Sant Jordi 2026: 15 llibres de no-ficció per fer més suportable la realitat

La millor manera de definir la no-ficció literària és contraposant-la amb la ficció. Veritat i mentida, mentida i veritat. Són llibres on la imaginació té les de perdre, encara que alguns autors admetin que la realitat sempre pot ser tergiversada. 

El que us oferim és una llista de 15 recomanacions, però és només una de les moltes llistes possibles. No ens cansarem de repetir que els mateixos lectors acaben sent els millors prescriptors per saber el que els agrada i els interessa. 

La categoria de no-ficció és un menú variat amb plats per a tots els gustos: hi ha llibres polítics, llibres sobre l'art i la creació, memòria familiar, biografies o també assajos apocalíptics. 

"Manual de defensa del català", d'Òscar Andreu 

Univers

La coberta groga d'aquest manual de butxaca deixa clar allò que conté: les aventures i desventures d'un catalanoparlant d'ascendència andalusa --el mateix autor, l'humorista Òscar Andreu-- a la capital catalana en ple segle XXI. Hi ha una fórmula per impulsar l'ús social de la llengua? Potser parlant-la i llegint-la? Potser sí.

"La Catalunya discoteca. Big Ben, la conquesta de la nit", de Francesc Canosa 

Comanegra

El Big Ben va ser la discoteca més gran d'Europa. Va ser l'epicentre no de la Ruta del Bakalao, més coneguda, sinó d'una ruta invisible (però molt concorreguda). En el camí que va de Cervera a Fraga, de fet, es van concentrar més de cinc-centes discoteques i pubs entre finals de segle XX i principis del XXI; només a Mollerussa n'hi van arribar a haver cinquanta. Sembla que no pugui ser, però aquell país va existir. 

"Nou elogis de l'imparell", d'Edi Pou 

H&O Editorial

Quina música sona a les discoteques? Quina música sona a la meva playlist particular? El músic Edi Pou s'ha fet una pregunta inquietant. Com pot ser que justament ara que tenim milions de músiques a un sol clic, el món sencer escolti les mateixes cinquanta cançons? Un assaig contra els algoritmes culturals que ens uniformitzen el gust i les ganes. 

"La roca i l'aire. Art i religió de Llull a Tàpies", de Raül Garrigasait  

Fragmenta

Raül Garrigasait és un dels nostres pensadors més actius i sòlids intel·lectualment. Ara que Rosalía ha convertit en tendència els símbols religiosos, aquest assaig explora la relació entre la creació i l'espiritualitat al llarg dels anys. Podem considerar determinats artistes com un segon déu?

"Converses amb Feliu Formosa", de Maria Enrich Murt i Judit Junyent Capdevila 

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Feliu Formosa (Sabadell, 1934) és un dels nostres grans savis. Un home que, miris on miris, respira cultura: poeta, traductor, dramaturg... Aquest llibre-entrevista repassa detalls la seva vida, la seva obra, les seves influències i les seves dèries culturals. 

"Indignitat", de Lea Ypi (Traducció: Míriam Cano)

Angle Editorial

"Indignitat" ressegueix el fil de la memòria familiar de la seva autora. Lea Ypi va créixer a l'Albània comunista d'Enver Hoxha, un règim que es va esfondrar quan ella era adolescent per donar pas a l'economia de mercat i el pluralisme polític. El punt de partida és una foto dels seus avis als Alps, descoberta a les xarxes socials, en plena Segona Guerra Mundial. I una pregunta clau: què sabem realment de les persones més properes a nosaltres?

"Relíquia", de Pol Guasch 

Anagrama

Tot i la seva joventut, Pol Guasch (Tarragona, 1997) ha aconseguit per mèrits propis tenir un lloc al paisatge literari català. En aquest llibre, celebrat per la crítica, busca el seu lloc al món després del suïcidi del seu pare --la seva foto apareix a la coberta i té una extraordinària semblança amb la del mateix Pol--. 

"Kolkholz", d'Emmanuel Carrère (Traducció: Ferran Ràfols Gesa) 

Anagrama

El nom del francès Emmanuel Carrère mereix ser escrit en majúscules en la cultura europea. En aquest llibre, l'autor de "Limònov" o "L'adversari" transita entre la història familiar --a partir de la mort de la seva mare, Hélène Carrère d'Encausse, gran figura de la intel·lectualitat francesa-- i la història en majúscules oferint un retrat de l'Europa convulsa del segle passat. 

"L'última vegada que et dic adeu", de Natza Farré 

Angle Editorial

Natza Farré defensa l'humor com a taula de salvació vital. En aquest llibre personalíssim, no defuig la ironia marca de la casa però aborda el drama de l'addicció a les drogues del seu germà, que va acabar morint. Quin lligam tenim amb els nostres germans? 

"Un Aladí i dues llànties", de Jeanette Winterson (Traducció: Joana Castells Savall)

Periscopi

La britànica Jeanette Winterson és de les autores que crea addicció. Cada llibre seu, cada trobada amb els lectors, com la que va fer recentment al CCCB, són un esdeveniment. L'autora de "La passió" o de "Per què ser feliç quan podries ser normal?" ens explica el seu procés creatiu en un llibre que parla del poder subversiu de la literatura. Entrellaçant ficció i memòries, l'autora explora la importància de la narració en els relats individuals i també col·lectius. 

"Antoni Gaudí. Una biografia", de Gijs van Hensbergen (Traducció: Anna Vergés)

La Campana

Barcelona, 2026: capital mundial de l'arquitectura. Any Gaudí. Aquest és --i no és-- un llibre més sobre l'arquitecte. És la biografia que en va fer Gijs van Hensbergen, d'origen holandès, establert a Oxford (Regne Unit) i professor d'arquitectura i història de l'art. Es va publicar el 2003 en una edició de butxaca i ara es reedita. 

"Vull vestir com tu", d'Elisabet Coll-Vinent 

Ara Llibres

Elisabet Coll-Vinent és professora d'Història de la Moda i ha escrit un llibre dels que farà mirar-nos diferent les persones que tenim a prop i pensar-nos-ho dues vegades cada matí quan obrim l'armari a l'hora de vestir-nos. Ja sap que la roba que portem pot ser el nostre millor aliat, o el nostre millor enemic. 

"Garlanda", de Maria Rovira

Blackie Books

La barcelonina Blackie Books ha triat aquest Sant Jordi per fer el seu primer gran llançament en català i s'han atrevit a comparar Maria Rovira --als escenaris humorístics també coneguda com a Oye Sherman-- amb figures com la guionista Nora Ephron. Que ningú no s'enganyi: aquest no és el clàssic llibre d'un personatge mediàtic. "Garlanda" és un llibre diferent, una sorpresa: un enfilall de records, temes de llengua, reflexions personals... i humor. 

"L'imant i les coses", de Mateu Coll 

Lleonard Martorell  Editor

Mateu Coll és un artista mallorquí que ha inventat aquest llibre deliciós sobre un munt d'objectes que l'acompanyen i que ha anat recollint al llarg de la vida. Són aquells objectes del dia a dia --alguns d'útils, alguns que no-- que busquem o que ens busquen. Al llibre l'acompanyen les fotografies sensibles de Jean Marie del Moral. Com diu el seu l'autor, aquest és un llibre sobre la curiositat. 

"Imaginar la fi", d'Eudald Espluga 

Raig Verd

I la recomanació final d'aquesta selecció és per un assaig que imagina la fi, la fi de tot, la fi del món, però no necessàriament des del pessimisme. El filòsof gironí Eudald Espluga planteja el seu assaig allunyant-se del catastrofisme. "Imaginar la fi" és una invitació a reapropiar-nos del futur quan sembla que ja no n'hi ha. Un assaig que dialoga amb el pensament contemporani, la ciència-ficció, els imaginaris climàtics i la cultura pop.