La protesta dels metges puja de to: una trentena d'hospitals deixen de fer hores extres a partir del juny
Després d'onze jornades de vaga sense resultats, els metges apugen el to de les protestes. A partir de l'1 de juny, el Sindicat de Metges engega la campanya "Ni un minut més". Insten els metges a deixar de fer qualsevol activitat extraordinària voluntària.
La campanya ha anat sumant adhesions i, fins al moment, 88 serveis de 26 hospitals catalans han comunicat que renuncien a fer hores i activitat addicional fora de la jornada laboral.
Entre els centres que s'hi han adherit hi ha grans hospitals com Bellvitge, Vall d'Hebron, Josep Trueta, l'Hospital del Mar o l'Hospital de Sant Pau.
Més hores per cobrir la demanda
Els metges denuncien que el sistema s'aguanta gràcies al sobreesforç addicional dels facultatius. A banda de la jornada ordinària i la complementària obligatòria de guàrdies, els metges de diferents especialitats fan sovint les anomenades peonades, hores extres voluntàries i remunerades per donar cobertura a l'increment progressiu de pacients.
Deixant de fer aquesta activitat extraordinària, els metges volen evidenciar que falten mans, com explica Santi Barcons, cirurgià endocrí amb prop de 40 anys d'experiència: "som pocs i hem de fer moltes hores extres per tirar endavant la sobrecàrrega assistencial".
El sobreesforç s'ha cronificat.
En el mateix sentit, s'expressa Adriana Vilches, metgessa adjunta d'anestesiologia: "Encara que sigui activitat voluntària, és imprescindible fer-la per contenir les llistes d'espera i atendre els pacients en uns temps raonables".
L'augment demogràfic, l'envelliment de la població i l'increment de la complexitat tensionen la sanitat pública. Gerard Turmo, metge especialista en anestesiologia, reanimació i tractament del dolor, assegura que la professió "està al límit" i que, sumant tota l'activitat, poden arribar a treballar 80 hores mensuals, "amb el cansament físic, mental i d'impossibilitat de conciliació familiar que comporta".
"La vocació no justifica el sacrifici"
Els metges que s'estan adherint a la campanya "Ni un minut més" lamenten que es confongui la vocació amb el sacrifici personal derivat d'una sobrecàrrega laboral cronificada. L'anestesiòloga Adriana Vilches recorda la duresa dels estudis de medicina, el MIR i les dificultats per arribar a obtenir la plaça de qualsevol especialitat mèdica: "Cuidar els pacients és la nostra vocació, però no justifica sacrificar la nostra vida personal i la salut física i mental".
Coincideixen que falten metges i acusen el govern i el Departament de Salut de no adaptar les plantilles a l'increment poblacional i de complexitat assistencial.
Incrementar el nombre de facultatius seria el primer punt per millorar la situació. Enlloc d'això, ens demanen forçar més la màquina.
El cirurgià Santi Barcons recorda la reivindicació que tots els professionals que s'incorporin al sistema públic hagin fet formació MIR. Afirma que cal "incrementar els residents i millorar les seves condicions perquè no es plantegin marxar".
En aquest sentit, Gerard Turmo apunta la possibilitat que, davant la falta de metges, s'incorporin al sistema professionals d'altres països que no han obtingut aquesta titulació i opina que "correm el risc d'homologar títols sense saber la formació que han tingut aquests metges en els seus països d'origen".
Eliminació de les guàrdies 24 hores
L'altre cavall de batalla de les protestes sostingudes del col·lectiu mèdic són les guàrdies de 24 hores. Reclamen acabar amb aquest sistema de guàrdies obligatòries i proposen reduir-les a un màxim de dotze hores:
Treballar 24 hores seguides és inhumà".
En una professió on la vida del pacient depèn de la correcta decisió del metge, argumenten que les guàrdies de 24 hores, amb alts nivells d'estrès i cansament acumulat, augmenten el risc de cometre un error que derivi en complicacions. I afegeixen el risc extra per al professional un cop finalitza la guàrdia. "Agafo el cotxe quan acabo la guàrdia amb la por de tenir un accident i no arribar a casa", lamenta Adriana Vilches.
Tots tenen companys que han marxat a treballar a altres països "amb millors condicions econòmiques i laborals, ràtios més equilibrades de metge-pacient i guàrdies regulades no obligatòries".
"Les llistes d'espera augmentaran"
El sindicat Metges de Catalunya estima que aproximadament el 30% de l'activitat assistencial de la sanitat pública es cobreix gràcies a les hores extres i activitat voluntària dels facultatius. Per aquest motiu, auguren que amb la campanya "Ni un minut més" les llistes d'espera augmentaran:
Potser la població ho veu com una amenaça. No voldríem fer-ho, però hem de dir prou
Asseguren que es deixaran de fer intervencions quirúrgiques, proves complementàries i consultes externes. Des del servei d'anestesiologia de l'hospital de Bellvitge, calculen que s'hauran de deixar de fer 150 cirurgies a la setmana i unes 600 al mes. Gerard Turmo lamenta haver hagut de recórrer a aquesta mesura de pressió. "Ens ha sorprès la falta d'empatia de Salut i l'absència de diàleg", es queixa.
Des del Departament de Salut insisteixen que la negociació de les condicions laborals dels metges no són de la seva competència. Sobre la negativa a fer hores extres dels facultatius, admeten que preferirien que no es neguessin a fer activitat complementària voluntària perquè pot impactar negativament sobre les llistes d'espera. El director de l'Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut, Ignasi Carrasco, admet, però que no els poden obligar. "És una elecció dels professionals, és una activitat voluntària", apunta.
La campanya "Ni un minut més", que arrenca dilluns 1 de juny, no afectarà el normal funcionament de les urgències, l'atenció al pacient greu ni el desenvolupament normal de la jornada ordinària dels metges que s'hi han adherit.
