Rècords de temperatura al maig: per què no hi ha hagut avisos de calor?
La darrera setmana del mes de maig ens ha deixat una cinquantena de rècords de calor a Catalunya. Malgrat tot, no s'han activat avisos per calor i tampoc no hem parlat d'onada de calor. Per què?
Onada de calor
Parlar d'onades de calor a nivell general planteja un primer problema: els criteris de duració i intensitat que les defineixen són diferents segons els diferents organismes.
Per exemple, l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) estableix un període de cinc dies consecutius de calor disparada per parlar d'onada de calor.
A casa nostra, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) les defineix a partir d'un període de tres dies, el mateix que requereix l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
Ara bé, els llindars de temperatura a partir dels quals es considera una "calor disparada" són diferents en els tres casos.
Els llindars de calor del Meteocat
El llindar de calor que fa servir l'SMC correspon a l'anomenat percentil 98 de la temperatura màxima diària de juny, juliol i agost en un període de 10 anys.
El percentil 98 actual és un valor de temperatura que només s'ha superat el 2% dels dies més calorosos del període 2015-2024. O el que és el mateix: el 98% dels dies del període han tingut temperatures inferiors.
Aquí teniu el mapa amb els llindars de les capitals comarcals.
El percentil es calcula per a cada municipi del país. Per exemple, l'últim percentil 98 catalogat a Vinebre és 40,9 °C.
Val a dir que l'AEMET fa servir els percentils 95 partint dels mesos de juliol i agost del període 1971-2000. A la pràctica, són llindars més baixos que els estipulats per l'SMC.
Què ha passat aquesta setmana?
Si analitzem les dades dels últims dies de calorada, localitzem dos dies crítics: dijous i divendres. Són les dues jornades que han deixat desenes de rècords de calor del mes de maig.
Per començar, hem quedat per sota d'un llindar de duració. No hem arribat als tres dies estipulats per parlar d'onada de calor.
Per altra banda, durant els dos dies de màxima calorada, tot i els rècords, només s'han superat 4 percentils (3 dijous i un més divendres) de les més de 180 estacions de la Xarxa XEMA del Meteocat.
Això representa només un tant per cent ínfim de les estacions, una quantitat poc representativa per activar avisos de calor amb els criteris actuals.
En concret, va passar a les estacions del Pantà de Siurana (36.2 ºC), Cabrils (33.6 ºC) i Badalona (32 ºC) dijous i, novament, al Pantà de Siurana divendres (36,1 ºC).
El problema dels percentils
El rècord més significatiu de la setmana, els 39,5 ºC de Vinebre (la temperatura més alta d'un mes de maig a Catalunya), ha quedat per sota del percentil d'aquesta localitat de les Terres de l'Ebre (40,9 ºC).
Això assenyala un dels problemes de treballar amb aquests percentils: d'una banda, són llindars calculats sobre la base de les temperatures dels tres mesos d'estiu meteorològic, mentre que el rècord l'hem tingut en un mes de maig.
Estem, doncs, catalogant amb llindars propis de l'estiu una situació de perill meteorològic del maig.
Un altre problema afegit és que els llindars es van recalculant per adaptar-los als períodes de 10 anys recents. Com que la tendència de la temperatura és inequívocament ascendent, els percentils són cada cop més alts.
Per exemple, a la ciutat de Lleida, el percentil 98 del període 2007-2016 era de 37,8 ºC. El que fem servir ara, corresponent a 2015-2024, és de 40,3 ºC.
Per tant, per emetre un avís per calor, a la capital del Segre o a qualsevol municipi, cada cop s'ha de preveure una temperatura més alta.
Tornant al cas de Vinebre, el percentil del període 2007-2013 era 39,1 ºC. El rècord del 29 de maig hauria justificat un avís per calor fa uns anys.
Una qüestió de salut
Deixant de banda les efemèrides meteorològiques, la meteorologia serveix per protegir la vida i la salut de les persones i preservar els béns.
En el cas de les calorades, el nostre cos pateix una pèrdua de líquids i sals minerals vitals per al nostre organisme. Hi ha riscos evidents, sobretot en el cas dels nadons, nens petits, gent gran i malalts crònics.
Això ens obliga a reflexionar si és pertinent que hi hagi treballadors fent la seva feina a l'aire lliure, o alumnes i mestres i altres treballadors tancats en espais sense refrigerar, amb unes certes temperatures, com els 37, 38 o 39 ºC d'aquests dies, independentment de la part del país o del moment de l'any en què es registrin.
Si fa uns anys una temperatura determinada, com els 37,8 ºC de Lleida, era perillosa per al cos, ara ho ha deixat de ser pel fet que hi estem més acostumats?
Sembla oportú preguntar-nos si, per protegir la població, és eficaç apujar els llindars de perill per calor en un context d'escalfament, local i planetari, irrefutable, i amb una població cada cop més envellida.