Tinet Rubira: "L'amor per un fill adoptat és immediat i incondicional des del moment que el veus"

Tinet Rubira és història viva de la televisió. És el director de Gestmusic i creador i productor de programes d'entreteniment per a televisió d'èxit incontestable com "Operación Triunfo" o "Tu cara me suena", entre molts altres.

L'endemà d'un Festival d'Eurovisió marcat per la històrica absència d'Espanya al certamen, Roger Escapa ha repassat amb ell els moments clau de la seva vida i de la seva carrera professional a l'espai "L'eclipsi" d'"El suplement" de Catalunya Ràdio.

Roger Escapa: Has seguit el festival d'Eurovisió d'aquest any?

Tinet Rubira: No, no vaig veure res.

Per boicot o per què?

No, perquè m'ha deixat d'interessar. Jo he tingut una implicació professional amb el Festival d'Eurovisió perquè quan fèiem "Operación Triunfo, una part del premi era ser el representant d'Espanya al festival. Quan vam deixar Televisió Espanyola, ja no fèiem això.

De vegades era un regal enverinat perquè hi ha molta gent que no hi volia anar. Era gent molt jove, que tenien 18 o 19 anys, que era la seva primera experiència professional i que se li feia molt gros, això.

A "OT" fem un càsting multitudinari per tot Espanya, busquem talent, i a aquest talent li donem un centre d'alt rendiment artístic i un escenari que només tenen els grans quant a llum, disseny d'il·luminació, etc. Comencen la casa per la teulada.

Per què seguim mirant aquelles cares a la TV?

Què ho fa? Que sigui veritat. El bé més escàs que hi ha a la televisió és la veritat. Llavors, la gent que té una proposta de veritat, que quan parla ho fa des de dins sense estar pensant que l'està veient molta gent, sense voler agradar a tothom, és a dir, tot el que sigui veritat, la televisió ho agraeix.

I tu ets capaç de detectar aquesta veritat en les persones?

D'això és del que es tracta, de tenir, aquest... ofici! Per exemple, la Noemí Galera, que és directora de càsting, té molt bon ull, però aquest ull l'ha anat perfeccionant amb el temps. Fa 25 anys que ve amb "OT".

Jo, per exemple, tracto amb gent des que vaig començar a dedicar-me a la comunicació amb 16 anys. Per tant, detecto i veig quan penses 'que bé s'explica', 'que bé comunica' o 'que ha equivocat que està'. Normalment, a les persones els faig com un escaneig.

I ho fas tota l'estona això? Independentment de si estàs treballant per un producte televisiu?

Bàsicament, faig classificacions: amb aquest em quedaré a prendre un cafè, gent amb qui no aniria enlloc, gent amb qui aniria a dinar, amb qui te n'aniries de vacances i gent amb qui te n'aniries de festa.

Si et pregunto per la teva millor nit, la nit més memorable, quina tries?

Jo soc un home que ha sigut molt feliç. Amb la meva vida personal i treballant. També és veritat que jo crec que la felicitat ve de dins meu i me la faig jo mateix, i de totes les coses que m'han passat a la vida n'he tret una part positiva.

Tinc tres fills i el petit és adoptat a Etiòpia. Quan va arribar el moment que ens van dir que ja el podíem anar a buscar, aquest viatge el feia jo amb la meva dona i amb els meus dos fills biològics, que en aquell moment tenien 10 i 8 anys. El projecte de tenir un tercer fill era un projecte de família i, per tant, vam decidir que havíem d'anar tots a Addis Abeba.

Va ser un recorregut que ens va enganxar tota la nit. Vam arribar a Addis que devien ser les cinc o quarts de sis de la matinada. Total, que vam arribar a l'hotel i ja era l'hora d'anar a buscar el meu fill, sense dormir. Aquella nit la recordo molt.

Vam arribar allà i jo li deia la meva dona: "Anna, que t'estàs abraçant amb un nen que no és", perquè no el vaig reconèixer. Ens havien enviat una foto i des de l'enviament fins a la realitat, ell estava bastant desmillorat, ho havia passat malament. Evidentment, l'Anna tenia un esperit maternal més desenvolupat que el meu, perquè ella sí que sabia que aquell era el seu fill.

Com és aquesta capacitat d'estimar un fill adoptiu, que us presenten i que d'entrada sou dos desconeguts?

És immediat. És amor immediat i incondicional. Des del moment que ens van dir "aquest és el vostre fill", ja està, ja érem una família de 5. De cop es fa com una amalgama, ets una família i ja no et qüestiones res més. Ara farà 28 anys.

I quin és el millor fill televisiu que has creat?

"Tu cara me suena" és 100% meu, i és el format d'entreteniment espanyol que s'ha venut més a la història de la tele. S'ha fet a 50 països. Per resultats és aquest.

Si em preguntes amb quin he rigut més et diré que, amb el que em feien mal les barres de riure va ser molt "Hotel Glam". Allò era el surrealisme en estat pur.

Quan fas alguna cosa amb gent jove has d'anar amb molt de compte, perquè és gent que està començant i no els pots espatllar la vida. Però aquests –d'"Hotel Glam"– ja venien amb la vida espatllada, per tant no hi havia cap perill de fer mal a ningú.

Com va ser conèixer i treballar amb Rafaela Carrà?

Mira, jo soc zero mitòman. No poso cap mena d'expectativa en ningú, perquè si no, em cauen. Jo sempre havia desitjat treballar amb Rafaela Carrà perquè és una icona i perquè crec que és el prototip de persona que es dedica a la comunicació i que s'ho treballa a fons. 

Va ser el 60è aniversari de Televisió Espanyola i es buscava una cara. En aquell moment ella estava retirada i vaig dir, "per què no l'hi proposem a la Rafaela?" Era una estrella. Una estrella a la RAI, a Itàlia, i una estrella a Televisió Espanyola.

Em va citar a casa seva i em va fer un càsting. Si, això que faig jo a la gent, però ella m'ho va fer a mi. Tu detectes quan algú t'està fent un setè grau que dius "aquesta està valorant si es posa a les meves mans". 

Crec que vam tenir un bon feeling i la veritat és que recordo aquella tarda com una de les més divertides de la meva carrera professional. Li vaig preguntar si estava en forma i es va aixecar i es va doblegar fins a agafar-se la vora dels pantalons, amb 71 anys que tenia. Estava perfectament en forma.

Tinet no deu ser el que posa al teu DNI, oi?

Jo tenia un germà que va morir fa 10 anys. No li tocava, tenia cinquanta i pocs anys. Ens portàvem 20 mesos i quan la meva mare estava embarassada ell començava a parlar, i els feia molta gràcia perquè li preguntaven "què té la mare a la panxa?" i ell volia dir "un germanet" i deia que tenia "un tinet". 

Els feia tanta gràcia que quan vaig néixer jo, va néixer el Tinet. No té res a veure amb el nom de Josep, perquè a mi em diuen Josep i no em giro.

Tinc la sensació que has viscut moltes vides...

I a totes m'ho he passat bé! Normalment que la gent només explica misèries i que tot li ha anat malament, i jo penso, ostres, jo he tingut molta sort, la veritat. 

El bo de la vida és que et passin moltes coses i que hagis d'enfrontar i que tinguis dilemes i que un dia riguis molt i que l'altre dia estiguis amoïnat...

Què ha passat per davant, la vida professional o la laboral?

He intentat compaginar-ho. M'ha costat, però una de les coses que he lluitat és per poder seguir treballant a Barcelona. Li he dedicat moltes hores a la feina i he intentat dedicar les mateixes a la família.

Esteu a punt de celebrar 25 anys d'"Operación Triunfo", en prepareu alguna de grossa?

Sí. La nostra filosofia és que les coses s'han de celebrar. Ara arribem als 25 anys i ens ha anat prou bé. A nosaltres, a mi, a Gestmusic, i a la gent que hi ha passat, i per tant s'ha de celebrar.

Hi ha molts concursants que s'estan guanyant la vida amb la música. Jo no dic que s'hagin fet rics, però per exemple, de la primera edició crec que tots segueixen vivint de la música. Bisbal, Bustamante, la Natàlia, el Javian... en Javian va saber invertir molt bé els seus diners i ja fa música perquè li ve de gust.

Quan et dediques a una cosa artística has de fer dues coses: aprofitar el moment i guardar per a quan el moment ha passat. Pensar que les carreres artístiques són fluctuants, i tu has d'anar treballant per l'artista que vols ser d'aquí a cinc anys.

Tu t'hi has trobat mai amb això, en la teva carrera com a productor?

Nosaltres vam fer un programa de cuina molt abans del boom de la cuina. Va ser un que es deia "Tomates i pimientos", amb la Mayra Gómez Kemp, una altra de les icones amb qui he treballat i que va ser una experiència molt bona. 

Fèiem aquest programa de cuina amb tots els deixebles del Ferran Adrià, i va passar sense pena ni glòria perquè no era el moment de la cuina en aquell moment. Després va venir el boom de l'Arguiñano i de "Masterchef".

Quants anys més de vida dones a la televisió?

No es morirà, la tele! Estem tot el dia vaticinant la mort dels mitjans de comunicació. Jo crec que això és com l'energia, que es va transformant. 

Vosaltres esteu fent ràdio, però ho feu amb càmeres i feu vídeo pòdcast... La tele crec que segueix convocant a molta gent al prime time. Tothom està buscant el seu lloc, però crec que els que ens dediquem a fer continguts ens jubilarem fent-ne, no pateixis. 

I ja que parlem de la mort, saps quina cançó voldries que sonés al teu funeral?

"El duet de les flors", de Delibes. Aquesta cançó transmet pau. Quan estem vivint un moment terrible, quan algú que s'ha mort, busquem donar una mica de tranquil·litat a la gent i dir "escolta, s'ha mort, però s'ho va passar molt bé fins que ha arribat aquí. No patiu, tot està bé". 

Aquest seria el teu epitafi?

Home, jo soc molt fan del Jordi Garcia Bosch, que és el president de Bankia i que el seu epitafi és: "Dubto que passi a millor vida." M'agradaria arribar a aquest estat.