Qui vigila les obres públiques? Sindicats de seguretat privada denuncien intrusisme de clans

Els sindicats del sector asseguren que hi ha desenes de grups fent feines de vigilància a les obres sense estar donats d'alta al Departament d'Interior i reclamen mesures

Redacció

Els treballadors entren i surten de l'obra de l'Ajuntament de Barcelona que s'està fent a l'antiga clínica Quirón, al barri de la Salut. Hi haurà 83 habitatges públics per a gent gran i equipaments. A la porta hi ha un petit cartell amb la roda d'un carro amb el text: Control Los Lisardos, manteniment i serveis les 24 h. 

Sergio Sánchez fa fotos del cartell des de diferents angles. És el representant del sindicat de seguretat privada ADN Sindical, i fa anys que documenta totes les obres públiques on hi ha aquest tipus d'empreses fent vigilància. Assegura que són il·legals.

'Controlar' és vigilar, i si tu vigiles una obra estàs fent tasques de seguretat i has d'estar donat d'alta al Departament o al Ministeri d'Interior.

De fet, a la majoria de cartells del mateix tipus que hi ha a les obres, molts amb la bandera gitana, predominen les paraules "control" i "manteniment" per esquivar la normativa que afecta les empreses de seguretat autoritzades a fer tasques de vigilància. Però, segons Sergio Sánchez, si el que fan és controlar que ningú robi o controlar qui entra i qui surt, això són tasques de vigilància. 

Diverses targetes de visita de suposades empreses de control i manteniment d'obres (3CatInfo)

Els últims anys aquest sindicat ha presentat desenes de denúncies al Departament d'Interior contra aquestes empreses, per vigilar obres com la reforma del mercat de l'Abaceria a Gràcia, i altres places i equipaments públics de la ciutat de Barcelona. La majoria, però, s'arxiven. 

La normativa de seguretat privada tipifica com a infracció molt greu la prestació de serveis de seguretat privada sense disposar d'una autorització com a empreses de seguretat emesa pel Departament d'Interior. Quan es rep una denúncia, la traslladen als Mossos d'Esquadra perquè ho comprovin, i com que la major part de les vegades no troben ningú i no poden demostrar res, s'arxiven. 

Segons Anna Aisa Biarnés, gerent de l'Associació Catalana d'Empreses de Seguretat (ACAES), hi ha molt poca matèria jurídica per iniciar un expedient sancionador contra ells. Explica que si els contractes "t'assegures que no tindràs cap tipus d'intrusió perquè et fan aquesta tasca de protecció":

Van d'obra en obra, controlant que no passi res, entre ells es coneixen, es reparteixen les zones.

Fa anys que des d'aquesta associació intenten que les administracions públiques posin fil a l'agulla per contractar només empreses de seguretat legals. 

Alguns clans estan constituïts com a societats limitades i tributen, però això no equival a ser una empresa autoritzada per vigilar.

Feines de control a l'obra pública de tota l'AMB

Ara per ara, aquesta presència es fa notar a Badalona, on controlen les obres del mercat Torner o del nou parc de Nelson Mandela. O a Barcelona, en obres públiques per fer cooperatives d'habitatge o pisos per a dones vulnerables. També apareixen aquests cartells de control a les obres del davant de l'antic edifici de Telefónica a Barcelona, o als jardins de Joaquim Ruyra, pràcticament tocant la Diagonal. 

Uns cartells que s'estenen per tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona i per tota mena d'equipaments municipals.

La reforma del mercat Torner de Badalona és una de les obres públiques que contracta aquesta mena de controls (3CatInfo)

La zona on hi havia l'antiga fàbrica Montesa, a Esplugues de Llobregat, està en plena transformació. A les tanques d'un d'aquests edificis a mig construir hi ha un cartell amb la roda d'un carro i una càmera de vigilància dibuixats: és la futura comissaria de la policia local del municipi. 

"Aquestes són les coses que jo no entenc, que no m'entren. És que és un tema reputacional", es lamenta la gerent d'ACAES,  que constata que per la ciutadania és normal veure aquest tipus de cartells. 

Què pot fer l'administració pública?

Tant l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat com el de Barcelona asseguren que les constructores poden subcontractar els serveis que considerin sempre que compleixin la legalitat. Però el sector de la seguretat privada creu que les administracions públiques podrien fer molt més quan treuen una obra a concurs. 

De fet, Anna Aisa Biarnés afegeix que als plecs de condicions es pot obligar les constructores que optin al concurs a contractar empreses de seguretat legals inscrites al registre del Departament d'Interior, i que l'incompliment sigui motiu de resolució del contracte adjudicat. 

Ara per ara els costos per contractar aquestes empreses de control acostumen a ser inferiors a la instal·lació de càmeres i sistemes de vigilància legals, i això fa que resultin atractius per a alguns constructors. D'altres, però, creuen que si se'ls denunciés i se'ls deixés de contractar acabarien desapareixent. 

Un sistema envoltat de silenci

De tota manera, els representants de les empreses de seguretat privada deploren el silenci que envolta tot aquest sistema de vigilància paral·lel. "Se'n parla molt poc i quan se'n parla se'n parla de puntetes i tothom fora de càmera. És un problema de difícil erradicació perquè hi ha diferents actors implicats", assegura Biarnés.

Un silenci que abasta tota l'administració i els constructors i que provoca que la lluita contra aquest intrusisme laboral no estigui ni a l'agenda política ni sobre la taula de ningú.