Toni Comín torna de l'exili a peu pel coll dels Belitres fins a Portbou
Toni Comín torna de l'exili aquest diumenge. Ho fa caminant a través de la frontera que separa Cervera de la Marenda, al Rosselló, i Portbou, a l'Alt Empordà.
L'exconseller ha començat el trajecte cap a les 12 del migdia envoltat per polítics de Junts, familiars, amics i companys de causa que han decidit acompanyar-lo en el retorn a casa després de nou anys d'exili a Bèlgica, els darrers vivint a Lovaina.
Han trigat poc més d'una hora a arribar al coll dels Belitres, on Comín farà un parlament davant els presents.
Entre d'altres, l'acompanyen Josep Rius, portaveu de Junts, el president d'Òmnium, Xavier Antich, el diputat de Junts Agustí Colomines i l'exconsellera Meritxell Borràs i els fills de Jordi Pujol, Oriol i Oleguer. El secretari general del partit, Jordi Turull, no hi pot assistir per motius familiars.
També hi ha representants d'altres partits com Isaac Peraire, d'ERC, i Jaume Asens, dels comuns i amic personal de Comín que ja el va acompanyar en el camí cap a l'exili.
Els va convocar per carta, assegurant que tornar a casa serà una de les coses més boniques que li hauran passat a la vida.
Abans de l'inici de l'ascensió, l'ha vingut a saludar l'alcalde de Cervera de la Marenda, Christian Grau, que s'ha mostrat "molt content" que Comín "pugui travessar la frontera i ho faci per aquí, a l'Albera".
Un lloc simbòlic per als republicans exiliats
El punt que ha escollit per travessar la frontera administrativa francesa és el coll dels Belitres, on hi ha un memorial dels milers de republicans que van emprendre el camí de l'exili, molts dels quals van acabar en camps de concentració.
En aquest indret és on el conseller de Salut del govern de Carles Puigdemont vol adreçar unes paraules i superar definitivament la frontera sense el risc de ser detingut, amb l'amnistia encarrilada i ja sense cap ordre de detenció.
De fet, Comín va viatjar dijous a Madrid per complir el tràmit de jurar la constitució i accedir a la plaça d'eurodiputat que va aconseguir a les eleccions del 2024 i que fins ara no ha pogut ocupar.
Es preveu que ho pugui fer en els pròxims dies i s'incorpori a la cambra en el ple de l'11 i 12 de novembre, de manera que, malgrat el retorn de l'exili, seguirà tenint un peu a Lovaina i a la capital de les institucions europees.
Puigdemont, l'últim de tornar
Comín segueix els passos de Lluís Puig, que dimecres va fer el primer acte públic a Terrassa i l'endemà es va incorporar presencialment al Parlament.
Carles Puigdemont serà l'últim dels exiliats a tornar a casa. Encara no hi ha posat data, però es preveu que sigui després de les eleccions espanyoles del 29 de novembre.
Un exili turbulent
El pas de Comín per l'exili no ha estat exempt de turbulències. Hi va arribar com a conseller designat per ERC i es va apropar a Junts fins al punt de ser escollit eurodiputat per aquest partit, juntament amb Carles Puigdemont i Clara Ponsatí.
Des d'allà ha viscut la divisió del bloc independentista i ha hagut d'afrontar una denúncia d'assetjament sexual davant la qual sempre ha dit que és innocent.
També es va proposar per presidir el Consell per la República, malgrat que Puigdemont va demanar-li que no ho fes, i va anunciar una querella contra Valtònyc, que l'acusava d'haver-se apropiat irregularment de les donacions de l'entitat, un extrem que l'auditor va acabar negant.