombardejos dels EUA i Israel contra l'Iran que, han afirmat, "violen el dret internacional", i per demanar una sortida negociada a la guerra a l'Orient Mitjà.
En la declaració conjunta, també han denunciat "l'assassinat de dirigents de països sobirans", en referència a l'Iran, i "el segrest descarat de líders nacionals per jutjar-los", en referència a Veneçuela.
La declaració exigeix la "immunitat" internacional dels líders polítics com a "una important garantia de funcionament estable de les relacions internacionals", una referència al mateix Putin, reclamat pel TPI per crims de guerra.
D'altra banda, un parell d'acords entre els dos països signats durant la trobada els insten a col·laborar en la investigació de l'envelliment humà, qüestió que interessa personalment tant a Putin com a Xi Jinping.
En aquest sentit, en l'anterior trobada a Pequín del setembre tots dos, que ja superen la setantena, van tenir una conversa privada en la que van especular amb viure molts més anys gràcies als transplantaments.
Depenen cada vegada més l'un de l'altre
Per a Putin aquesta visita arriba en un moment delicat, perquè després de més de 4 anys de guerra a Ucraïna i l'aïllament d'Occident que ha comportat, depèn cada vegada més de les relacions amb la Xina.
D'una banda, es calcula que el 90% de la tecnologia que utilitza contra Ucraïna és xinesa, i de l'altra, la Xina s'ha convertit en el principal comprador d'hidrocarburs russos, una entrada de diners necessària per poder continuar amb la guerra.
Precisament, un dels motius de la visita és avançar en un gran projecte estratègic, el gasoducte Sibèria 2, i la Xina s'hi està resistint precisament per evitar una dependència excessiva de les fonts d'energia russes.
Rússia, alternativa al golf Pèrsic per a la Xina
Però en un moment en què la guerra dels EUA i Israel contra l'Iran ha interromput el trànsit a l'estret d'Ormuz, per on passaven gairebé la meitat del gas i petroli que importa la Xina dels països del golf Pèrsic, l'actitud de la Xina podria canviar.
Putin s'hi ha referit de manera explícita, dient que Rússia és "un dels principals exportadors" de petroli, gas natural, gas liquat i carbó a la Xina:
Per descomptat que estem disposats a seguir garantint de manera fiable el subministrament ininterromput de tots aquests combustibles a un mercat xinès que creix ràpidament.
Segons ha dit, el 2025 Rússia ha exportat a la Xina 100 milions de tones de petroli i gairebé 50.000 milions de metres cúbics de gas, i que el gasoducte Sibèria 2 n'hi afegiria 50.000 milions més.
Si finalment es construeix, el Sibèria 2 tindrà gairebé 3.000 quilòmetres de recorregut, part dels quals a través de Mongòlia, i serà el segon gasoducte entre Rússia i la Xina, després del primer, que es va completar el 2024.
Cada vegada més comerç entre Rússia i la Xina
Tant Putin com Xi Jinping han destacat el nivell que tenen ara mateix les relacions comercials en general entre els dos països: el primer ha dit que el 2025 ha superat l'equivalent a 200.000 milions d'euros.
I el segon ha assegurat que en cadascun dels últims 3 anys ha estat per sobre dels 170.000 milions d'euros, i que en el que portem de 2026 ja ha augmentat el 20%.
Putin ha afegit que aquest comerç es fa amb les monedes dels dos països sense fer servir divises estrangeres, i que això ha creat "un sistema de comerç mutu estable, protegit de les influències externes i les tendències negatives dels mercats".