Tecnooligarques i poder: la conxorxa dels megarics
Mai en la història contemporània els ultrarics havien tingut tant de poder. La tecnologia i la IA han impulsat les fortunes d'Elon Musk, Jeff Bezos, Mark Zuckerberg, Jensen Huang, Peter Thiel o Sam Altman. Pròxims a Donald Trump, alguns han estat contribuents a la campanya republicana de les eleccions midterm dels EUA del 3 de novembre o són impulsors, directament, de causes d'extrema dreta.
Els tecnooligarques no només tenen molts diners: també aspiren a reconfigurar la política i les societats del segle XXI en aliança amb polítics com Donald Trump. Qui són, què fan, què pensen i quin és el seu impacte en la democràcia? Aquest és el tema del nou episodi del pòdcast Mapamundi, que ja està disponible al web de 3Cat.
Els EUA de Trump, paradís dels rics
Parlem de fortunes inimaginables, i d'una concentració de diners i poder sense precedents. Segons Forbes, que elabora la llista anual dels més rics, aquests megarics impulsen polítiques, mercats borsaris i el boom actual de la IA. Només vint persones al planeta tenen més de 100.000 milions de dòlars: gairebé la meitat són tecnooligarques –homes–, i la majoria són dels EUA, on viuen 15 de les 20 persones amb les fortunes més grans del món.
Al capdavant de la llista, Elon Musk, el més ric: és l'home darrere de Tesla, Space X, la xarxa X, i l'únic que ha tingut o té responsabilitats en l'administració Trump: avui és el codirector de la iniciativa Meridian del Pentàgon, que definirà el futur de la guerra tecnològica.
"Elon Musk s'associa amb Trump perquè Musk és com un Trump però 30 anys després", explica al pòdcast Ariel Goldstein, doctor en Ciències Socials per la Universitat de Buenos Aires, i autor del llibre "La nueva tecnooligarquía, poder sin límites en la posdemocracia".
"Donald Trump va entendre que els reality shows i la televisió eren claus en la projecció de la imatge, i Elon Musk va entendre que, al segle XXI, el carisma es genera de forma algorítmica. Musk té moltes idees, però el que el caracteritza, igual que a Trump, és l'acció."
La llista dels top
A més de Musk, Mark Zuckerberg i Jeff Bezos són els més coneguts entre els tecnooligarques: el primer controla el grup Meta –Facebook, Instagram, Whatsapp–, i el segon, Amazon, Blue Space –una altra empresa aeroespacial–, i el Washington Post.
Però al grup hi ha molts altres noms: Sam Altman, d'Open AI i ChatGTP; Jensen Huang, d'NVIDIA; Tim Cook, d'Apple, Sergey Brini Sundar Pichai, de Google, o Peter Thiel i el seu amic i soci Alex Karp. Aquests últims són els filòsofs del règim dels multimilionaris, segons les categories que Ariel Goldstein identifica al seu llibre.
Thiel, doctorat a la Universitat Stanford, va ser un dels fundadors de Paypal, primer inversor extern de Facebook i avui presideix Palantir Technologies, una empresa de software de seguretat i defensa que té contractes multimilionaris amb el Pentàgon, i que s'ha utilitzat, per exemple, per identificar migrants en les operacions d'ICE, o en la captura de Nicolás Maduro. Tots són visionaris, innovadors, genis. Però també tenen la seva cara fosca.
La filosofia que amaguen els diners
Peter Thiel i Alex Karp són els que han formulat algunes de les bases ideològiques del model polític i social que imaginen i ambicionen els tecnooligarques. Un model on la democràcia acaba sent una molèstia: de fet, Thiel va escriure fa uns anys, el 2009, un article molt famós on concloïa que democràcia i llibertats, tal com ell les entenia, no eren compatibles.
En aquest sentit, aquests tecnooligarques han rellevat parcialment l'Estat en una competència clau: la coerció. "Max Weber va estipular que els estats tenien el monopoli de la violència. Avui, aquesta coerció l'exerceixen les grans empreses tecnològiques, en associació amb l'Estat. Amb la irrupció de Palantir, molts estats depenen ara del seu software per exercir la tasca bàsica de la repressió, la vigilància, el control, i, a més, la guerra del segle XXI".
Deïficació de la tecnologia
"Ells parteixen d'una idea molt simple: la tecnologia és irrenunciable des del punt de vista del progrés. Primer, perquè no la pots frenar, i, segon, perquè no hi ha progrés sense tecnologia", explica al pòdcast Jordi Ibáñez, professor d'Història de les Idees i Filosofia a la UPF, que analitza la ideologia darrere dels tecnooligarques al seu llibre "Democracia y apocalipsis". "El que passa és que aquesta tecnologia pot ser incompatible amb una certa idea de societat equitativa. És a dir, és un progrés que pot tenir efectes destructius", conclou Ibáñez.
De fet, recentment Sam Altman va advertir que caldrà que passin coses "dolentes" abans que la gent pugui notar els beneficis de la IA.
Convicció o oportunisme?
Davant aquest escenari, els multimilionaris s'acosten als polítics, que són els que hauran de gestionar el descontentament i la frustració provocats per la tecnologia. Alguns oligarques patrocinen obertament causes d'extrema dreta arreu del món, com és el cas de Musk. "Però crec que la majoria són oportunistes; s'acosten als polítics que tenen èxit no per convicció, sinó per interès", segons Onur Bakiner, politòleg i director de la iniciativa Ètica i Tecnologia de la Universitat de Seattle, als EUA.
En aquest sentit, s'ha produït una evolució ideològica de Silicon Valley, que històricament ha estat més pròxima als demòcrates. Elon Musk, recordem-ho, va trencar amb Trump quan aquest va treure els EUA dels Acords de París contra el canvi climàtic. El 2016, l'únic del grup que va donar suport a Trump va ser Peter Thiel, que avui també apadrina el vicepresident JD Vance. Bezos i Zuckerberg, amb un perfil polític més discret, són els que garanteixen la "reproductibilitat" del règim, segons la terminologia de Goldstein. Tots eren al costat de Trump el dia que va prendre possessió del seu segon mandat, al gener de l'any passat.
La fi de la Il·lustració
Amb els tecnooligarques s'ha inaugurat l'època de la Il·lustració Fosca, que el politòleg francès Arnaud Miranda dissecciona al seu últim llibre, traduït fa poc al català. Il·lustració fosca en contraposició a Il·lustració lluminosa, que va consagrar, secularment, valors com la fraternitat, o la justícia social. Intel·lectuals com Jordi Gràcia, catedràtic de Literatura Espanyola de la UB, i exdirector adjunt d'El País, va més enllà al seu llibre "La izquierda ante el tecnofascismo. Un panfleto".
Per què tecnofeixisme?, li pregunto. "Per provocar, i per una analogia amb el passat que és imperfecta, perquè el passat no es repeteix. El que trobem ara és una forma de penetració i de control social, de teledirecció de les opinions públiques, amb intencions clarament reaccionàries utilitzant un instrument poderosíssim com són les xarxes socials, fora del control públic", conclou.
De l'Argentina a Hondures i Mart
A l'article esmentat del 2009, Peter Thiel animava els llibertaris a buscar nous llocs per habitar: des de l'espai exterior –Mart com a projecte polític– a ciutats flotants al mar.
Però hi ha alternatives terrestres: l'Argentina de Javier Milei, per exemple, on Thiel s'ha comprat una casa i hi va traslladar temporalment la seva família. "L'Argentina de Milei, com a figura que pretén reorganitzar la societat a través de la doctrina del xoc, ofereix a Thiel un espai d'experimentació perifèric únic", explica Goldstein des de Buenos Aires.
Thiel és també un dels principals inversors de Próspera, una ciutat privada situada a l'illa Roatán, a Honduras, que funciona com a zona de desenvolupament econòmic amb baixos impostos i el bitcoin com a moneda.
Els milmilionaris, en definitiva, busquen refugis per funcionar sense restriccions i sense impostos. Per això, molts d'ells –inclosos Thiel, Huang o Brin– estan finançant la campanya per tombar la proposta legislativa de Califòrnia –la quarta economia del món– de crear el primer impost mundial als superrics. Seria una taxa única del 5% a les grans fortunes per destinar a sanitat i ensenyament.
Apocalipsi i anticrist
La majoria de tecnooligarques tenen plans de fuga davant escenaris hipotètics com una nova guerra mundial, una pandèmia, o una catàstrofe climàtica. Peter Thiel s'ha comprat un gran terreny a Nova Zelanda, i Musk i Bezos aposten per aventures espacials. "Sembla que volen crear utopies llibertàries i digitals sense conflicte social ni democràcia", lamenta Goldstein.
"A mi tot això em semblen maniobres de distracció perquè ens oblidem del que sí que és greu: un canvi en el model social i polític clar i descarnat", alerta Ibáñez. Un canvi que Alex Karp, el soci de Thiel, va justificar al seu llibre "La república tecnológica" per la necessitat de guanyar-li totes les batalles a la Xina.
I l'anticrist de què parla Thiel? "No és un dimoni pelut i amb banyes. L'anticrist, per Peter Thiel, és Greta Thunberg, perquè ella defensa un món on s'atura el creixement en nom del benestar planetari. Per Peter Thiel, el dimoni és el decreixement, l'estancament econòmic i la renúncia al progrés tecnològic".
I què es pot fer?
Onur Bakiner recorda que la desigualtat al món està en nivells d'abans de la Primera Guerra Mundial, i que la fractura va creixent. També alerta que els tecnooligarques no han de poder tractar les seves empreses com a aventures purament privades.
"Molts avenços tecnològics s'han finançat amb capital públic, o inicialment estaven destinats a l'exèrcit. Són infraestructures públiques clau. Això significa que la gent ha de poder intervenir en com es desenvolupen i utilitzen. Però no, aquestes empreses senten que tenen via lliure, en part com a herència del que va passar als anys 80 i 90, quan els polítics van ser molt reticents a regular internet", afegeix.
"La veritat és que no soc optimista. L'única que podria fer alguna cosa és la UE. Crec que es podria ser més atrevit a l'hora de regular. Que serà dur? Que serà una batalla de David contra Goliat? No ho dubto. Però l'alternativa és acceptar que el que està passat és irreversible", alerta Jordi Gràcia.
Una proposta estrella és la de l'economista francès Gabriel Zucman, que impulsa un impost del 2% sobre la riquesa per als que tenen més de 100 milions de dòlars. La proposta s'ha debatut al G20 i s'ha aprovat al Parlament francès.